L'Antónov An-124 Ruslán (n'ucraín: Антонов Ан-124 «Руслан», designación OTAN: Cóndor[1]) ye'l cuartu avión más grande anguaño operativu.

Antonov An-124
modelu d'aeronave y familia d'aeronaves
avión con 4 reactores, land-based transport airplane (en) Traducir, double-deck aircraft (en) Traducir y Avión de carga
Información
Fabricante Aviastar-SP (en) Traducir
Antonov Serial Production Plant (en) Traducir
Historia
Primer vuelu 26 avientu 1982
Entrada en serviciu xineru 1987
Operadores
Volga-Dnepr Airlines
Polet Airlines
Maximus Air Cargo
   Fuerza Aérea de Rusia (es) Traducir
Antonov Airlines
224th Flight Unit (en) Traducir
Carauterístiques
Tipu d'ales shoulder wing (en) Traducir
Unidaes fabricades 55
Fuercia motora Progress D-18T (es) Traducir
Eslora 69,1 metros
Más información
Derivaos Antonov An-225
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Físicamente, el An-124 ye similar al Lockheed C-5 Galaxy estauxunidense, pero llixeramente mayor. Los An-124 fueron utilizaos pa tresportar llocomotores, yates, fuselaxes d'aviones y otros tipos de carga de grandes dimensiones. L'avión puede inclinase pa facilitar la entrada del cargamentu. Un An-124 militar puede llevar hasta 150 t de carga; tamién puede llevar hasta 88 pasaxeros nuna cubierta cimera detrás de la cabina. Sicasí, por cuenta de la llindada presurización del fuselaxe, raramente tresporta a paracaidistes.[2]

Una y bones l'avión foi diseñáu primeramente pa usu militar ocasional, los An-124 orixinales fabricar con una vida útil de 7500 hores de vuelu cola posibilidá d'una estensión. Sicasí, munchos aviones volaron más de 15 000 h. Como respuesta a les quexes de los veceros comerciales, los aviones fabricaos dempués de 2000 (el An-124-100) tienen una vida útil de 24 000 h, ente que los modelos antiguos tán actualizándose al nuevu estándar.

Diseñu y desarrollu editar

En 1968, los EE. UU. fixeron volar al primer avión de tresporte Lockheed C-5A Galaxy, que tomó'l títulu «del avión más grande del mundu», lloñe del so rival soviéticu, el An-22. La Xunión Soviética tuvo de xacíu inclinada a retrucar dichu diseñu, al grau d'empezar a xustificar el nuevu desarrollu al cuntar colos recursos necesarios, y yá nel branu de 1977 los informes, ello ye qu'indicaben que los soviéticos trabayaben nun avión de tresporte a reacción de gran tamañu. El prototipu inicial del nuevu avión realizó'l so primer vuelu n'avientu de 1982. El An-124 foi fabricáu en paralelu por dos empreses: la compañía rusa Aviastar-SP (antiguu Complexu d'Aviación Industrial d'Ulyánovsk) y la fábrica AVIANT de Kiev, n'Ucraína.

Ye un avión de carga pesáu, de llargu algame y gran capacidá de tresporte, d'ala alta y con cuatro grandes motores de turbina Progress D-18T colgando en góndoles so les ales, especialmente diseñaos pa esti avión de carga. El timón vertical de cola ye de gran tamañu y los alerones de control de vuelu horizontal tán integraos na parte trasera del fuselaxe, na base del timón vertical, nun diseñu distintu a otros aviones de tresporte de la Xunión Soviética que tienen los alerones traseros na parte alta del timón vertical.

 
Dos motores Ivchenko Progress D-18T Series 4S

Foi diseñáu con dos compuertes pal ingresu de carga, una na parte trasera y otra na parte delantera que se llevanta sobre la cabina de mandu, y una grúa de carga nel techu de la badea de carga interna pa tresportar cargues pesaes; foi'l diseñu base pa la construcción del avión de carga más grande del mundu, el Antonov An-225, de seis motores de turbina Progress D-18T, trés so cada ala y doble timón vertical de cola.

