Adelaida d'Orleans

noble francesa

Louise Marie Adélaïde Eugénie d'Orléans (23 d'agostu de 1777París – 31 d'avientu de 1847Palacio de las Tullerías (es) Traducir) foi una princesa de sangre de Francia. Foi fía del duque Lluis Felipe II d'Orleans, tamién conocíu como Felipe Igualdá mientres la revolución francesa, y de la so esposa, la princesa Lluisa María Adelaida de Borbón. Hermana del que depués foi rei Lluis Felipe I de Francia, ostento los títulos de Mademoiselle de Chartres (1777-1782), Mademoiselle d'Orléans (1782-1783), Mademoiselle (1783-1814) y Madame Adélaïde (1830-1847).

Adelaida d'Orleans
Vida
Nacimientu París[1]23 d'agostu de 1777[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia [3]
Muerte Palacio de las Tullerías (es) Traducir31 d'avientu de 1847[2] (70 años)
Sepultura Capilla real de Dreux (es) Traducir
Familia
Padre Luis Felipe II de Orleans
Madre Luisa María Adelaida de Borbón
Hermanos/es
Pueblu Casa de Orleans
Estudios
Llingües falaes francés[5]
Oficiu salonnièreilustradora botánica
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Mientres la Revolución francesa en 1792, abandonu Francia al pie del so gobernanta, Madame de Genlis. Escaparon a Bélxica y depués a un conventu en Suiza. Mientres el Terror el so padre foi guillotinado, la so madre foi espulsada a España. En dalgún momentu de la primavera de 1794 Adelaida treslladar al llar de la so tía güela María Fortunata d'Este-Módena, princesa de Conti (esposa del príncipe Lluis Franciscu II de Borbón-Conti). Al pie de la so tía, la princesa de Conti, se mudu a Baviera en 1798 y dempués a Bratislava, y finalmente, en 1801, axuntar cola so madre en Barcelona, España.

Depués de la cayida de Napoleón Bonaparte en 1814, Adelaida torna a Francia, abrió un Salón y convirtió al Palais-Royal nel centru del partíu lliberal, entamando'l sofitu a la carrera política del so hermanu.

Cuando Lluis Felipe convertir en Rei de los Franceses no que se llamó la Monarquía de Xunetu, pasu a ser conocida como Madame Adelaida. Tola so vida foi una fiel conseyera del so hermanu y dizse que foi ella quién lo motivo a qu'aceptara la corona mientres la Revolución de Xunetu y que continuu exerciendo cierta influyencia sobre'l posterior reináu d'esti postreru

Adelaida finó'l 31 d'avientu de 1847, 2 meses antes de la cayida y abdicación de Lluis Felipe (el 14 de febreru de 1848) Atópase soterrada na necropolis de la familia Orleans, na Capiya real de Dreux.

Distinciones honorífiques editar

Antepasaos editar

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Felipe II d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
8. Lluis I d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Francisca María de Borbón
 
 
 
 
 
 
 
4. Lluis Felipe I d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Luis Guillermo de Baden-Baden
 
 
 
 
 
 
 
9. Augusta de Baden
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Francisca de Saxonia-Lauenburgu
 
 
 
 
 
 
 
2. Lluis Felipe II d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Franciscu Lluis de Borbón-Conti
 
 
 
 
 
 
 
10. Lluis Armando II de Borbón-Conti
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. María Teresa de Borbón-Condé
 
 
 
 
 
 
 
5. Lluisa Enriqueta de Borbón-Conti
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Lluis III de Borbón-Condé
 
 
 
 
 
 
 
11. Lluisa Sabela de Borbón-Condé
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Lluisa Francisca de Borbón
 
 
 
 
 
 
 
1. Adelaida d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Lluis XIV de Francia
 
 
 
 
 
 
 
12. Lluis Alejandro de Borbón
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Francisca de Montespan
 
 
 
 
 
 
 
6. Lluis Xuan María de Borbón
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Anne Jules de Noailles
 
 
 
 
 
 
 
13. María Victoria de Noailles
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. María Francisca de Bournonville
 
 
 
 
 
 
 
3. Lluisa María Adelaida de Borbón
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Reinaldo III de Módena
 
 
 
 
 
 
 
14. Franciscu III de Módena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Carlota Felicidad de Brunswick-Luneburgu
 
 
 
 
 
 
 
7. María Teresa Felicidad d'Este
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Felipe II d'Orleans (= 16)
 
 
 
 
 
 
 
15. Carlota Aglaé d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Francisca María de Borbón (= 17)
 
 
 
 
 
 

Referencies editar

  1. Identificador GND: 1050520556. Data de consulta: 25 marzu 2016.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 1050520556. Data de consulta: 15 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. «RKDartists» (neerlandés). Consultáu'l 6 xunetu 2020.
  4. Identificador ULAN: 500103242. Afirmao en: Union List of Artist Names. Data d'espublización: 24 setiembre 2020. Data de consulta: 21 mayu 2021. Llingua de la obra o nome: inglés.
  5. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternos editar