Abrera

conceyu de la provincia de Barcelona

Abrera ye una villa y conceyu de la contorna del Baix Llobregat, provincia de Barcelona, asitiáu en Cataluña.

Abrera
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Baix Llobregat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde d'Abrera Jesús Naharro Rodríguez
Nome oficial Abrera (ca)[1]
Códigu postal 08630
Xeografía
Coordenaes 41°30′59″N 1°54′09″E / 41.516465°N 1.902428°E / 41.516465; 1.902428
Abrera alcuéntrase n'España
Abrera
Abrera
Abrera (España)
Superficie 19.9 km²
Altitú 105 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 12 848 hab. (2023)
- 6326 homes (2019)

- 6163 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Baix Llobregat
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.23% de provincia de Barcelona
0.17% de Cataluña
0.03% de España
Densidá 645,63 hab/km²
Viviendes 18 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
ajuntamentabrera.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Abrera asítiase al estremu norte de la contorna, a banda y banda del ríu Llobregat. Los habitantes tán distribuyíos ente'l nucleu urbanu (inclúi los nucleos antiguos del Rebato y de la Cai Mayor - La Font), el nucleu antiguu estremáu de Santa María de Vilalba (colos barrios del Suro y Can Torres) y les antigües urbanizaciones, agora tresformaes en barrios: Can Vilalba, Ca n'Amat, Les Carpes i Sant Miquel.

Esparragal Olesa de Montserrat Viladecavalls
els Hostalets de Pierola   Ullastrell
Sant Esteve Sesrovires Martorell Castellbisbal

Accesos editar

Horarios FGC: S4, R5 y R50
Horarios d'autobuses: Bus interurbanu Barcelona - Igualada Bus interurbanu El Bruc / Esparreguera - Martorell Bus urbanu de Abrera Nit Bus N51

Historia editar

Los primeros asentamientos de Abrera son íberos, de los que s'alcontró, siquier dica agora, una zona d'almacenamientu de granu en silos ("camp de sitges"), que sería una estación entemedia na ruta d'esportación de la cebera ente les llanures del interior de Hispania y la mariña mediterránea. De la dómina romana, atópase alcontrada y pendiente d'escavación una villa, que tuvo de ser conocida posiblemente como Villa Alba (en Sant Hilari), asitiada nes cercaníes de la ciudá romana d'Ad Fines ("nes llendes" del territoriu de Barcino), güei Martorell.

Na Alta Edá Media, ente que la ciudá d'Ad Fines quedó despoblada pola inseguridá creciente del territoriu ante los ataques de los conquistadores musulmanes, l'antigua Villa Alba foise tresformando nuna primitiva aldega alredor de la ilesia d'estilu prerrománicu de Sant Hilari, edificada probablemente alredor del sieglu IX, y que perduró hasta los nuesos díes en bon estáu de caltenimientu. Nesta dómina supónse que'l llugar yá pasaría a llamase Abrera, nome que paecería significar "a veres del ríu" n'árabe.[ensin referencies] Mentanto, nuna elevación al otru llau del Llobregat, apaez el castiellu de Voltrera (güei en ruines), que formaba parte de la llinia defensiva del condáu de Barcelona frente a los dominios d'al-Ándalus.

Avanzando la Edá Media, a partir del sieglu XI, Abrera tuvo de treslladase dende la zona fluvial al camín, muncho más eleváu, y d'esta dómina ye la ilesia d'estilu románicu de Sant Pere, alredor de la cual asitiáronse delles masías, unes poques de les cualos llegaron, coles lóxiques reformes, hasta l'actualidá, siendo ésti l'allugamientu del centru urbanu actual. El pueblu pertenecía a la baronía de Castellvell del Camp, que dempués dio llugar al marquesáu de Martorell, estáu feudal que, dempués de munches vicisitúes, llegó a la fin del Antiguu Réxime en manes de la casa d'Alba.

Dende'l sieglu XVI, y coincidiendo cola primera gran folada migratoria, procedente d'Occitania, urbanizóse la cai Mayor. D'esta mesma dómina ye la ermita de Sant Ermengol, que foi llugar de pelegrinación comarcal mientres un par de sieglos.

A finales del sieglu XVIII, el virréi de Perú Manuel de Amat y Junient fíxose construyir un palacete d'estilu colonial na propiedá de la so familia, y facer decorar por un pintor francés apellidado Flaugier. El barón de Maldá, sobrín de Manuel de Amat, describir na so obra Calaix de xastre ("caxón de xastre"), pero anguaño nun se caltién nenguna muerte d'esti edificiu, salvo dalguna fotografía y l'escudu familiar estrayíu de la fachada pa salvalo del valtamientu.

Na Guerra de la Independencia (1808-1814), Abrera vivió de cerca los dos batalles del Bruch. La población inda recuerda que l'exércitu napoleónicu, na so retirada, perdió una pieza d'artillería al fundise'l llamáu Pont dels Francesos ("ponte de los franceses"), primeramente saboteado polos vecinos. Podemos imaxinar les represalies que tuvieron de tomase los soldaos.

