22 Orionis (22 Ori / o Orionis)[1][2] ye una estrella na constelación d'Orión de magnitú aparente +4,70.

22 Orionis
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Orión
Ascensión reuta (α) 05h 21min 45,75s
Declinación (δ) -00º 22’ 56,9’’
Mag. aparente (V) +4,70
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar B2IV
Masa solar 7,9 - 9,0 M
Magnitú absoluta -2,57
Gravedá superficial 3,56 (log g)
Lluminosidá 6080 L
Temperatura superficial 20.481 ± 665 K
Astrometría
Velocidá radial +28,8 km/s
Distancia 929 años lluz (281 pc)
Paralax 3,51 ± 0,49 mas
Sistema
Nᵁ de componentes 2
Referencies
SIMBAD enllaz
Otres designaciones
o Orionis / HD 35039 / HR 1765
HIP 25044 / SAO 132028
[editar datos en Wikidata]

Distancia editar

D'alcuerdu al nuevu amenorgamientu de datos del satélite Hipparcos, el paralax de 22 Orionis ye de 3,51 ± 0,49 milisegundos d'arcu,[1] lo qu'implica que s'atopa a una distancia averada de 929 años lluz (281 pársecs) respectu al Sistema Solar.

Ye miembru del subgrupu «Ia» de l'asociación estelar Orión OB1, una de les rexones galáctiques de formación estelar más cercana.[3][4]

Carauterístiques editar

22 Orionis ye una subxigante o estrella de la secuencia principal blancu-azulada de tipu B2.[1][2] Tien una temperatura efectivo de 20.481 ± 665 K[5] y la so lluminosidá bolométrica ye 6080 vegaes mayor que la lluminosidá solar.[6] Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 5 km/s.[4] Ye una estrella masiva que la so masa envalórase nel rangu de 7,9 a 9,0 mases solares; tien una edá de 18,5 ± 1 millones d'años.[7] El so campu magnéticu efectivu <Be>, midíu nes llinies metáliques del so espectru, ye de 450,9 G.[8]

Per otra parte, 22 Orionis ye una binaria espectroscópica con un periodu orbital de 293,0 díes. La escentricidá de la órbita ye ε = 0,15.[9]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 o Ori -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
  2. 2,0 2,1 22 Orionis (The Bright Star Catalogue)
  3. Wolff, S. C.; Strom, S. Y.; Dror, D.; Venn, K. (2007). «Rotational Velocities for B0-B3 Stars in Seven Young Clusters: Further Study of the Relationship between Rotation Speed and Density in Star-Forming Regions». The Astronomical Journal 133 (3). pp. 1092-1103. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007AJ....133.1092W&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  4. 4,0 4,1 Nieva, M.-F.; Simón-Díaz, S. (2011). «The chemical composition of the Orion star forming region. III. C, N, Ne, Mg, and Fe abundances in B-type stars revisited». Astronomy and Astrophysics 532. A2. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2011A%26A...532A...2N&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  5. Paunzen, Y.; Schnell, A.; Maitzen, H. M. (2005). «An empirical temperature calibration for the Δ a photometric system . I. The B-type stars». Astronomy and Astrophysics 444 (3). pp. 941-946. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...444..941P&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  6. Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. (2010). «Masses and luminosities of O- and B-type stars and rede supergiants». Astronomische Nachrichten 331 (4). p. 349. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010AN....331..349H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  7. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. (2011). «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 410 (1). pp. 190-200. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2011MNRAS.410..190T&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  8. Bychkov, V. D.; Bychkova, L. V.; Madej, J. (2003). «Catalogue of averaged stellar effective magnetic fields. I. Chemically peculiar A and B type stars». Astronomy and Astrophysics 407. pp. 631-642. http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/A%2bA/407/631/tablea1&recno=126. 
  9. Abt, Helmut A. (2005). «Observed Orbital Eccentricities». The Astrophysical Journal 629 (1). pp. 507-511. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005ApJ...629..507A&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes:   5h 21m 45.747s, -0° 22 56.881