Altos de Francia

rexón de Francia

Altos de Francia(francés: Hauts-de-France) ye una de les trece rexones que, xunto colos territorios d'Ultramar, conformen la República Francesa. La so capital y ciudá más poblada ye Lille.

Altos de Francia
Alministración
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorialFrancia metropolitana
ISO 3166-2 FR-HDF
Tipu d'entidá rexón de Francia
Capital Lille
Cabezaleru/a del gobiernu Xavier Bertrand
Nome oficial Région Nord-Pas-de-Calais-Picardie (fr)
Région Hauts-de-France (fr)
Hauts-de-France (fr)
Nord-Pas-de-Calais-Picardie (fr)
Nome llocal Hauts-de-France (fr)
División
Xeografía
Coordenaes 49°55′14″N 2°42′11″E / 49.9205573°N 2.7029777°E / 49.9205573; 2.7029777
Superficie 31813 km²
Llenda con Normandía, Islla de Francia, Gran Este, Valonia y Rexón Flamenca
Puntu más altu Watigny
Demografía
Población 5 995 292 hab. (1r xineru 2021)
Densidá 188,45 hab/km²
Más información
hautsdefrance.fr
Cambiar los datos en Wikidata

Ta allugada nel estremu norte del país, llindando al noroeste y norte cola canal de la Mancha, al nordeste con Bélxica, al sureste con Gran Este, al sur con Islla de Francia y al suroeste con Normandía. Con 5 960 000 hab. en 2012 ye la tercer rexón más poblada —por detrás d'Islla de Francia y Auvernia-Ródanu-Alpes— y con 187 hb/km², la segunda más densamente poblada, por detrás d'Islla de Francia.

Crear pola reforma territorial de 2014 fundiéndose Norte-Pasu de Calais y Picardía, y entró a valir el 1 de xineru de 2016.[1][2]

Toponimia editar

El testu de la llei da nomes provisionales pa la mayoría de les rexones fundíes, la combinación de los nomes de les sos rexones constituyentes dixebraos por guiones. Los nomes permanentes van ser propuestos polos nuevu conseyos rexonales y confirmaos pol Conseyu d'Estáu antes del 1 de xunetu de 2016.[3]

Xeografía editar

 
Mapa alministrativu colos sos cinco departamentos coloriaos d'alcuerdu a les provincies históriques qu'esistieron hasta la Revolución francesa: Picardía, Île de France, Artois, Flandes Francés, Henao Francés y Cambrai.

La rexón llenda con Bélxica al nordeste, la canal de la Mancha al noroeste, según les rexones franceses del Gran Este al sureste, Islla de Francia al sur y Normandía escontra'l suroeste.

Departamentos editar

Nᵘ Nome Superficie
(km²)
% superficie
Altos de Francia
Población % población
Altos de Francia
Densidá
(hab./km²)


1 Aisne 7369 23,1623,16% 527 468 8,88,8% 71,58
2 Nord 5742,8[4] 1,80517398548×10^91 805 173 985,48% 2 611 293 43,5643,56% Error d'espresión: Caráuter de puntuación "" non reconocíu.
3 Oise 5860 18,4218,42% 828 838 13,8213,82% 141,44
4 Pas-de-Calais 6706[5] 210 794 329,36210 794 329,36% 1 461 441 24,3824,38% Error d'espresión: Caráuter de puntuación "" non reconocíu.
5 Somme 6170 19,3919,39% 566 252 9,449,44% 91,78

Principales comunidaes editar

  1. Lille (227 560 hab.)
  2. Amiens (133 448 hab.)
  3. Roubaix (94 713 hab.)
  4. Tourcoing (91 923 hab.)
  5. Dunkerque (90 995 hab.)
  6. Calais (72 589 hab.)
  7. Villeneuve-d'Ascq (62 308 hab.)
  8. San Quintín (55 978 hab.)
  9. Beauvais (55 289 hab.)
  10. Valenciennes (42 989 hab.)

Patrimoniu editar

Patrimoniu natural editar

 
Le cap Blanc-Nez.

Reserves naturales nacionales editar

Parques naturales rexonales editar

Sitios naturales editar

 
Badea del Somme, l'asa del Hourdel.

Na mariña:

Nel interior:

Montes editar

Con 428 000 hectárees de monte (72% priváu) que producen 4 000 000 m³/añu de madera, ye la última rexón de Francia en términos de superficie forestal (13,4% del espaciu), pero la 5ª rexón en consumu de madera.

Fora de la forestación ONF, el monte ye propiedá de pocu más de 120 000 propietarios, de cutiu detentores de pequeñes parceles (solamente 1900 d'ellos tienen un matu de 25 hectárees o más). Esti monte moviliza pa la so xestión y esplotación unes 8800 empreses (42 000 emplegos) acordies cola patronal Nord-Picardie Bois en 2017.

Dempués d'una llarga fase de cayente dende l'Alta Edá Media hasta la Revolución Industrial, esti monte recuperó terrén ya inda ta n'espansión (+10% en quince años, de 2000 a 2010). Ye de fueya caduca en más del 90%, y l'enresinamiento ta ende no esencial artificial. Los plantíos d'álamos son numberoses, tamién artificiales, y sobremanera nos valles húmedos.[6][7][8]

Los montes de más de 1000 hai son:

Monumentos y sitios históricos editar

Inscritos nel patrimoniu mondial de la Unesco editar

La rexón cunta con dellos sitios o conxuntos de sitios que formen parte del patrimoniu de la humanidá de la Unesco:

Los monumentos góticos editar

El territoriu de la rexón foi unu de los llugares onde l'arquiteutura gótica algamó'l so apoxéu, nos sieglos XII-XIII, particularmente nel sur de la rexón (que yera parte del dominiu real). Esti estilu, de siguío, irradió por toa Europa. Munches grandes catedrales son testimonios prestixosos d'esta aventura arquitectónica.

El góticu tempranu ta ilustráu poles catedrales de Noyon, de Laon y de Senlis, ente que les principales catedrales gótiques del norte de la rexón, les de Noyon, de Laon y de Senlis, que tamién pertenecía en gran parte al góticu tempranu , agora sumieron. El góticu clásicu y el góticu radiante, esto ye, l'apoxéu de l'arquiteutura gótica, tán marcaos na zona por una carrera escontra la llixereza arquitectónica y el gigantismo, bien representada cronológicamente poles catedrales de Soissons, d'Amiens y de Beauvais.[10][11][12]

La Picardía marítima foi unu de los llugares onde florió'l góticu flamíxeru cola ilesia de San Vulfran de Abbeville, la capiya del Saint-Esprit de Rue y l'abadía de San Ricario. La basílica de Saint-Quentin de Saint-Quentin, de la mesma, axunta tolos estilos dende'l románicu hasta'l barrocu. Hai que destacar tamién la esistencia de munches abadíes, colexales ya ilesies parroquiales más pequeñes qu'ilustren esta arquiteutura en tola rexón.

Les ciudadeles y villes fortificaes editar

La rexón d'Alta Francia axunta un gran númberu de ciudadeles y villes fortificaes construyíes na Edá Medio y tresformar nos tiempos modernos (especialmente por Vauban), ente elles:

Los châteaux editar

El sur de la rexón caltién algunaos castiellos medievales notables, como los castiellos de Coucy, de Septmonts, de Fère-en-Tardenois et de La Ferté-Milon. El château de Pierrefonds, pela so parte, foi dafechu restauráu sol Segundu Imperiu francés por Viollet-le-Duc. Otros castiellos conocieron un desarrollu importante nos tiempos modernos, como'l château de Compiègne, reconstruyíu n'estilu clásicu por Louis XV, y que foi residencia imperial. Contién un vastu xardín a la inglesa y dos museos nacionales: el muséu del Segundu Imperiu y el muséu del automóvil y el turismu. El castiellu de Chantilly ye la sede del muséu Condé, que caltién un ricu patrimoniu, y cuenta con un xardín diseñáu por Le Nôtre y los destacaos establos del sieglu XVIII, qu'agospien el Muséu del Caballu. El château de Blérancourt alluga un muséu francu-americanu.

En Somme, el château de Rambures del sieglu XV, ta bien calteníu. En Pas-de-Calais, puede mentase el château d'Hardelot, d'estilu neo-Tudor y dedicáu güei a les rellaciones francu-britániques, el château de Boulogne-sur-Mer, qu'alluga un muséu d'arqueoloxía antigua y d'etnografía, y el castiellu medieval d'Olhain.

Villes et Pays d'Art et d'Histoire editar

Villes d'Art et d'Histoire editar

Pays d'Art et d'Histoire editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «La carte à 13 régions définitivement adoptée» (francés). Le Monde (17 d'avientu de 2014). Consultáu'l 13 de xineru de 2015.
  2. «Insee - Populations légales 2012 - Populations légales 2012 des régions». Insee. Consultáu'l 16 de xineru de 2015.
  3. Quel nom pour la nouvelle région ? Vous avez choisi..., Sud-Ouest, 4 d'avientu de 2014. Consultáu'l 2 de xineru de 2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 URL de la referencia: https://www.insee.fr/fr/statistiques/1405599?geo=DEP-59.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 URL de la referencia: https://www.insee.fr/fr/statistiques/serie/001751713.
  6. CNPF El Monte de s Hauts-de-France
  7. Forêt, 2014 Montascosu
  8. Caractéristiques de la forêt régionale
  9. http://whc.unesco.org/fr/list/162
  10. Revista Pays du Nord, númberu fuera de serie "Cathédrales, 10 siècles d'histoire régionale", 2007
  11. Les cathédrales du Nord, éditions La Voix du Nord, 2009
  12. L'art gothique, Architecture, sculpture, peinture, sous la direction de Rolf Tomen, éditions h.f.ullmann. 2004 (2007 pour l'édition en français)

Enllaces esternos editar