Diferencies ente revisiones de «Champaña-Ardenes»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m reis francos
Llinia 6:
 
Na dómina romana, Durocortorum (Reims) foi la ciudá más poblada[cita riquida] al norte de Roma y nuedu de comunicaciones.
A principios de la Edá Media, en 496 ClodoveoClodovéu I foi bautizáu per San Remigio, na basílica primitiva de Reims, razón pola cual Reims convertir na ciudá de la consagración de los reis de Francia, hasta la llegada de Carlos X.
Escontra l'añu 1000 l'arzobispu de Reims Gerberto de Aurillac xugó un papel decisivu al ser nomáu Papa col nome de Montés II, quien foi gran amigu del emperador Otón III.
Dende finales del sieglu XII al sieglu XIV, Champaña foi una rexón bien rica en feries: Lagny (na actual rexón alministrativa de la Isla de Francia), Provins, Troyes y Chigre-sur-Aube yeren les rutes de pelegrinaxe a Roma.
Llinia 14:
Mientres la Segunda Guerra Mundial, les Ardenas fueron oxetu de duros combates en 1940 (derrota francesa), dempués en 1944, contraofensiva de les Ardenas.
La ceremonia de reconciliación ente Francia y Alemaña tuvo llugar na catedral de Reims en presencia del Xeneral de Gaulle y el canciller Konrad Adenauer, celebrada pol cardenal François Marty.
En 1996, el Papa Juan Pablu II visitó Reims pa celebrar el 1500 aniversariu del bautizu de ClodoveoClodovéu y los sos soldaos per San Remigio.
 
== Xeografía ==