Aeropuertu de París-Le Bourget

L'Aeropuertu de París-Le Bourget (en francés Aéroport de París-Le Bourget) (IATA: LBGOACI: LFPB) ye un aeropuertu alcontráu en Le Bourget y Dugny, 12 km al nor-nordés (NNE) de París, Francia. Agora ye utilizáu namái p'aviación xeneral (aviones de negocios) según esposiciones aérees.

Aeropuertu de París-Le Bourget
 Monumentu históricu
aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: LBG • OACI: LFPB
Llocalización
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorial Francia metropolitana
RexónBandera de Islla de Francia Islla de Francia
Departamentu Sena (es) Traducir
Comuña Le Bourget (es) Traducir
Direición avenue du 8-Mai-1945 (en) Traducir
Coordenaes 48°57′36″N 2°26′06″E / 48.96°N 2.435°E / 48.96; 2.435
Aeropuertu de París-Le Bourget alcuéntrase en Francia
Aeropuertu de París-Le Bourget
Aeropuertu de París-Le Bourget
Aeropuertu de París-Le Bourget (Francia)
Altitú 66,1 m
Historia y usu
Apertura1919
Xestión Groupe ADP (es) Traducir
Orixe del nome París
Le Bourget (es) Traducir
Usu Aviación xeneral
Aviación comercial
Exhibición de vuelo (es) Traducir
Usuariu Museo del Aire y del Espacio (Francia) (es) Traducir
Bureau d'Enquêtes et d'Analyses pour la Sécurité de l'Aviation Civile (es) Traducir
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve París y Le Bourget (es) Traducir
Patrimoniu
Mérimée ID IA93000072
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Estatua conmemorativa de los esfuercios en 1927 de Charles Nungesser, Francois Coli, y Charles Lindbergh, asitiada en 1929 a la entrada del aeródromu.

L'aeropuertu empezó les sos operaciones comerciales en 1919 y foi mientres enforma tiempu l'únicu aeropuertu de París hasta la construcción del Aeropuertu de París-Orly en 1932. Ye famosu principalmente por ser el llugar d'aterrizaxe de Charles Lindbergh del so históricu vuelu tresatlánticu en solitariu cruciándolo en 1927, según el puntu de partida, dos selmanes antes del biplanu francés El Páxaru Blanco (L'Oiseau Blanc), un avión que desapegó na so propia tentativa d'efectuar un vuelu tresatlánticu pero que sumió misteriosamente sobre l'Atlánticu (o posiblemente sobre l'estáu de Maine nos Estaos Xuníos). L'aeropuertu de Le Bourget foi nomáu na novela de Dan Brown: El códigu Da Vinci.

El 17 de xunu de 1961, el baillarín de balé rusu Rudolf Nuréyev desertó nel aeropuertu de Le Bourget.

En 1977, l'aeropuertu de Le Bourget foi cerráu al tráficu internacional y en 1980 al tráficu rexonal, dexando namái operar a reactores de negocios.

L'aeropuertu de Le Bourget alluga les coleiciones permanentes del Muséu del Aire y del Espaciu, el mayor muséu d'aviación de Francia, y, nos años impares, el París Air Show.

Esti aeropuertu tien una estatua conmemorativa de la francesa Raymonde de Laroche que foi la primer muyer en consiguir la llicencia de pilotu. Hai tamién un monumentu n'honor a Lindbergh, Nungesser y Coli.

Galería editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar