Ann Harding (7 d'agostu de 1902Fuerte Sam Houston (es) Traducir – 1 de setiembre de 1981Sherman Oaks (es) Traducir) foi una actriz radiofónica, teatral, cinematográfica y televisiva d'Estaos Xuníos.

Ann Harding
Vida
Nacimientu Fuerte Sam Houston (es) Traducir7 d'agostu de 1902[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte Sherman Oaks (es) Traducir1 de setiembre de 1981[1] (79 años)
Sepultura Forest Lawn Memorial Park
Familia
Casada con Harry Bannister ( – 1932)
Werner Janssen ( – 1962)
Estudios
Estudios Bryn Mawr College
East Orange High School (en) Traducir
Llingües falaes inglés[2]
Oficiu actriz de teatru, actriz de cineactriz de televisión
Premios
Nominaciones
IMDb nm0362267
Cambiar los datos en Wikidata

Entamos editar

El so verdaderu nome yera Dorothy Walton Gatley, y nació en San Antonio (Texas), siendo los sos padres George G. Gatley y Elizabeth "Bessie" Crabb. El so padre yera un oficial de carrera del exércitu, motivu pol cual hubo de viaxar de cutiu nos sos primeros años, hasta que la familia decidió asitiase en Nueva York. Harding estudió nel Bryn Mawr College, en Bryn Mawr, Pennsylvania.

Carrera editar

Tres los sos estudios, atopó emplegu como llectora de guiones. Empezó a actuar y debutó como actriz teatral nel circuitu de Broadway en 1921. Llueu consiguió primeros papeles femeninos, cuntando pal so ensayamientu colos servicios de Sylvia of Hollywood.[4] En 1929 debutó nel cine col filme Paris Bound, xunto a Fredric March, y en 1931 foi nomada al Óscar a la meyor actriz for Holiday.

Primero so contratu con Pathé, empresa que darréu absorbió RKO Pictures, Harding (que fuera promocionada como la respuesta del estudiu a la estrella de MGM Norma Shearer), trabayó xunto a actores de la talla de Ronald Apinen, Myrna Loy, Herbert Marshall, Leslie Howard, Richard Dix y Gary Cooper, de cutiu como préstamu a otros estudios, ente ellos MGM y Paramount Pictures. En RKO Pictures, Harding, xunto a Helen Twelvetrees y Constance Bennett, especializar nel xéneru de "películes de muyeres".

Les sos actuaciones fueron emponderaes de cutiu pola crítica, que citaben la so dicción y esperiencia teatral como ventayes de cara al entós nuevu mediu del cine sonoru. El segundu filme de Harding, d'enorme ésitu comercial, foi Her Private Affair, cinta na cual interpretaba a una esposa de moralidá cuestionable. Ente les películes de la so meyor dómina inclúyense El reinu animal, Peter Ibbetson, When Ladies Meet, The Flame Within, y Biography of a Bachelor Girl. Harding, sicasí, finalmente quedó encasillada na interpretación de mozos inocentes y sacrificaes. Tres una acoyida tibia per parte de la crítica y del públicu a les sos últimes cintes de los años trenta, Harding decidió retirase del cine en casándose col músicu Werner Janssen en 1937. Sea comoquier, volvió en 1942 pa rodar Eyes in the Night y faer papeles secundarios n'otres producciones. En 1956 volvió trabayar xunto a Fredric March, esta vegada en The Man in the Gray Flannel Suit.

La década de 1960 marcó la so torna a Broadway tres delles décades d'ausencia — la so última actuación ellí databa de 1927. En 1962 actuó en General Seeger, empobinada y coprotagonizada por George C. Scott, y en 1964 trabayó en Abraham Cochrane. Dambes producciones tuvieron una curtia trayeutoria. La última interpretación de Harding tuvo llugar en 1965 nun episodiu de la serie Ben Casey, y tres la mesma dexó la carrera interpretativa.

Vida personal editar

Harding casóse col actor Harry Bannister en 1926. Tuvieron una fía, Jane, nacida en 1928 y finada n'avientu de 2005. El matrimoniu divorcióse en 1932. En 1937 Harding casóse con Werner Janssen, un famosu direutor d'orquesta. Janssen y Harding vivieron en distintes ciudaes enantes d'afincase en California col fin de trabayar en Hollywood. La pareya divorcióse en 1962.

Ann Harding finó'l 1 de setiembre de 1981 en Sherman Oaks, Los Angeles, California. Tenía 79 años d'edá. Los sos restos fueron encenraos y les cenices depositaes nel Campusantu Forest Lawn Memorial Park de Hollywood Hills, Los Angeles.

