Aksha yera una llocalidá asitiada en Nubia (nel actual Sudán) na vera izquierda del Nilu, al norte del segundu tabayón, a 20 km d'Uadi Halfa, que foi cubierta pol llagu Nasser (o llagu de Nubia) en 1964.

Aksha
Alministración
Tipu d'entidá antiguu asentamientu
Xeografía
Coordenaes 21°05′00″N 30°42′32″E / 21.083333°N 30.709°E / 21.083333; 30.709
Aksha alcuéntrase en Tierra
Aksha
Aksha
Aksha (Tierra)
Cambiar los datos en Wikidata
Inscripción del templu de Ramsés II que rellata l'apertura d'un pozu d'agua nel camín del desiertu oriental que conduz a les mines d'oru del Uadi Alaki. Muséu de La Plata.
Cercu de dintel con ufriendes destinaes al Ka, probablemente d'una vivienda asitiada al oeste del templu. Muséu de la Plata.

Empezó siendo un asentamientu y fortificación fundáu por Seti I pal control de caminos, ríu, poblaciones, comerciu y mines de piedres semipreciosas y auríferas de la zona, como les d'Uadi Alaki. El faraón empezó a construyir un templu que sería rematáu pol so fíu Ramsés II. Sicasí, pudiéronse caltener restos de la capiya de Seti I y de la ciudá de la so dómina.

Darréu, Ramsés II, dientro del so programa espansivu, monumental y propagandísticu, mandó edificar en Nubia ocho templos, siete d'ellos, Beit el-Wali, Gran templu de Abu Simbel, Templu menor de Abu Simbel, Derr, Uadi el-Sebua, Gerf Hussein y el mesmu de Aksha na Baxa Nubia y unu na Alta Nubia, el d'Amara Oeste.

El templu de Ramsés II, taba dedicáu a Amón-Ra y al propiu faraón divinizáu ya incluyía programes decorativos ya ideolóxicos, amosando al faraón xunto a Amón-Ra, como xefe del exércitu y como dios, amás de representalo ganando a los sos enemigos, describiendo matances de prisioneros.

Adosáu al templu atopaba la residencia del gobernador de Nubia. Tamién s'escavó la casa de Mahy, sacerdotesa d'Isis y la tumba d'un funcionariu exipciu de la dómina d'Amenhotep II.

Tamién s'atoparon en socesives ocupaciones posteriores, un cercu de la dómina de Merenptah, restos de cacía de cerámica de la dómina meroítica (sieglu I e.C. a sieglu IV d.C.) y una necrópolis de la cultura Ballana. De la dómina cristiana, cuando'l templu llegar a utilizar como ilesia quedaron restos, ente otros, de capiteles y una gárgola.

Campañes de rescate editar

Ante la inminencia del enllena de la zona pola construcción de la gran presa d'Asuán, favorecíu pola UNESCO y los gobiernos de Sudán y Exiptu, dar# en una campaña de rescate, preservación ya investigación d'arqueólogos. La zona de Serra Oeste foi axudicada a arqueólogos arxentinos y franceses, dar# en realizar tres campañes d'escavaciones ente 1961 y 1963.

Por tou ello, el gobiernu de Sudán donó distintes pieces arqueolóxiques a Francia y a Arxentina. N'Arxentina, col material llográu pasar a construyir en 1977 una recreación del templu de Ramsés II nel Muséu de La Plata. Los restos del templu de Ramsés II fueron treslladaos al Muséu nacional de Sudán en Ḥartum en 1961.

Referencies editar

Enllaces esternos editar