Acca sellowiana
feixoa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Myrtales
Familia: Myrtaceae
Subfamilia: Myrtoideae
Tribu: Myrteae
Xéneru: Acca
Especie: A. sellowiana
(Berg. 1855) Burret 1941
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Feijoa, raw

Feijoas entera y en corte tresversal
Tamañu de porción
Enerxía 55 kcal 230 kJ
Carbohidratos 12.92 g
 • Zucres 8.2 g
 • Fibra alimentaria 6.4 g
Grases 0.6 g
Proteínes 0.98 g
Tiamina (vit. B1) 0.006 mg (0%)
Riboflavina (vit. B2) 0.018 mg (1%)
Niacina (vit. B3) 0.295 mg (2%)
Ácidu pantoténicu (vit. B5) 0.233 mg (5%)
Vitamina B6 0.067 mg (5%)
Ácidu fólicu (vit. B9) 23 μg (6%)
Vitamina C 32.9 mg (55%)
Vitamina E 0.16 mg (1%)
Vitamina K 3.5 μg (3%)
Calciu 17 mg (2%)
Fierro 0.14 mg (1%)
Magnesiu 8 mg (2%)
Manganesu 0.084 mg (4%)
Fósforu 19 mg (3%)
Potasiu 172 mg (4%)
Sodiu 3 mg (0%)
Cinc 0.06 mg (1%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Feijoa, raw na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

La feixoa[1] (Acca sellowiana) ye una especie botánica arbustiva, ramificada, qu'algama 4 m d'altor. Ye orixinariu de les tierres altes del sur de Brasil, Uruguái y cultivada comercialmente en dellos países dende Nueva Zelanda y Colombia a Méxicu y USA . Aguanta'l fríu, anque non per debaxo de los -12 °C. Ye sensible a les temperatures bien elevaes y al escesivu secañu del aire.

Descripción editar

Tien corteza de color gris maciu, aspra o daqué escamosa. Xamasca persistente y ramillas ríxides. Fueyes simples, opuestes, peciolaes, con peciolos de 4 a 8 mm, ovoides o elíptiques, verde escuru y brillantes nel fexe, ablancazaes nel viesu. Flores solitaries con 4 sépalos y 4 pétalos de color blancu-róseos; estames numberosos con anteres de color mariellu intensu o colloráu, ornamentales. La polinización ye realizada por páxaros y por inseutos, especialmente les abeyes.

El frutu ye una baga oblonga de 4 a 7 cm × 3 a 5 cm, verde escuru nel maduror, con arumes prestosos propios. La fructificación rique clima frescu. La magaya del frutu ye carnosa, blancucia o amarellentada, y fragante. Ye comestible, rica en vitamina C y colla prepárense bebíes, auries, xelaos y mermelaes.

Usos melecinales editar

El frutu de la feijoa emplegar pol so usu: Dermatolóxicu, dixestivu y cardiovascular.[ensin referencies]

Curiaos nel cultivu editar

 
Flores de Feijoa.
  • Puede caltenese dende plenu sol a semisombra con contautu frecuente de lluminosidá.
  • Soporta'l fríu pero non el fríu estremo (-10/-12 °C).
  • En rexones nes que l'iviernu ye bien fríu tien de cultivase en tiestos y abellugar del fríu nun ivernaderu o llevar nel interior de la casa.
  • A resguardu del vientu.
  • Soporta los suelos salinizaos y atmósferes marines, riquiendo suelos bien drenaos.
  • Riego selmanal
  • Nun soporta bien la fradadura, anque puede llevase a cabu. Les sos consecuencies pueden ser el paru na producción de fruta d'hasta dos años.
  • Espardimientu por aciu granes, pero la multiplicación por frada apurre resultaos rápides. Tamién por serpollu en primavera.

Taxonomía editar

Acca sellowiana describióse por (Berg. 1855) Burret 1941 y espublizóse en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 50(1231–1235): 59. 1941.[2]

Etimoloxía

El botánicu alemán Otto Karl Berg nomar feijoa n'honor a João da Silva Feijó (sieglu XVIII), direutor del Museu de História Natural de S. Sebastião, en Brasil.

Sinonimia
  • Orthostemon sellowianus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 467 (1857).
  • Feijoa sellowiana (O.Berg) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 615 (1859).
  • Orthostemon obovatus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 468 (1857).
  • Feijoa obovata (O.Berg) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 616 (1859).
  • Feijoa schenckiana Kiaersk., Enum. Myrt. Bras.: 186 (1891).
  • Feijoa sellowiana var. rugosa Mattos, Loefgrenia 70: 4 (1976).
  • Acca sellowiana var. rugosa (Mattos) Mattos, Loefgrenia 99: 3 (1990).
  • Feijoa sellowiana f. elongata Voronova, Sborn. Nauchn. Trudov Prikl. Bot. Genet. Selekts. 139: 79 (1991).[3][4]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. «Acca sellowiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2012.
  3. «Acca sellowiana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 28 d'abril de 2010.
  4. Acca sellowiana en PlantList

Bibliografía editar

  1. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (eds.) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1–855.
  4. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  5. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora d'Antioquia. Catálogu de les Plantes Vasculares, vol. 2. Llistáu de les Plantes Vasculares del Departamentu d'Antioquia. Pp. 1-939.
  6. Landrum, L. R. 1986. Campomanesia, Pimenta, Blepharocalyx, Legrandia, Acca, Myrrhinium, and Luma (Myrtaceae). Fl. Neotrop. 45: 1–178.
  7. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos editar