Afanasi Maikóv (sieglu de XVTver – 1475Smolensk), conocíu como Afanasi Nikitin, (en rusu, Афанасий Никитин), "Afanasi fíu de Nikita", foi un mercader, esplorador y escritor rusu, el primer mercader rusu conocíu que viaxó a Persia, India y Turquía.

Afanasi Nikitin
Vida
Nacimientu Tversieglu de XV
Nacionalidá Principado de Tver
Llingua materna rusu
Muerte Smolensk[1]1475[2]
Estudios
Llingües falaes antiguu eslavu oriental
Llingües túrciques
persa
árabe
rusu[3]
Oficiu esplorador, comerciante, escritor de viaxes, viaxeruescritor
Xéneru artísticu Khojdenie (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Nació escontra 1433. Foi fíu de llabradores, depués aportó a mercader de Tver. En 1466–1474 viaxó de Nizhny Novgorod a Persia, India; y nel so camín de regresu, a Somalia, Mascate (Omán) y Turquía.

Empezó'l so viaxe col séquitu del embaxador de Shirván, pero nel delta del ríu Volga, el convói foi escaláu. Afanasi Nikitin, nel barcu, llegó a Derbent (en Daguestán), pero la so mercancía perdióse. Nun podía volver ignominiosamente, ensin mercancía nin dineru, y en setiembre de 1468, Afanasi Nikitin salió de Bakú a la provincia persa de Mazanderan, tramontó Elbrus y viaxó al sur. En 1469 viaxó a la ciudá d'Ormuz. En 1471 salió nun barcu a India. Viaxó por India, visitó Chaul, Bidar (Sultanatu de Bahmani), Parvat. En 1473 decidió volver a Rusia. Volvió a Rusia al traviés de Persia, Trabzon, Caffa (Teodosia), pero nun pudo volver a Tver. Morrió cerca de Smolensk en 1474/1475.

Afanasi Nikitin escribió'l Viaxe más allá de los trés mares (Viaxe allende los trés mares - Jozhénie za tri mórya). Formar les notes de les sos impresiones y observaciones que tomó mientres el so itinerariu.

En 1475 el so llibru cayó en manes d'un escribiente, Vasili Mómyrev, y incluyóse nel cuerpu de cróniques de 1489. Nikolái Karamzín afayó les notes de Nikitin y publicar en 1817.

Un monumentu a Afanasi Nikitin foi alzáu en Tver en 1955.

Adautaciones cinematográfiques editar

Bibliografía editar

  • Nikitin, Afanasi, Viaxe más allá de los trés mares. Barcelona: Laertes, 1985.

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://madhulikaliddle.com/2010/09/09/khozhdenie-za-tri-moray-aka-pardesi-1957/.
  2. Afirmao en: Gran Enciclopedia rusa. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: ensin valor.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternos editar