Pola so contribución a la industria cinematográfica y televisiva, Harding recibió dos estrelles nel Paséu de la Fama de Hollywood, una nel 6201 de Hollywood Boulevard (cine), y otra nel 6840 de la mesma vía (televisión).

Creitos teatrales en Broadway editar

Fecha Producción Papel
3 d'ochobre de 1921 - Oct 1921 Like a King Phyllis Weston
1 d'ochobre de 1923 - Mayu 1924 Tarnish Letitia Tevis
8 de setiembre de 1924 – Setiembre de 1924 Thoroughbreds Sue
7 d'ochobre de 1925 – Avientu de 1925 Stolen Fruit Marie Millais
23 de marzu de 1926 - Abril 1926 Schweiger Anna Schweiger
28 de setiembre de 1926 – Marzu 1927 The Woman Disputed Marie-Ange
19 de setiembre de 1927 - Ochobre 1927 The Trial of Mary Dugan Mary Dugan
28 de febreru de 1962 – 1 de marzu de 1962 General Seeger Rena Seeger
17 de febreru de 1964 – 17 de febreru de 1964 Abraham Cochrane Myra Holliday

Seleición de la so filmografía editar

bgcolor="#CCCCCC" align="center"
Cine
Añu Film Papel Observaciones
1929 Paris Bound Mary Hutton
Her Private Affair Vera Kessler
Condemned Madame Vidal Otru títulu: Condemned to Devil's Island
1930 Holiday Linda Seton Nomada al Óscar a la meyor actriz
The Girl of the Golden West Minnie
1931 East Lynne Lady Isabella Película nomada al Óscar a la meyor película
1932 Prestige Therese Du Flos Verlaine
Westward Passage Olivia Van Tyne Allen Ottendorf
The Conquerors Caroline Ogden Standish Otru títulu: Pioneer Builders
The Animal Kingdom Daisy Sage Otru títulu: The Woman in His House
1933 When Ladies Meet Claire Woodruff Coprotagonizada por Myrna Loy
Double Harness Joan Colby
1934 The Life of Vergie Winters Vergie Winters, Virginia Wood
The Fountain Julie von Marwitz
The Hollywood Gad About

Curtiu

1935 Biography of a Bachelor Girl Marion Forsythe
Enchanted April Mrs. Lotty Wilkins
The Flame Within Doctor Mary White
Peter Ibbetson Mary, Duquesa de Towers Coprotagonizada por Gary Cooper
1936 The Lady Consents Anne Talbot
The Witness Chair Miss Paula Young
1937 Love from a Stranger Carol Howard Otru títulu: A Night of Terror
1942 Eyes in the Night Norma Lawry
1943 Mission to Moscow Mrs. Marjorie Davies
The North Star Sophia Pavlova Otra versión n'USA: Armored Attack
1944 Nine Girls Gracie Thornton
Janie Lucille Conway
1945 Those Endearing Young Charms Mrs. Brandt (Capitán)
1946 Janie Gets Married Lucille Conway
1947 It Happened on 5th Avenue Mary O'Connor
Christmas Eve Tía Matilda Reed Otru títulu: Sinner's Holiday
1950 The Magnificent Yankee Fanny Bowditch Holmes Coprotagonizada por Louis Calhern
Two Weeks with Love Katherine Robinson
1951 The Unknown Man Stella Mason Otru títulu: The Bradley Mason Story
1956 The Man in the Gray Flannel Suit Helen Hopkins Protagonizada por Gregory Peck
I've Lived Before Mrs. Jane Stone
Strange Intruder Mary Carmichael
Televisión
Añu Títulu Papel Observaciones
1955 Crossroads Hulda Lund 1 episodiu
Studio 57 Martha Halstead 1 episodiu
1956 Front Row Center Grammie 1 episodiu
1959 The DuPont Show with June Allyson Naomi 1 episodiu, "Ruth and Naomi"
1963 The Defenders Helen Bernard 1 episodiu
Burke's Law Annabelle Rogers 1 episodiu
1964 Dr. Kildare Mae Priest 1 episodiu
1965 Ben Casey Edith Sommers 1 episodiu

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Find a Grave. Identificador Find a Grave: 1797. Apaez como: Ann Harding. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 6 marzu 2020.
  3. Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: ev0000003/1931. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. Hollywood Undressed: Observations of Sylvia As Noted by Her Secretary (1931) Brentano’s.

Enllaces esternos editar