Aeropuertu Internacional de Tocumen

L'Aeropuertu Internacional de Tocumen (IATA: PTYOACI: MPTO) ta alcontráu a 24 quilómetros del centru de la Ciudá de Panamá, Panamá.

Aeropuertu Internacional
de Tocumen
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: PTY • OACI: MPTO
Llocalización
PaísBandera de Panamá Panamá
Provincia (es) Traducir Provincia de Panamá (es) Traducir
Coordenaes 9°04′17″N 79°23′01″W / 9.0714°N 79.3836°O / 9.0714; -79.3836
Aeropuertu Internacional de Tocumen alcuéntrase en Panamá
Aeropuertu Internacional de Tocumen
Aeropuertu Internacional de Tocumen
Aeropuertu Internacional de Tocumen (Panamá)
Altitú 41,1 m
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Ciudá de Panamá
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Ye una de les terminales aérees más importantes d'América Llatina por númberu de destinos. Opera vuelos dende y escontra más de 70 ciudaes d'América, Asia y Europa cubriendo gran parte de Llatinoamérica. Ye tamién l'hub principal d'operaciones de Copa Airlines. Nel 2006 llevar a cabu un importante programa d'espansión y renovación coles mires de modernizar y ameyorar los sos servicios. La segunda fase d'espansión del aeropuertu abarcaba la construcción del "muelle norte" que dexó al aeropuertu aumentar la so capacidá nun 50%, dexándo-y agora remanar hasta 7 millones de pasaxeros per añu. Dicha espansión lleva en funcionamientu dende abril de 2012.

Historia editar

 
Amosadores de documentación del aeropuertu.
 
Interior del Aeropuertu Internacional de Panamá.
 
Salíes internacionales del aeropuertu.

El primer Aeropuertu Internacional de Tocumen foi inauguráu'l 1° de xunu de 1947, pol presidente Enrique Adolfo Jiménez Brin, y empecipió les sos operaciones coles obres a mediu terminar. Los edificios de l'alministración y la terminal fueron inauguraos siete años dempués.

El primer aeropuertu, que ye utilizáu anguaño como Terminal de Carga, foi construyíu nun área de 7.2 quilómetros cuadraos y atópase a 41 metros sobre'l nivel del mar.

Dada la historia de Panamá como un país de tránsitu favorecida pol so llocalización xeográfica, aquella terminal foi demasiáu pequeña pa la demanda d'operaciones aérees. Esto motivó planes d'espansión de la terminal, que nunca llevar a cabu. Nel so llugar foi planiada otra terminal. La construcción empezó en 1971. El ríu Tocumen foi esviáu del so cursu orixinal pa la construcción de la nueva terminal.

La nueva terminal, tamién denominada Aeropuertu Internacional de Tocumen, foi inauguráu'l 15 d'agostu de 1978. El vuelu inaugural foi'l 5 de setiembre del mesmu añu.

El nome del aeropuertu foi camudáu en 1981 a Aeropuertu Internacional Omar Torrijos, n'honor al líder panamiegu. y foi restablecíu darréu depués de l'abolición de la dictadura militar local pola invasión norteamericana de 1989.

L'Aeropuertu Internacional de Tocumen ta ente los pocos na rexón con dos pistes pal aterrizaxe, yá que la pista de l'anterior terminal ye utilizada permanentemente polos aviones de carga y vuelos privaos o puede ser utilizada como pista alternativa a la pista principal en momentos de muncha demanda.

La pista principal de Tocumen ye de 3,050 metros de llargu y ye utilizada principalmente poles aereollinies comerciales.

Hasta'l 31 de mayu de 2003 l'alministración del aeropuertu taba so la Direición d'Aeronáutica Civil (actual Autoridá Aeronáutica Civil). A partir del 1° de xunu de 2003, una nueva organización alministrativa foi creada pola llei N° 23 del 29 de xineru de 2003, dexando la creación d'una compañía denominada Aeropuertu Internacional de Tocumen S.A. qu'anguaño alministra'l aeropuertu. Esta llei foi parte d'una serie de lleis que reorganizaron tol sector aeronáuticu de Panamá.

