Diferencies ente revisiones de «Galenu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m plurales
Llinia 104:
La [[bilis]] negra o ''atrabilis'', unu de los humores producíos nel fégadu, va en gran parte al cuayu. Otra parte, entemecida cola sangre recién creada nel fégadu, distribuyir poles venes (ye'l sangre venoso). Pa la medicina galénica, el sistema venosu tien el so orixe nel fégadu y ramifícase a partir d'él (y non del [[corazón]]). El fégadu, órganu esencial del abdome, ye la fonte de les venes, que distribúin por tol organismu'l sangre venoso (que por llevar amiestu d'humores va tener un color distintu d'el sangre arterial, que ye más pura).
 
Al traviés de la [[vena cava]] llegaría tamién sangre dende'l fégadu a l'aurícula derecha y de ende al ventrículu derechu onde atoparía dos posibilidadposibilidaes: una parte travesaría'l [[tabique interventricular]], al traviés d'unos supuestos poros, pasando al ventrículu esquierdu; el restu diría a los pulmones polo que llamaben la “''vena arteriosa''” (l'actual arteria pulmonar). Esti sangre que dende'l ventrículu derechu dirixir al [[Pulmones|pulmón]], sirviría p'alimentalo (y por tantu nun retornaría al corazón).
 
Habría tamién unes “''arteries venoses''” (les actuales venes pulmonares) que diríen del pulmón a l'aurícula esquierda. Estes arteries venoses nun llevaríen sangre (la que llegó al pulmón quedar nél, nun hai circulación pulmonar na fisioloxía antigua). Lo que llevaríen les “''arteries venoses''” ye ''pneuma'', l'espíritu que'l pulmón estrayería del aire al inspirar. El pneuma que pasa de l'aurícula al ventrículu esquierdu atopa ellí'l sangre que pasó dende l'otru ventrículu polos poros.