Albalat dels Tarongers

Albalat dels Tarongers[2] ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Campu de Murviedro. Cuenta con 1.164 habitantes (INE 2014). Hasta la década de 1940 denominábase oficialmente como Albalat de Segart.[3]

Albalat dels Tarongers
símbolos de Albalat dels Tarongers (es) Traducir símbolos de Albalat dels Tarongers (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Campo de Murviedro (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Albalat dels Tarongers Maite Pérez Furió
Nome oficial Albalat dels Tarongers (ca)[1]
Códigu postal 46591
Xeografía
Coordenaes 39°42′10″N 0°20′16″W / 39.70278°N 0.33778°O / 39.70278; -0.33778
Albalat dels Tarongers alcuéntrase n'España
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers (España)
Superficie 21.35 km²
Altitú 96 m
Llenda con
Demografía
Población 1428 hab. (2023)
- 644 homes (2019)

- 588 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Campo de Murviedro (es) Traducir
0.06% de provincia de Valencia
0.03% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 66,89 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
albalatdelstarongers.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Asítiase nel marxe esquierdu del calce del ríu Palancia a una altitú de 96 m sobre'l nivel del mar y a una distancia d'ésti de 15 km, na contorna del Campu de Murviedro.

Tien una estensión de 2135 Has. de terrén montascosu y valle ente la Sierra Calderona y la Sierra de Espadán pol que trascurre el ríu Palancia, na denomada subcomarca de la Baronía. Llenda colos términos municipales d'Estivella y Sagunto al norte, Sagunto al este, Gilet al sur y Nàquera, Segart y Estivella al oeste.

El territoriu ta compuestu por güertes convertíes en tresformamientos de cítricos como principal cultivu na ribera del ríu Palancia; tamién ta compuestu per montes y ribayos, con olivares y algarrobos, sienda y fontes, constituyendo ente toos ellos un espaciu que convida a pasiar, a relaxase y a escaecer el tiempu.

El términu ta formáu en parte pol Parque natural de la Sierra Calderona y en parte pol ríu Palancia y el so valle.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Albalat de Taronchers parte coles llocalidaes siguientes: Estivella, Gilet, Nàquera, El Puig, Sagunto y Segart toes elles de la provincia de Valencia.

Comunicaciones editar

El términu ye travesáu pela autovía A-23 (Sagunto-Somport). y pol ferrocarril Valencia-Sagunto-Zaragoza.

Historia editar

Sobre'l nome de Albalat, Sanchis Guarner diz que se trata d'un arabismu, pos equival a Al-Palas o Palaz, el so significáu ye la Villa y tamién caserío. Esto induznos a pensar que la población, en tiempu de los romanos debió de ser una de les munches villes que poblaben la civitas saguntina. Per otra parte, l'historiador Antoni Chabret afirma que la pallabra "Balat" significa n'árabe pavimentu o pavimentu del camín. Les civilizaciones anteriores que vivieron cerca de Albalat dels Tarongers dexaron restos arqueolóxicos. De los principales xacimientos arqueolóxicos del términu destaquen pola so importancia: la denomada cueva de l'Agua Amargoso, asitiada na partida del mesmu nome, onde pueden apreciase pintures rupestres del periodu eneolíticu (2000 e.C.), según l'asentamientu de la Edá del Bronce esistente na llomba del Saler, onde s'atopó material eneolítico y ibero (1600-1500 e.C.). Tamién s'atoparon restos de la Edá del Bronce en La Albardeta y nel Tossalet de les Panses. El Castiellu de Comediana déxanos apreciar la estructura d'un asentamientu de los sieglos XII-XIV. A los pies d'esti montículo atópense les Corrolades de Comediana que posiblemente seríen el nucleu de población que nel so día foi'l pobláu de Comediana referíu a la primer donación que fixo'l rei Xaime I. Un estudiu realizáu por Andrés Monzó nun duldar asitiar al actual allugamientu del castiellu, ilesia y casa abadía sobre una importante villa hispanorromana.

La primera referencia sobre los varios posesores de Albalat atopar nel Llibre del Repartiment en 1238. Nel añu 1360 yera Raimon de Toris señor del llugar y paez ser que foi quien empezó la construcción de Casar-Palaciu. En 1609, añu de la espulsión de los moriscos, Albalat tenía 115 cases y 460 hb. y pertenecía el señoríu a Juan de Vilarrasa que'l 24 de setiembre de 1611, dio Carta de Población a 35 nuevos pobladores. El llinaxe de los Saavedra, procedente de Galicia y Murcia, llegó a Albalat pol casoriu de Luisa Carrillo de Villarrasa, entós señora de Albalat y Segart con Pedro Saavedra.