Tocumen ye un importante complexu y centru de conexón pa vuelos que se dirixen escontra y dende el Caribe, Sudamérica, América del Norte y Centroamérica. Amás, ciudaes europees como Amsterdam, Frankfurt, París, Madrid ya Istambul son sirvíes. Tocumen ye'l centru de conexón de l'aereollinia internacional de Panamá, Copa Airlines y de la so filial colombiana Copa Airlines Colombia, antes AeroRepública.

Espansión editar

Fase 1 editar

Espansión de la terminal de pasaxeros editar

La terminal principal de pasaxeros foi espandida unos 20,830 metros cuadraos y costó aproximao US$ 21 millones. Dexó la construcción de nueves puertes d'embarque pa dexar mayores vuelos dende y escontra Panamá, y amás la espansión de les árees comerciales y de circulación interna.

L'alministración adquirió 22 nuevos puente d'embarque que reemplazaron los anteriores 14. Amás incluyó 6 posiciones remotes, que dexaron al Aeropuertu Internacional de Tocumen tener 28 puestos d'embarque. Les nueves instalaciones fueron inauguraes nel 2006.

Equipamientu editar

Otru proyeutu de modernización incluyó nuevu equipamientu pa dar serviciu y soporte a les aérees del aeropuertu. Estos incluyeron los nuevos puente d'embarque yá mentaos, amás de nuevos elevadorye, nuevu sistema d'alministración d'equipaxes, nuevos sistemes d'información de vuelos y el reemplazu de los aires acondicionaos.

Renovación de la terminal de carga editar

La remodelación de la terminal principal del vieyu Aeropuertu Internacional de Tocumen, construyíu en 1947, y utilizáu anguaño como terminal de cargues, foi otru proyeutu pa la modernización del aeropuertu. Incluyó'l rediseño del edificiu central y la construcción de nuevos edificios pa les compañíes de cargues, ente otres meyores.

Fase 2 editar

Muelle Norte editar

La segunda fase d'ampliación del Aeropuertu Internacional de Tocumen contempló la construcción de 12 nueves posiciones p'aeronaves a un costu de US$ 60 millones.

El muelle tien 12 puertos que s'atienden simultáneamente a igual númberu d'aeronaves, lo que sumáu a les 22 esistentes faen un total de 34, más seis remotes.

Les nueves instalaciones inclúin el muelle norte, plataformes, cais de rodaxe, accesos, una nueva vía direuta a la terminal de carga y l'edificiu de l'alministración del aeropuertu.

El nuevu muelle ta conectáu cola terminal de pasaxeros esistente pol estremu noroccidental del mesmu y cuenta con 10 ceres móviles pa pasaxeros y mil 400 metros cuadraos d'árees comerciales.

Tamién s'amplió'l sistema d'alministración d'equipaxe d'entrada, salida y en tránsitu pa un meyor serviciu a los pasaxeros. Toes estes meyores dexaron amás, les adecuaciones necesaries pa dexar l'aterrizaxe del avión más grande del mundu l'Airbus A380.

La capacidá del aeropuertu pasó de los 5 millones de pasaxeros al añu a 13 millones de pasaxeros.

Fase 3 editar

Terminal Sur editar

Terminal Sur se licitó nel primer semestre de 2012 y el concursu foi ganáu pola empresa Odebrecht. Tratar d'una inversión de US$780 millones, qu'inclúi 20 puertes d'embarque adicionales, y 8 posiciones remotes. Van Ser 85000 m² de construcción y 8000m² d'área comercial.[1]

Inclúi la construcción d'una tercer pista d'aterrizaxe, una nueva terminal, cientos de estacionamientos, esviadura del ríu Tocumen, un nuevu accesu de 4 carriles direutu a la terminal.

Anguaño la Terminal Sur presenta una meyora na so construcción mayor a 81% y tiense previstu qu'ente n'operaciones a finales de 2018.

La construcción de la Terminal 2 inclúi una nueva torre de control, esta torre de control va ser construyida una vegada téngase definida l'allugamientu de la tercer pista.