Anque, orixinalmente, la OTAN axudicó-y al mesmu la designación "An-40" y depués "An-400", xunto col nome códigu OTAN "Cóndor", pal añu 1985 este gran avión a reacción foi anunciáu oficialmente como'l "An-124 Ruslán". El An-124 entró en serviciu a principios de 1986 y anguaño esisten decenes d'aviones en serviciu, dalgunos d'ellos con aereollinies nos Emiratos Árabes Xuníos, Libia, Rusia y Ucraína ente otros.

 
Figures del An-124 y el An-225.

La producción detener tres la desapaición de la Xunión Soviética, y les últimes cinco estructures básiques ensin terminar fueron completaes ente 2001 y 2004. Anque yá nun se fabriquen An-124, esisten planes pa la so actualización en plantes alemanes, que seríen supervisaos por espertos rusos y ucraínos.[3] Aparte, hai planes comunes ente Rusia y Ucraína pa volver producir aviones, pero los plazos que s'afitaron (ente'l 2008 y el 2009), dilatáronse por falta de voluntá de les partes,[4] y yá dichos planes tán tomando de nuevu forma por qu'en l'añu 2015 retomar a plenitú la so producción en xunto.[5]

Según reportar de la prensa especializada, la idea ye qu'una nueva empresa reasuma la so comercialización,[6] una y bones la demanda mundial d'aeronaves de gran capacidá de carga nun ta lo suficientemente atendida anguaño, y los modelos del "Ruslán" en serviciu yá se tán averando al so tope de vida útil, teniendo que ser reacondicionados asina seya posible. Asina, la planta rusa Aviastar-SP tuvo qu'asumir una operación pocu mesma de los sos procesos, como la de l'actualización y reacondicionamiento d'unu de los 22 aviones An-124 de los arsenales de la Fuercia Aérea de Rusia, qu'anguaño s'atopa en procesu de pruebes, pa verificar la validez del proyeutu.[7]

Serviciu editar

 
El fuselaxe d'un retruque a escala 1:3 d'un Airbus A380 siendo cargáu nun An-124

Alemaña lideró l'esfuerciu d'arrendar aviones An-124 pa les necesidaes de tresporte aereu tácticu de la OTAN. Los dos aviones fueron arrendaos a SALIS GmbH como un recursu provisional hasta la llegada del Airbus A400M[8]

La compañía de carga rusa Volga-Dnepr tien contratos con Boeing pa tresportar componentes aeronáuticos de gran tamañu a la so fábrica d'Everett. Escluyendo'l An-225, el An-124 ye l'únicu avión capaz de tresportar los turbofán General Electric GUE90 dafechu montaos, los motores utilizaos nel Boeing 777.

Airbus escoyó otra compañía de tresporte rusa, Polet Airlines, como «tresportista designáu» pa la empresa. Polet espera que los sos trés An-124-100 tresporten equipu astronáuticu fabricáu por EADS, propietaria d'Airbus, y componentes d'un modelu del Airbus A380.[9] Como'l Rolls-Royce Trent 900 ye l'únicu motor del A380 que puede ser tresportáu enteru nun Boeing 747F,[10] el so competidor, l'Engine Alliance GP7000 precisa un avión más grande, como'l An-124, si quier tresportase nuna sola pieza.

Actividaes y accidentes significativos editar

Viaxes especiales editar

  • En mayu de 1987, un An-124 estableció una marca mundial cubriendo una distancia de 20 151 km ensin reabastecimiento. El vuelu duró 25 hores y 30 minutos, y tenía un pesu al despegue de 455 t. El récor anterior tener un B-52H con 18 245 km.
  • En xunetu de 1985, un An-124 llevó un cargamentu de 171 219 kg a una altitú de 10 750 m.
  • N'abril de 2005, un An-124 tresportó'l Obeliscu de Aksum de regresu a la so tierra natal d'Etiopía. El tresporte realizar en trés viaxes, cada unu llevando un terciu del monumentu de 160 t y 24 m. Realizáronse cambeos nel aeródromu d'Aksum pa poder agospiar a un avión d'eses dimensiones.
  • Utilizóse un An-124 pa tresportar l'avión d'intelixencia electrónica EP-3Y Aries II dende Hainan el 4 de xunetu de 2001 mientres el incidente de la islla Hainan.
  • En xunu de 1994, un An-124 tresportó una llocomotora dende Canadá hasta Irlanda.[11]
  • Un An-124 de Volga-Dnepr tresportó una ballena dende Niza a Xapón. N'otru vuelu llevó un elefante de Moscú a Taiwán.[12]

