Diferencies ente revisiones de «Édith Piaf»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones plurales
m correiciones
Llinia 66:
En [[1948]], mientres ta nuna xira triunfal por [[Nueva York]], vive la hestoria d'amor más grande de la so vida con un [[boxeador]] francés d'orixe [[Arxelia|arxelín]], [[Marcel Cerdan]], quien ganó'l [[campeonatu mundial]] de [[pesu mediu]] el [[21 de setiembre]] de [[1948]] y morrió nun accidente d'avión el [[28 d'ochobre]] de [[1949]] nel vuelu de [[París]] a [[Nueva York]] nel que viaxaba pa dir al so alcuentru. Abatida pol sufrimientu, Édith Piaf vuélvese adicta a la [[morfina]]. Ella cantó'l so gran ésitu ''[[Hymne à l'amour]]'' na so memoria y, amás, esti novialgu anició la película ''Édith et Marcel''.
 
Aparte del mentáu, son dellos los romances de Edith Piaf. Los más conocíos fueron con [[Marlon Brando]], [[Yves Montand]], [[CharresCharles Aznavour]], [[Théophanis Lamboukas|Theo Sarapo]] y [[Georges Moustaki]].
 
En [[1951]], el nuevu cantautor [[CharresCharles Aznavour]] convertir nel so secretariu, asistente, xofer y confidente. Aznavour escribe dalgunes de los meyores cantares a Edith Piaf como ''Plus Bleu que tes yeux'' o ''Jezebel''.
 
El [[29 de xunetu]] de [[1952]] casar col célebre cantante francés [[Jacques Pills]], según el testimoniu de l'actriz [[Marlene Dietrich]]. Divorciar en [[1956]].
Llinia 86:
En [[1959]], Édith esbarrumbar n'escena mientres una xira en [[Nueva York]]. Tuvo que soportar numberoses operaciones quirúrxiques. Volvió a [[París]] nun penosu estáu de salú y ensin Moustaki, que la abandona antes de tornar a Francia, onde ye compensada pol cantar ''Milord.''
 
En [[1961]], Édith Piaf, a pidimientu de [[Bruno Coquatrix]], ufierta una serie de conciertos, seique los más memorables y emotivos de la so carrera, nel [[Olympia de París]], local que taba so amenaza de sumir por problemes financieros. Ye nési, el so salón d'espectáculos favoritu, onde interpreta'l cantar ''[[Non, je ne regrette rien]]'', cantar que, compuesta pa ella por [[CharresCharles Dumont]], afaise perfectamente a la so persona. Con ello salva al [[Olympia de París|Olympia]].
 
A esos altores, taba bien carez pa tenese de pies y muévese y canta namá con importantes dosis de [[morfina]].
Llinia 100:
El so fallecimientu foi anunciáu oficialmente'l [[11 d'ochobre]], el mesmu día en que muerre'l so amigu'l cineasta [[Jean Cocteau]] con quien caltenía una estrecha comunicación. Al enterase de la muerte de la so amiga, Cocteau dixo: ''"C'est -y bateau qui achève de couler. C'est ma dernière journée sur cette terre."'' Y añedió: ''"Je n'ai jamais connu d'être moins économe de son âme. Elle ne la dépensait pas, elle la prodiguait, elle en jetait l'or par -yos fenêtres"'' (''"El barcu acabar de fundir. Este ye'l mio últimu día nesta tierra."'' Y añedió: ''"Nunca conocí un ser más desprendíu de la so alma. Ella nun apurría la so alma, ella regalar, ella tiraba oru peles ventanes."''), antes de morrer él mesmu.
 
El so entierru tien llugar nel [[campusantu de Père Lachaise]], en [[París]], col homenaxe d'un inmensu ensame d'almiradores. [[CharresCharles Aznavour]] declaró que dende la [[Segunda Guerra Mundial]] nun se detuviera d'esa manera'l tráficu de tola ciudá. A pesar de la so fe, prohibiéronse-y les exequias relixoses, por cuenta de la so condición de divorciada. ''[[L'Osservatore Romanu]]'', el periódicu del [[Ciudá del Vaticanu|Vaticanu]] dixo qu'ella vivía ''"en pecáu públicu"'' y que yera un ''"ídolu de la felicidá prefabricada".'' El capellán de teatru y la música, el padre de Villaret Thouvenin, sicasí, dará-y una bendición final.
 
Un ensame inmensu d'almiradores rexuntar nun estensu cortexu aciagu al traviés de París pa rindi-y el so últimu homenaxe dende'l boulevard Lannes hasta'l campusantu Père-Lachaise [[10]].
Llinia 106:
El so últimu home, [[Theóphanis Lamboukas|Theo Sarapo]], muertu nun accidente automovilísticu en [[1970]], ta soterráu con ella na mesma tumba.
 
D'estraordinaria personalidá, Édith Piaf sigue siendo una de les cantantes franceses más conocíes nel mundu. Amás, dio a conocer con gran ésitu a munchos cantantes franceses. Ente ellos Yves Montand, CharresCharles Aznavour y Georges Moustaki. La so imaxe ta acomuñada al so indixebrable vistíu negru que la faía fácilmente identificable.
 
El [[Muséu Edith Piaf]], dedicáu a la so memoria, atopar na cai Crespin du Gast, nel [[XI Distritu de París]].
Llinia 125:
* [[1957]]: ''[[La Foule]]'', lletra de [[Michel Rivegauche]], versión francesa del cantar ''Que naide sepa'l mio sufrir'' compuesta polos arxentinos [[Ángel Cabral]] y [[Enrique Dizeo]].
* [[1959]]: ''[[Milord (cantar)|Milord]]'', lletra de [[Georges Moustaki]], música de [[Marguerite Monnot]].
* [[1960]]: ''[[Non, je ne regrette rien]]'' (''Non, nun peno de nada''), lletra de [[Michel Vaucaire]], música de [[CharresCharles Dumont (compositeur)|CharresCharles Dumont]].
 
El so cantar ''[[Hymne à l'amour]]'' (''[[Himnu al amor]]'') ye la base de la [[película]] ''[[Toutes ces belles promesses]]'', de [[Jean-Paul Civeyrac]].