Sicasí, según la evaluación preliminar, na nueva Terminal 2, va ser necesariu construyir una nueva torre de control con un altor de 70 metros, que d'alcuerdu a les esixencies de la Organización Civil Internacional (OACI) ente que regula esta materia, va tener la capacidá de controlar de forma efectiva y segura, les pistes d'aterrizaxe esistentes y el estacionamiento de les aeronaves, hasta les posiciones finales.

Conexón cola ciudá editar

L'Aeropuertu Internacional de Tocumen coneutar cola ciudá de Panamá por dos formes, la primera ye per carretera llibre al traviés de la Vía Domingo Díaz y la otra que coneuta direutamente col Centru Financieru Internacional (centru de la ciudá) ye de cuota Corredor Sur.

Apocayá'l Gobiernu panamiegu manifestó'l so planteamientu de coneutar la Llinia 2 del Metru de Panamá col Aeropuertu Internacional de Tocúmen, dicha estensión ta en procesu de planeación y construcción.

Aereollinies y destinos editar

 
Aviones de Copa Airlines aparcaos nel muelle norte del aeropuertu.
 
Aviones de Copa Airlines aparcaos nel esterior del aeropuertu.
 
Aviones d'Avianca y TACA.

Destinos nacionales editar

Aereollinies Destinos
  Copa Airlines David

Destinos internacionales editar

América del Norte
  Canadá
Toronto Aeropuertu Internacional Toronto Pearson   Air Canada Rouge /   Copa Airlines   A319 /   B738
Montreal Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau   Copa Airlines   B738
  Estaos Xuníos d'América
Atlanta Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson   Delta Air Lines   B738
Boston Aeropuertu Internacional Logan   Copa Airlines   B738
Chicago Aeropuertu Internacional Chicago-O'Hare   Copa Airlines   B738
Denver Aeropuertu Internacional de Denver   Copa Airlines   B738
Fort Lauderdale Aeropuertu Internacional Fort Lauderdale-Hollywood   Copa Airlines /   Spirit Airlines   B738 /   A320 - A319
Houston Aeropuertu Intercontinental George Bush   Air China /   United Airlines   B773 /   B738 - B739
Las Vegas Aeropuertu Internacional McCarran   Copa Airlines   B738
Los Angeles Aeropuertu Internacional de Los Angeles   Copa Airlines   B738
Miami Aeropuertu Internacional de Miami   American Airlines /   Copa Airlines   B738 - A319 /   B738
Newark Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark   United Airlines   B738 - B739
Nueva Orleans Aeropuertu Internacional Louis Armstrong   Copa Airlines   B737 - E190
Nueva York Aeropuertu Internacional John F. Kennedy   Copa Airlines   B738
Orlando Aeropuertu Internacional d'Orlando   Copa Airlines /   Spirit Airlines   B738 /   A319
San Francisco Aeropuertu Internacional de San Francisco   Copa Airlines   B738
Tampa Aeropuertu Internacional de Tampa   Copa Airlines   B737
Washington D.C. Aeropuertu Internacional Washington-Dulles   Copa Airlines   B738
  Méxicu
Cancún Aeropuertu Internacional de Cancún   Copa Airlines  B738
Ciudá de Méxicu Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu   Aeroméxico /   Copa Airlines   B737 /   B738
Guadalajara Aeropuertu Internacional de Guadalajara   Copa Airlines   E190
Monterrey Aeropuertu Internacional de Monterrey   Copa Airlines   E190