Nun ye estrañu qu'Albalat fuera'l primer pueblu de la contorna en negase al pagu de los derechos feudales, siendo unu de los que soportaba les condiciones más dures. Un grupu de 24 vecinos empobinaos pol alcalde Vicent Esteve y el rexidor Francisco Asensi, negar a pagar los derechos correspondientes al periodu 1813-1816. En 1865, resolvióse'l pleitu ente los pueblos de Albalat y Segart, por reclamación de los derechos señoriales contra'l conde de Alcudia y barón de Albalat, Antonio Saavedra y Jofré. El preciu que tuvieron de pagar pola lliquidación del pleitu foi de 130.000 reales, arrenunciando los herederos a tolos derechos que pudieren tener sobre los pueblos. A cambéu'l conceyu de Albalat recibió 14.463 hanegadas de tierres. Los herederos del conde esprendiéronse, por aciu puyes, de toles cases y tierres que teníen como propies.

Demografía editar

Albalat de Taronchers cunta con 1.178 habitantes (INE 2015).

Evolución demográfica de Albalat de Taronchers[4]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011 2013 2015
584 570 576 651 664 709 742 799 804 1.070 1.147 1.144 1.178

Economía editar

Basada na agricultura, principalmente'l cultivu del naranxal. De los 21,35 quilómetros cuadraos de los que consta'l conceyu, 310 hectárees son de cítricos, 533 de secanu con algarrobos, 485 d'olivares y 26 d'almendrales.


Política editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
1983-1987 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
1987-1991 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
1991-1995 Francisco Javier Esteve Asensi EUPV
1995-1999 Francisco Javier Esteve Asensi EUPV
1999-2003 José Garriga Igualada PPCV
2003-2007 Filiberto Prats Asensi BLOC
2007-2011 Filiberto Prats Asensi BLOC
2011-2015 Filiberto Prats Asensi PPCV
2015-2019 Maite Pérez Furió PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Gastronomía editar

A destacar el arroz de Comediana y el tortell como platos típicos de la población. L'arroz de Comediana cocinar en calderu, siendo los sos ingredientes arroz, pataca, bacalao, cebolla y sofritu de tomate. Yera una comida que faíen los homes cuando diben mientres delles xornaes a iguar los caminos o a recoyer l'espartu a la partida de Comediana, asitiada nel estremu S del términu municipal. El tortell ye un dulce con masa de panquemado rellenu de pelo d'ánxel y mazapán, afatáu con frutes confitadas y nueces.

Monumentos editar

Monumentos relixosos editar

Monumentos civiles editar

  • Castiellu: el palaciu señorial de los sieglos XIV a XV góticu meyor calteníu de la contorna.
  • Castiellu del Piló: en ruines.
  • Acueductu del ribayu de la Fonte de la Rivera: anguaño namái queda un arcu de los trés que lu formaben.

Llugares d'interés editar

Fiestes editar

  • Fiesta de San Antonio Abá (17 de xineru).
  • Fiestes d'agostu:
  • El 15 d'agostu celebra'l día de l'Asunción.
  • El 16 d'agostu ye'l día de San Roque.
  • El 17 d'agostu celebra'l día de La Divina Pastora.
  • Mientres la última selmana d'agostu tienen llugar nel conceyu los sos festexos taurinos, con entraes de vaques, sueltes de reses bravos y el tradicional toru embolado.
  • Fiesta de la Virxe de la Cueva Santa (últimu domingu de mayu). Celebrar mientres dellos años a partir de 1992. Enantes celebrábase una romería al Santuariu a finales de setiembre.
  • Antroxu (febreru). Dexar de celebrar a partir de 1939.
  • Fiestes d'Ochobre. Dexaron de celebrase nos años 50.
  • Belén Viviente, que s'ufierta dende 2005 a los visitantes, y tien llugar nel interior del Castiellu-Palaciu Señorial, de dómina medieval del s. XIV-XV, por cortesía de los sos actuales propietarios, y col patrociniu del Conceyu, y de diverses entidaes privaes. Celébrase añalmente'l fin de selmana anterior al de la Navidá, con animales vivos, cola actuación de más de 40 actores. El Belén cunta cola so propia "banda sonora", pos los Villancicos son interpretaos en direutu (Guitarra, Flauta, Bongu, Pandereta, Voces y otros). Dende 2008 constituyóse como Asociación Cultural. Dexó de celebrase en 2012.
  • El 8 d'avientu celebra'l día de la Purísima.

Referencies editar

Enllaces esternos editar