Diferencies ente revisiones de «Galenu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m plurales
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- de el + del )
Llinia 88:
* '''L'espíritu (''pneuma'') natural''' (que los filósofos solíen denominar “espíritu vexetal o vexetativu”) correspondiente a l'alma concupiscible. Tien la so see nel fégadu, que ye l'órganu fundamental del abdome pa los clásicos; dende'l fégadu, l'espíritu natural espublizar poles venes, que, según la concepción clásica, partiríen del fégadu escontra tol organismu. L'espíritu natural ye'l responsable de les diverses funciones o facultaes (dynámeis) de los órganos del abdome. Les funciones del abdome son precisamente lo qu'un fisiólogu antiguu denominaba les sos virtúes (el términu “virtú” vien de vis, que significa fuerza, y qu'equival en llatín al griegu dy´namis). Poro, los espíritos son los que desencadenen les virtúes de los órganos, y les virtúes identificar coles fuerces que faen funcionar a los órganos. Les virtúes de los órganos abdominales van ser les funciones vexetatives, esto ye, les funciones propies de los vexetales: nutrición y crecedera. Amás, nel abdome tán los órganos de la reproducción, virtú (o función, o facultá) que tamién realicen los vexetales. Acordies con esto, les virtúes (fuerces puestes n'acción polos espíritos) van ser propiedaes de los distintos órganos (el reñón, por casu, tien una virtú curiosa d'el sangre y otres expulsiva de la orina). La unión d'un conxuntu de virtúes que se combinen ente sigo forma una operación (como la purificación d'el sangre con eliminación de la orina). La operación ye por tantu l'acción que realiza un determináu órganu, y puede incluyir delles virtúes coordinaes. Les virtúes abdominales (caúna d'elles correspondiente a un órganu) clasificar en principales (dixestión, crecedera y xeneración) y secundaries (curiosa o apetitiva, retentiva, conversiva, expulsiva o excretiva). L'alimentu ye deglutido, dixeríu y asimiláu (y les borrafes son esaniciaos) gracies a estes virtúes. Hai tamién virtúes psíquiques con see nel abdome: virtúes concupiscibles (relatives al deséu) que funcionen por pares: amor-odio, deséu-abominación, gocio-murnia…
 
* '''L'espíritu (''pneuma'') vital''': alcontráu nel tórax, que'l so órganu fundamental ye'l corazón (y qu'amás inclúi los pulmones). Correspuende a l'alma irascible, de la que son propies les virtúes o facultaes (dynámeis) vitales. L'espíritu vital sería responsable de les virtúes y operaciones que caltienen la vida: la respiración, el llatíu cardiacu y el pulsu. (Esti postreru nun yera pa los antiguos a cencielles la tresmisión del llatíu cardiacu, sinón una fuerza o virtú propia de la paré arterial, la virtú pulsífica, distinta de la virtú del llatíu cardiacu). Tradicionalmente la muerte determinar pol cese d'estes funciones toráciques (y concebíase como la desapaición del espíritu vital). El pneuma o spiritus vital mover poles arteries a partir del corazón. Pero según el llatíu ye la función del corazón, el pulsu ye la función de les arteries (ye una vis per se, una fuerza autónomo) y la respiración ye la función de los pulmones. Estes son les virtúes o facultaes (dynámeis) vitales principales, siendo les secundaries les mesmes que nel casu del abdome (la curiosa de los pulmones sobre l'aire, la expulsiva del corazón con al respective de eldel sangre, etc.) Tamién nel tórax habría, pa los antiguos, virtúes psíquiques: les llamaes virtúes irascibles, como lo seríen la roxura, la audacia y el so opuestu la medrana, o la esperanza y la desesperación. A partir del corazón, l'espíritu vital tresmitir a tol organismu al traviés del sistema arterial.
 
* '''L'espíritu (''pneuma'') animal''', que ye'l superior, con see nel celebru, y que les sos virtúes y operaciones más complexes, de calter mental, seríen les característiques del ser humanu. Esti tercer tipu de pneuma mover dende'l celebru a los distintos órganos pel interior de los nervios. Correspuende a l'alma racional. Esti tercer tipu de virtúes (o facultaes, dynámeis) animales estremar en dellos tipos: aferentes (sensitives, que reciben sensaciones al traviés de los órganos de los sentíos) y eferentes (motores, que gobiernen el movimientu de los músculos). Hai amás virtúes entemedies, centrales o ordenadores, que tienen llugar nel sistema nerviosu central: la imaxinación, la razón y la memoria. Na fisioloxía xeneral galénica ye tamién bien importante'l conceutu de calor innato, esencial pa la vida. La so see ye'l corazón, dende'l cual espublízase por tol organismu al traviés del pulsu. El combustible a partir del cual produciríase esti calor innato ye l'alimentu y la respiración tien, en relación con él, una función refrigerante.