Puerto Vallarta Aeropuertu Internacional de Puerto Vallarta   Copa Airlines (Empecipia 16 d'avientu de 2018)[4]   B737
Centroamérica y El Caribe
  Aruba
Oranxestad Aeropuertu Internacional Reina Beatriz   Copa Airlines   B737 - E190
  Les Bahames
Nasáu Aeropuertu Internacional Lynden Pindling   Copa Airlines   E190
  Barbados
Bridgetown Aeropuertu Internacional Grantley Adams   Copa Airlines   E190
  Belize
Ciudá de Belize Aeropuertu Internacional Philip S. W. Goldson   Copa Airlines   B738 - B737 - E190
Costa Rica  Costa Rica
Liberia Aeropuertu Internacional Daniel Oduber   Copa Airlines   B738 / E190
San Xosé Aeropuertu Internacional Juan Santamaría   Avianca Costa Rica /   Copa Airlines   A320 - A321 /   B738 - E190
Cuba  Cuba
L'Habana Aeropuertu Internacional José Martí   Copa Airlines   B738 - E190
Santa Clara Aeropuertu Internacional Abel Santamaría   Copa Airlines  B737 - E190
Holguín Aeropuertu Internacional Frank País   Copa Airlines   B737 - E190
  Curaçao
Willemstad Aeropuertu Internacional Hato   Copa Airlines   E190
  El Salvador
San Salvador Aeropuertu Internacional d'El Salvador   Avianca El Salvador /   Copa Airlines   E190 - A320 /   B738 - B737 - E190
  Guatemala
Ciudá de Guatemala Aeropuertu Internacional La Aurora   Copa Airlines   B738 - E190
  Haití
Puertu Príncipe Aeropuertu Internacional Toussaint Louverture   Copa Airlines   B738
  Hondures
San Pedro Sula Aeropuertu Internacional Ramon Villeda Morales   Copa Airlines   B738 - B737 / E190
Tegucigalpa Aeropuertu Internacional Toncontín   Copa Airlines   B738 - B737 / E190
  Xamaica
Kingston Aeropuertu Internacional Norman Manley   Copa Airlines   B738 - E190
Montego Bay Aeropuertu Internacional Sangster   Copa Airlines   B738 - E190
  Nicaragua
Managua Aeropuertu Internacional Augusto C. Sandino   Copa Airlines   B738 - B737 / E190
  Puertu Ricu
San Juan Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín   Copa Airlines   B738 - B737 - E190
  República Dominicana
Punta Cana Aeropuertu Internacional de Punta Cana   Copa Airlines   B738
Santiago de los Caballeros Aeropuertu Internacional del Cibao   Copa Airlines   B738 - B737 - E190
Santu Domingu Aeropuertu Internacional de Les Américas   Copa Airlines   B738
  Sint Maarten
Philipsburg Aeropuertu Internacional Princesa Xuliana   Copa Airlines   B738 - E190
  Trinidá y Tobagu
Puertu España Aeropuertu Internacional de Piarco   Copa Airlines   B738 - E190
Sudamérica
  Arxentina
Buenos Aires Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini   Copa Airlines   B738
Córdoba Aeropuertu Internacional Inxenieru Ambrosio Taravella   Copa Airlines   B738
Mendoza Aeropuertu Internacional El Plumerillo   Copa Airlines   B738
Rosario Aeropuertu Internacional Rosario Islles Malvines   Copa Airlines   B738
Salta Aeropuertu Internacional de Salta   Copa Airlines (Empecipia 12 d'avientu de 2018)[5]   B738
  Bolivia
Santa Cruz de la Sierra Aeropuertu Internacional Viru Viru   Copa Airlines   B738
  Brasil
Belo Horizonte Aeropuertu Internacional Tancredo Nieves   Copa Airlines   B738
Brasilia Aeropuertu Internacional Presidente Juscelino Kubitschek   Copa Airlines   B738
Fortaleza Aeropuertu Internacional Pinto Martins   Copa Airlines   B738