Yá nel sieglu XIX, creáronse los nuevos arrabaldes de La Font y El Rebato. Y, más alloñaos, Máteslos y Santa María de Vilalba (tamién conocíu por El Suro). Escontra 1888, la nueva carretera de Madrid a Barcelona construyóse fuera del cascu urbanu, dexando de llau l'itinerariu tradicional que pasaba pela cai Mayor.

En 1922 inauguróse'l tramu de vía ferrial que conectó'l pueblu con Barcelona. En 1926, la primer escuela, costeada polos vecinos pudientes y edificada a base de jornales gratuitos por tolos demás.

La Guerra Civil (1936-1939) cutió Abrera como cualesquier otra población. Saber de la quema de la ilesia, de persones que vivieron escondíes en delles cases, de families abellugaes, de neños masacrados por un proyeutil abandonáu, de mozos soldaos sumíos nel frente, d'un alcalde republicanu (Pere Vallès) encarceláu, de fusilamientos ante la muria del campusantu...

Dempués de 1950 empecípiase'l procesu d'industrialización, col consiguiente aumentu de población, por cuenta de la inmigración, procedente mayoritariamente del sur d'España, y Abrera dexó de ser un pueblu agrícola pa dir tresformándose nuna villa dafechu industrial, como lo ye anguaño. Si hasta entós la economía del pueblu basárase nel cultivu de la olivar, l'almendral y la viña (substituida esta postrera polos árboles frutales a partir de 1930), llueu l'agricultura empezó a dexar terrén y mano d'obra a la industria. De primeres, fueron les industries testiles y, sobremanera, el mataderu Purlom los motores de la crecedera local. Purlom llegó a promover la creación de too un nuevu barriu pa los sos trabayadores. Sicasí, la instalación de la factoría SEAT ente Martorell, Sant Esteve Sesrovires y Abrera nos setenta favoreció que la industria auxiliar del automóvil, y sobremanera la loxística, convirtiérase cuasi nun monocultivu industrial.[3]

Demografía editar

El conceyu, que tien una superficie de 19,98 km²,[4] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del IDESCAT con 12 363 habitantes y una densidá de 618,77 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica d'Abrera ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[5]      Población según el padrón municipal de 2017.[6]

Población por nucleu editar

Desglose de población según el Padrón Continuu por Unidá Poblacional del INE.

Nucleos Habitantes (2013)[7] Varones Muyeres
Entitat Est D'Abrera 2414 1254 1160
Entitat Oest D'Abrera 9641 4898 4743

Política editar

Abrera foi un conceyu gobernáu pola izquierda dende l'entamu de la democracia hasta 2011, cuando s'empecipió una etapa de coaliciones ensin ideoloxía definida. El primer alcalde de la democracia foi Manuel López, encabezando la coalición Entesa Municipal d'Abrera. López, que recibió la Creu de Sant Jordi en nome de tolos alcaldes de la Transición, foi substituido por Félix Chico, que caltuvo l'alcaldía mientres 24 años. Nel 2007, Maria Soler convertir en la primer alcaldesa de la historia de Abrera, y amás na primer persona nacida nel pueblu qu'ocupó'l cargu en décades. Dempués de dellos mandatos con mayoría absoluta de los socialistes y a partir de 2011, el gobiernu municipal caltúvose sol control del PSC apoderáu en socesivos tripartitos.

Anguaño, el gobiernu municipal de Abrera ta compuestu pol Partit Socialista de Catalunya (PSC-PM), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM) i Convergència i Unió (CiU) y l'alcalde ye Jesús Naharro Rodríguez, conceyal d'urbanismu mientres el mandatu de María Soler.

Llista d'alcaldes dende les eleiciones democrátiques de 1979

Periodu Nome del

alcalde/alcaldesa

Partíu políticu Fecha de posesión


1979-1983 Manuel López Lozano Entesa (PSUC) 19/04/1979
1983-1987 PSC 28/05/1983
1987-1991 PSC 30/06/1987
1991-1995 PSC 15/06/1991
1995-1999 PSC 17/06/1995
1999-2003 PSC 03/07/1999
2003-2007 PSC 14/06/2003
2007-2011 Maria Soler PSC 16/06/2007
2011-2015 Maria Soler PSC + CiU + ICV 11/06/2011
Dende'l 2015 Jesús Naharro PSC + ERC + CiU 13/06/2015

Eleiciones municipales editar

2015 2011 2007 2003
Partíu Votos Conceyales Partíu Votos Conceyales Partíu Votos Conceyales Partíu Votos Conceyales
PSC-CP 1478 (28,62%) 6 PSC-PM 1425 (29,43%) 6 PSC-PM 2.024 (46,54%) 9 PSC-PM 2.130 (49,33%) 7
Ad'Ab 945 (18,3%) 3 PP 728 (15,13%) 3 ADA-EPM 807 (18,56%) 3 ADA-EPM 812 (18,81%) 3
898

(17,39%)

3 ADA-EPM 728 (15,13%) 3 PP 517 (11,89%) 2 PP 427 (9,89%) 1
ERC-AM 554 (10,73%) 2 CiU 610 (12,68%) 2 EU-IX 405 (9,31%) 1 EU-IX 354 (8,20%) 1
C's 445 (8,62%) 1 306

