Diferencies ente revisiones de «Arnulfu de Carintia»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llinia 1:
{{Ficha de noble |nome = Arnulfu de Carintia
|títulu = Rei de Francia Oriental<br />Rei de [[LotaringiaLotarinxa]] y Emperador d'Occidente.
|imaxe = Die deutschen Kaiser Arnulph.jpg
|epígrafe =
Llinia 13:
|lugar d'entierru predecesor = [[Carlos III el Gordu]]
|rexente =
|sucesor = [[Lluis IV d'Alemaña|Lluis IV]] (Francia Oriental)<br />[[Lluis III el Ciegu]] (Emperador )<br />[[Zuentiboldu]] (LotaringiaLotarinxa)
|suc-tipu =
|herederu =
Llinia 26:
}}
 
'''Arnulfu de Carantania''' (''Arnulf von Kärnten'', n'[[alemán]]) ([[850]] – [[8 d'avientu]] de [[899]]) foi margrave de [[Carantania]], rei de la [[Francia Orientalis|Francia Oriental]], de [[LotaringiaLotarinxa]] y emperador [[Imperiu carolinxu|carolinxu]] (o d'Occidente).
 
Arnulfu foi fíu natural del rei [[Carlomán de Baviera|Carlomán]] y de madre [[Eslovenia|eslovena]], Litswinde, fía del conde Eberhard de Carantania (Carintia), d'onde-y vien el so nomatu.
 
Dempués de ser depuestu'l so tíu l'emperador [[Carlos III el Gordu]], conviértese en rei de la [[Francia Orientalis|Francia Oriental]] y de [[LotaringiaLotarinxa]] ([[887]]).
 
Llogró una victoria frente a los [[viquingos]] na [[batalla de Lovaina]], actual [[Bélxica]], en septiembre de [[891]]. Arnulfu invadió Italia nel añu [[896]]. Col so regresu a Alemaña en 896, Arnulfu atopó que la so mala salú implicó que fuera incapaz de tratar colos problemes referentes al so reináu. Italia perdióse,<ref name="Duckett, pg. 30">Duckett, px. 30</ref> caballeros de Moravia y [[Hungría]] taben escalando les sos tierres de cutio, y la LotaringiaLotarinxa taba en rebelión contra Zwentibold.<ref>Duckett, px. 33</ref> Tamién se vio afectáu pola ascendente violencia y les lluches de poder ente la baxa nobleza alemana.<ref>Duckett, px. 36</ref>
 
Nel añu 898, l'emperador [[Lamberto de Spoleto|Lamberto]] foi ganáu por [[Berengario de Friuli]] qu'acobiciaba'l tronu d'Italia y morrió asesináu. Vacante'l títulu imperial, Arnulfu llogró ser designáu emperador.
 
El [[8 d'avientu]] de [[899]] Arnulfu de Carintia morrió en Ratisbona y asocedió-y como rei de la Francia Oriental el so fíu [[Lluis IV d'Alemaña|Lluis IV, el Neñu]], habíu de la so esposa [[Ota, muyer d'Arnulfu de Carintia|Ota]] (m. 903).<ref>Mann IV, px. 100</ref> Cuando'l so únicu fíu llexítimu, Lluis el Neñu, morrió en 911 a la edá de 17 o 18 años, la caña oriental (alemana) de la casa de [[Carlomagnu]] dexó d'esistir. Arnulfu fixo que la nobleza tamién reconociera los derechos de los sos fíos illexítimos [[Zuentiboldo]] y [[Ratoldo]] como socesores de so. Zwentibold, a quien fixera [[Reis de LotaringiaLotarinxa y Duques de Lorena|rei de LotaringiaLotarinxa]] en 895, siguió gobernando ellí hasta l'añu siguiente (900).
 
Arnulfu ta soterráu na [[Abadía de San Emmeran|basílica de San Emmeram]] en [[Ratisbona]], qu'anguaño se conoz como ''Schloss Thurn und Taxis,'' el palaciu de los príncipes de [[Thurn und Taxis]].
Llinia 52:
periodu=887–899 |
sucesor=[[Lluis IV d'Alemaña|Lluis IV el Neñu]]|predecesor2=[[Carlos III el Gordu]] |
títulu2=[[Reis de LotaringiaLotarinxa y Duques de Lorena|Rei de LotaringiaLotarinxa]] |
periodu2=887–895 |
sucesor2=[[Zuentiboldo]]|predecesor3=[[Lamberto de Spoleto]] |
títulu3=[[Emperadores del Sacru Imperiu|Emperador Carolinxu]] |
periodu3=898–899 |
sucesor3=[[LuisLluis III el Ciegu]]}}
 
{{NF|850|899}}