Manaus Aeropuertu Internacional Eduardo Gomes   Copa Airlines   E190
Porto Alegre Aeropuertu Internacional Salgado Filho   Copa Airlines   B738
Recife Aeropuertu Internacional de Guarapes   Copa Airlines   B738
Rio de Janeiro Aeropuertu Internacional de Galeão   Copa Airlines   B738
Salvador de Bahia Aeropuertu Internacional de Salvador   Copa Airlines   B738
São Paulo Aeropuertu Internacional de São Paulo-Guarulhos   Copa Airlines   B738
  Chile
Santiago de Chile Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez   Copa Airlines   B738
  Colombia
Barranquilla Aeropuertu Internacional Ernesto Cortissoz   Copa Airlines /   Copa Airlines Colombia   B738 /   E190
Bogotá Aeropuertu Internacional El Dorado   Avianca /   Copa Airlines /   Copa Airlines Colombia   A320 - A319 /   B737 /   E190
Bucaramanga Aeropuertu Internacional Palonegro   Copa Airlines /   Copa Airlines Colombia   E190 /   E190
Cali Aeropuertu Internacional Alfonso Bonilla Aragón   Copa Airlines /   Copa Airlines Colombia   B738 /   E190
Cartagena de Indias Aeropuertu Internacional Rafael Núñez   Copa Airlines /   Copa Airlines Colombia   B738 /   E190
Medellín Aeropuertu Internacional José María Córdova   Copa Airlines /   Copa Airlines Colombia   B737 /   E190
Pereira Aeropuertu Internacional Matecaña   Copa Airlines /   Copa Airlines Colombia   B737 /   E190
San Andrés Aeropuertu Internacional Gustavo Rojas Pinilla   Copa Airlines /   Copa Airlines Colombia   B737 /   E190
  Ecuador
Guayaquil Aeropuertu Internacional José Joaquín de Olmedo   Avianca Ecuador /   Copa Airlines   A320 /   B738 - B737 - E190
Quitu Aeropuertu Internacional Mariscal Sucre   Copa Airlines   B738 - B737 / E190
  Guyana
Georgetown Aeropuertu Internacional Cheddi Jagan   Copa Airlines   B738 - E190
  Paraguái
Asunción Aeropuertu Internacional Silvio Pettirossi   Copa Airlines   B738 - B737
  Perú
Chiclayo Aeropuertu Internacional Capitán FAP José A. Quiñones   Copa Airlines   B738 - E190
Lima Aeropuertu Internacional Jorge Chávez   Copa Airlines   B738
  Uruguái
Montevidéu Aeropuertu Internacional de Carrasco   Copa Airlines   B738 - B737
  Venezuela
Caraques Aeropuertu Internacional de Maiquetía Simón Bolívar   Copa Airlines /   Laser Airlines /   Venezolana   B738 - B737 /   MD82 /   B732 - MD-83
Maracaibo Aeropuertu Internacional de La Chinita   Copa Airlines /   Venezolana   B738 - E190 /   MD83
Valencia Aeropuertu Internacional Arturo Michelena   Copa Airlines /   Turpial Airlines   B738 - E190 /   B734
Europa
  Alemaña
Frankfurt del Main Aeropuertu de Frankfurt del Main   Lufthansa   A343
  España
Madrid Aeropuertu Adolfo Suárez Madrid-Barajas   Iberia /   Air Europa (empecipia 25 de febreru de 2019)   A333 /   B788
  Francia
París Aeropuertu de París-Charles de Gaulle   Air France   B772
  Países Baxos
Ámsterdam Aeropuertu d'Ámsterdam-Schiphol   KLM   B773 - B772
  Polonia
Varsovia Aeropuertu de Varsovia Chopin   LOT Polish Airlines (Chárter estacional, reinicia 14 d'avientu de 2019)   B788
  Turquía
Istambul Aeropuertu Internacional Atatürk   Turkish Airlines (Triangular con BOG)   A332
Asia
  China
Beixín Aeropuertu Internacional de Beixín-Capital   Air China (Vía IAH)   B773