Accidentes significativos editar

 
Vista fronteru del An-124

Hasta 2005, los An-124 tuvieron cuatro accidentes importantes con un total de 50 finaos, ente 1992 y 1997:[13]

El UR-82029, de Antónov Airlines, devasó la pista del aeropueto de Windsor en Canadá mientres aterrizaba pela nueche sobre nieve'l 18 d'avientu de 2000. Detúvose pasaos 110 m del final de la pista 25 de 2390 m de llargor en tocando tierra pasaos 1000 m de la llende almitible y detúvose a 6 m de la valla del cantu del aeropuertu. Nun hubo mancaos ente la so tripulación y l'avión solu foi estropiáu llixeramente.[14]

Usuarios editar

 
Un An-124 de la Fuercia Aérea Rusa en formación de vuelu con dos Sukhoi Su-27 na Marcha del Día de la Victoria de 2010.
 
An-124

Militares editar

Antiguos operadores militares

Civiles editar

 
Un An-124-100 de Volga-Dnepr.
 
An-124 de Libyan Arab Air Cargo.

Actuales editar

Anteriores editar

Algame en vuelu editar

An-124-100 editar

Carga (en tonelaes) 0 t 10 t 20 t 30 t 40 t 72 t 90 t 97 t 104 t 108 t 120 t 122 t
Alloña (en km) 15.000 14.125 13.250 12.375 11.500 8.700 7.125 6.495 5.900 5.550 4.500 4.325

An-124-100M-150 editar

Carga (en tonelaes) 92 t 113 t 120 t 122 t
Alloña (en km) 7.500 5.925 5.400 5.250

Comparanza con otros aviones editar

  • El C-5 Galaxy tien un algame de 3982 km con 122 tonelaes. El An-124 tien un 32 % más d'algame.
  • El Boeing 747-400 tien un algame de 8240 km con 113 tonelaes, un 39 % más que'l An-124 y un 79 % más que'l C-5 Galaxy.
  • L'Il-96-400T tien un algame de 5000 km con 92 t de carga. El An-124 tien un 56 % más d'algame, sicasí con 40 t dambos tienen cuasi mesmu algame: 11 500-12 000 km.

Especificaciones editar

Plantía:Especificaciones d'aeronave

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Andreas Parsch y Aleksey V. Martynov (2008). «Designations of Soviet and Russian Military Aircraft and Missiles - Transports» (inglés). Designation-Systems.net. Consultáu'l 14 de payares de 2009.
  2. Phillips, CPT W. Scott. «Fixed-Wing Aircraft» (inglés). Federation of American Scientists Military Analysis Network.
  3. [1]
  4. (en rusu) Antonov entama reiniciar la producción del An-124-100. podrobnosti.ua. 19 de xunetu de 2006. http://www.podrobnosti.ua/economy/transportational/2006/07/19/331804.html. 
  5. [2]
  6. [3]
  7. [4]
  8. «Strategic airlift agreement enters into force» (n'inglés). NATO Update. 23 de marzu de 2003. http://www.nato.int/docu/update/2006/03-march/y0323a.htm. 
  9. «Airbus Taps Russian Carrier» (n'inglés). Kommersant. 25 de payares de 2005. http://www.kommersant.com/page.asp?id=629182. 
  10. «Trent 900» (inglés). Rolls Royce: Civil Aerospace.
  11. «The first flying train in history» (n'inglés). The HeavyLift Group. 3 de setiembre de 2001. http://www.heavyliftgroup.com/news/news_detail.asp?NewsID=561&UserID=40. 
  12. «Nota de prensa del 14 d'ochobre de 2004». Volga-Dnepr Group (14 d'ochobre de 2004).
  13. Aviation Safety Network (n'inglés)
  14. Transportation Safety Board of Canadá Incident Report (n'inglés)

Enllaces esternos editar