L'alfabetu vascu ye una variante del alfabetu llatín utilizáu pa escribir l'idioma vascu. Según la Real Academia de la Llingua Vasca, tien 27 lletres:[1]

Sistema d'escrituraAlfabetu vascu
Tipos alfabetu deriváu del llatín
Cambiar los datos en Wikidata
La lletra hatxe pronúnciase namás nel noroeste del País Vascu.
Pronunciaciones de la lletra jota.
Lletra Nome Valor (AFI)
A a /a/
B be /b/
C ze*
(y la so variante, Ç [ze hautsia*])
/s/, /k/
D de /d/, /d̪/, /ð/
E e /e/
F efe /f/
G ge /ɡ/, /ɣ/
H hatxe ∅, /h/
I i /i/, /i̭/
J jota /j/, /x/, /ʝ/, /ɟ/
K ka /k/
L ele /l/
M eme /m/
N ene /n/
Ñ eñe /ɲ/
O o /o/
P pe /p/
Q ku* /k/
R erre /r/, /ɾ/
S ese /s̺/
T te /t/, /t̪/
U u /u/, /u̯/
V uve* /b/, /β/
W uve bikoitza* /u̯/
X ixa /ʃ/
Y i grekoa* /i/, /i̭/
Z zeta /s̻/
* Les lletres ze, ze hautsia, ku, uve, uve bikoitza y i grekoa empléguense solamente pa estranxerismos.

Caúna de les lletres representa fonemes únicos. La única esceición ye si ⟨l⟩ o ⟨n⟩ son precedíes por ⟨i⟩: nesi casu, na mayoría de los dialeutos, eses consonantes se palatalizarán a /ʎ/ y /ɲ/.

Magar que la hatxe ye muda na mayoría de los dialeutos, la so esistencia nel alfabetu deber a la so pronunciación aspirada n'Iparralde, la zona norte del territoriu del País Vascu.

Amás, l'alfabetu entiende los dígrafos siguientes:

Dígrafu Valor (AFI)
dd /ɟ/
ll /d͡ɮ/
rr /r/
ts /t͡s̺/
tt /c/
tx /t͡ʃ/
tz /t͡s̻/

Referencies editar

Enllaces esternos editar