(6,36%)

1 CiU 267 (6,14%) 1 ERC-AM 289 (6,69%) 1
PP 362 (7,01%) 1 PxC 305 (6,34%) 1 ERC-AM 261 (6,00%) 1 CiU 252 (5,84%) 0
CiU 306 (5,92%) 1 EU-IX 299 (6,21%) 1
PxC 117 (2,27%) 0 ERC-AM 221 (4,59%) 0
42

(0,87%)

0

Gobiernu Municipal 2015 editar

Cargu Conceyalía Nome del

conceyal

Partíu políticu
Jesús Naharro Rodríguez PSC-CP
Deportes,

Salú y Tercer Edá |Francisco Sánchez Escribano Giménez

PSC-CP
Mediu ambiente y

Sanidad

Francesc Xavier Serret i Marsiñach ERC-AM
Tercer Tinent d'Alcade Promoción económica, Comerciu y Turismu CiU
Hacienda,

Servicios Sociales, Muyeres ya igualdá

Guadalupe Marcos Giménez PSC-CP
Juventud,

Cultura y Comunicación

PSC-CP
Rexidor delegat Obres y servicios, Parques y xardinos, Urbanismu y Movilidad Albert Roca Preses PSC-CP
Rexidor delegat Seguridá ciudadana, Proteición Civil y Personal Jose Luís Hita Bullón PSC-CP
Enseñanza,

Aición cultural y Patrimoniu

Mª José Orobitg i Dellà ERC-AM

Oposición editar

Cargu Nome del conceyal Partíu políticu
Regidor Miguel Carrión Mateo Ad'A
Regidor José Andrés Martín Álamo Ad'A
Rexidora Mª del Pilar García Romero Ad'A
Rexidor Valeri Mena Dolce Abrera En Comú
Rexidor Joaquín Eandi Cuttica Abrera En Comú
Rexidor Cristina Bigordà Vargas Abrera En Comú
Regidor Juan Agustín Esteban Jiménez C's
Rexidor Julián Gregorio De Antón Pérez PP

Economía editar

Evolución de la delda viva editar

El conceutu de delda viva contempla namái les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Gráfica d'evolución de la delda viva del conceyu ente 2008 y 2014

     Delda viva del conceyu en miles d'Euros según datos del Ministeriu de Facienda y Ad. Públiques.[8]

La delda viva municipal per habitante en 2014 xubía a 1,77 €.[9]

Fiestes editar

  • Fiesta Mayor el 29 de xunu, festividá de San Pedro.

Llugares d'interés a Sant Hilario editar


 
Ermita de San Hilario
  • Zona pa la observación d'aves del ríu Llobregat
  • Itinerarios de naturaleza pol Torrent Gran, Riera del Morral del Molí y otros

Como patrimoniu históricu-cultural en Abrera destaquen:

  • Ilesia de San Pedro de Abrera, románica del sieglu XI, anque bien modificada darréu.
  • Ermita de San Hilario, pre-románica del sieglu VIII o IX (?), nel mesmu allugamientu que los restos d'una villa romana.
  • Castiellu de Voltrera (en ruines), que se remonta seique al sieglu VIII, caltién parte d'una ilesia románica.

Turismu editar

Abrera ye una villa rico y diverso en cultura y tradiciones. Tamién puede esfrutase d'una visita al patrimoniu arquiteutónicu del conceyu: la ilesia de San Pedro, unu de los exemplos de románicu meyor calteníu del Baix Llobregat, el castiellu de Voltrera o la ermita de San Hilario. Abrera tamién ta arrodiada por un corredor verde, como ye'l Torrent Grande, y otru llugar pa pasiar ye la vera del ríu Llobregat.

Gastronomía editar

La ufierta gastronómica local nun ye bien abondosa. Nel centru de la villa hai dalgún restorán con propuestes tradicionales. Abonden los chigres. Los martes hai mercadín nel Passeig de l'Església. El mercadín celebra tolos martes del añu. Los productos a la venta son autóctonos y foranos. Fruta, verdures y hortolices. Testil y calzáu. Complementos, bixutería, marroquinería. Menaxe del llar, plásticos, droguería.

Agospiamientu editar

La única ufierta d'agospiamientu atopar nel centru del conceyu, mui cerca del Conceyu. Ye un apartotel.

Personaxes célebres editar

José Miguel Ruiz Cortés (Jose Ruiz) . Xugador internacional de fútbol sala. Campeón d'Europa cola seleición española.[10]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Martínez, L., "Història d'Abrera", inéditu
  4. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  5. Cifres de población y Censos demográficos
  6. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional».
  7. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional
  8. Delda Viva de les Entidaes Llocales
  9. División de la delda viva de 2014 (datu del Facienda y Alministraciones Públiques, Delda Viva de les Entidaes Llocales) ente'l númberu d'habitantes del conceyu d'esi mesmu añu (datu del Institutu Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional).
  10. «Conceyu de Abrera galardona a deportistes destacaos del Conceyu».

Enllaces esternos editar