Planes de rutes futures editar

Destín Aeropuertu !Aereollinia !Aeronave !Fecha d'inicio
  Salta,Arxentina Aeropuertu Internacional Martín Miguel de Güemes   Copa Airlines B737-800 13 d'avientu de 2018[6]
  Puerto Vallarta, Méxicu Aeropuertu Internacional de Puerto Vallarta   Copa Airlines B737-700 16 d'avientu de 2018[4]
  Madrid, España Aeropuertu Adolfo Suárez Madrid-Barajas   Air Europa B787-8 25 de febreru de 2019[7]
  Singapur, Singapur Aeropuertu Internacional Changi   Singapore Airlines - N'estudiu[8]
  Lisboa, Portugal Aeropuertu de Lisboa   TAP Portugal A330-200 Planes de reinicio[9]

Carga editar

Destinos Suspendíos editar

Estadístiques editar

Añu Pasaxeros % Medría Cargo % Medría Movimientos % Medría
2003 2,145,489 14,5% 85,508 - 43.980 -
2004[10] 2,398,443 11.8% 96,215 12.5% 45.703 3.9%
2005 2,756,948 15% 103,132 19.6% 47,873 4.6%
2006[11] 3,215,423 16,6% 82,186 -20.3% 53,853 12.7%
2007[12] 3,805,312 18.3% 82,463 0.3% 61,400 14.0%
2008[13] 4,549,170 19.5% 86,588.8 4.8% 73,621 19.9%
2009[14] 4,748,621 4.4% 83,513 -3.8% 80,330 9.1%
2010[15] 5,042,410 6.2% 98,565 18.0% 84,113 4.7%
2011[16] 5,844,561 15.9% 110,946 12.6% 93,710 11.4%
2012[17] 6,962,608 19.1% 116,332 4.9% 110,206 17.6%
2013[18] 7,784,328 11.8% 110,186 -5.3% 121,356 10.1%
2014[19] 9,536,342 9.7% 110,789 0.5% 135,406 11.5%
2015[19] 13,434,673 16.9% 141,406 0.8% 153,406 20.5%

Ver tamién editar

Notes editar

Referencies editar

  1. «Proyeutu de la Nueva Terminal Sur». Archiváu dende l'orixinal, el 11 de xunetu de 2015.
  2. Reporte Estadísticu Aeroportuario 2014
  3. «Noticies de Colombia y el mundu - Señal en direuto BLU Radio». Consultáu'l 25 de setiembre de 2016.
  4. 4,0 4,1 «Copa Airlines anuncia vuelos a Puerto Vallarta». EnElAire (mayu de 2018). Consultáu'l 31 de mayu de 2018.
  5. http://aviacionaldia.com/2018/07/copa-airlines-coneutara-a-la provincia-salta-en-argentina-con-panama-a-partir-de-avientu.html
  6. «Copa Airlines va volar a Salta dende Avientu».
  7. https://www.preferente.com/noticias-de-transportes/noticias-de-aerolineas/air-europa-volara-a-panama-cinco-veces-a-la selmana-a-partir-de-febreru-279426
  8. https://metrolibre.com/econom%C3%ADa-y-mundu/economia/148016-panam%C3%A1-establez-rutes-a%C3%A9reas-con-singapur.html
  9. http://www.notimerica.com/economia/noticia-air-europa-portuguesa-tap-estudien-operar-panama-20180118112411.html
  10. Reporte Estadísticu 2004 Aeropuertu Internacional de Tocumen Archiváu el 27 de febreru de 2009 na Wayback Machine.
  11. Reporte Estadísticu 2006 Aeropuertu Internacional de Tocumen Archiváu el 14 de xunu de 2007 na Wayback Machine.
  12. Reporte Estadísticu 2007 Aeropuertu Internacional de Tocumen Archiváu el 10 de setiembre de 2008 na Wayback Machine.
  13. Reporte Estadísticu 2008 Aeropuertu Internacional de Tocumen Archiváu el 31 de mayu de 2011 na Wayback Machine.
  14. Reporte Estadísticu 2009 Aeropuertu Internacional de Tocumen Archiváu el 8 de xunu de 2011 na Wayback Machine.
  15. Reporte Estadísticu 2010 Aeropuertu Internacional de Tocumen Archiváu el 11 de mayu de 2012 na Wayback Machine.
  16. Reporte Estadísticu 2011 Aeropuertu Internacional de Tocumen Archiváu el 20 de xineru de 2013 na Wayback Machine.
  17. Reporte Estadísticu 2012 Aeropuertu Internacional de Tocumen Archiváu el 7 de xineru de 2014 na Wayback Machine.
  18. Reporte Estadísticu 2013 Aeropuertu Internacional de Tocumen Archiváu el 1 de xunetu de 2014 na Wayback Machine.
  19. 19,0 19,1 «ENTAMU». Consultáu'l 25 de setiembre de 2016.

Enllaces esternos editar