Asistencia sanitaria


Conozse como asistencia sanitaria n'España, y como atención médica,[1] asistencia médica, atención sanitaria o atención de salú en dellos países llatinoamericanos, al conxuntu de servicios que s'apurren al individuu, col fin de promover, protexer y restaurar la so salú.[1]

Asistencia sanitaria
industria (es) Traducir, disciplina académica, especialidá y campu d'estudiu
servicio (es) Traducir y care (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata
Una especialista en salú del Exércitu de los Estaos Xuníos brindando asistencia médica en Vietnam.

L'asistencia sanitaria ye básicamente un serviciu o un bien económicu intanxible de tala forma que "El serviciu llamáu asistencia sanitaria ye'l qu'empresta un axente o operador especializáu pa les persones que sienten o tienen manifestaciones d'alteraciones nel so estáu de salú y qu'amás esti serviciu emprestar so unes determinaes condiciones de seguridá y por quien ta en posesión d'una determinada conocencia, esto ye, ye un serviciu especializáu y singular que solo lo pueden dar persones autorizaes o acreditaes y en centros autorizaos". "La singularidá del serviciu emprestáu nun centru asistencial vien determinada por munchos factores que tomen dende la so cultura hasta pola gran influyencia d'otros sectores de la economía". "El tipu de serviciu que representa l'atención sanitaria puede estremase sobre la base d'una serie de condicionantes, que son per una parte, l'oxetu y la condición de serviciu, per otra parte, el motivu de consulta y el tiempu previsión de l'actividá -pudiendo ser esta asistencia programada o non programada- y en casu d'esta última modalidá, puede presentase con requerimientu d'urxencia o ensin él. Otra distinción del serviciu basar nel llugar n'ónde se realiza l'atención, pudiéndose tratar d'una atención intramuros, les que se realicen dientro de los centros sanitarios, o extramuros, les que se lleven a cabu fuera d'estos, y de la mesma, l'atención intramuros pue ser una atención con ingresu hospitalariu o ensin ingresu y nesti postreru supuestu, con intervención quirúrxica o terapéutica invasiva o ensin intervención dalguna. Na modalidá extramuros, fuera del hospital, puede riquir estancia y reposu en domicilio –hospitalización a casa- o ensin esti requerimientu".[2]

Carauterístiques editar

Considérase como asistencia sanitaria a la prevención, tratamientu y manexu de la enfermedá y la preservación del bienestar mental y físicu al traviés de los servicios ufiertaos polos oficios de medicina, farmacia, odontoloxía, obstetricia, enfermería y allegaes.[3]

Según la Organización Mundial de la Salú, l'asistencia sanitaria toma tolos bienes y servicios diseñaos pa promover la salú, incluyendo "intervenciones preventives, curatibles y paliativas, yá sían dirixíes a individuos o a poblaciones".[4] La provisión entamada de tales servicios puede constituyir un sistema d'asistencia sanitaria. Esta puede incluyir una organización gubernamental tal como, nel Reinu Xuníu, el Serviciu Nacional de Salú o una cooperación ente'l Serviciu Nacional de Salú y Servicios Sociales, tal como asocede en 'Shared Care'. Primero que el términu "asistencia sanitaria" fixérase popular, los anglófonos referir a la medicina o al sector sanitariu y falaben del tratamientu y la prevención de la enfermedá y la discapacidá.[5]

Sistemes d'asistencia sanitaria editar

Na mayoría de países desenvueltos y en munchos países en desarrollu, l'asistencia sanitaria ye aprovida a toos ensin importar la so capacidá pa pagar. El Serviciu Nacional de Salú del Reinu Xuníu foi'l primer sistema d'asistencia sanitaria universal aprovíu pol gobiernu. Foi establecíu en 1948 pol gobiernu Llaborista de Clement Attlee. Alternativamente, puede aprovise l'aseguramientu sanitariu obligatoriu fundáu pol gobiernu con honorarios nominales, como asocede n'Italia. Otros exemplos son "Melecinara" n'Australia, establecíu na década de 1970 pol gobiernu Llaborista, y pol mesmu nome "Melecinara" en Canadá, establecíu ente 1966 y 1984; o la Seguridá Social n'España. L'asistencia sanitaria universal oldea colos sistemes como l'asistencia sanitaria d'Estaos Xuníos o de Sudáfrica, anque Sudáfrica ye unu de los munchos países qu'intenten reformar la so asistencia sanitaria.[6][7]

Tipos editar

El sistema d'asistencia sanitaria puede analizase, en base:[2]

Al so financiamientu y/o titularidá:

Sobre la base de la rellación del usuariu col prestador y/o asegurador:

A) Asistencia sanitaria pública:

B) Asistencia sanitaria privada:

Asistencia Sanitaria nel Estranxeru (Casu España) editar

En casu de precisar recibir asistencia médica nel estranxeru, esiste una sentencia del Tribunal Cimeru de Xusticia[8] pola que se condergó al serviciu de salú gallegu (SERGAS) a pagar los gastos sanitarios d'una muyer que sufrió un derrame pleural en Méxicu, dicha sentencia señala que l'asistencia ta garantizada a tolos afiliaos de la Seguridá Social, sía'l que quier el llugar ónde s'atopen, cuando se trate de supuestos qu'esixan atención inmediata por esistir peligru pa la vida o la integridá física del beneficiariu. 

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Norma oficial mexicana NOM-168-SSA1-1998, del espediente clínicu.
  2. 2,0 2,1 Bestard Perelló, Juan José. L'asistencia sanitaria pública. Editorial Diaz de Santos. Madrid. 2015. [1]
  3. Asistencia sanitaria. Ministeriu d'Empléu y Seguridá Social d'España.
  4. ONX. Declaración Universal de Derechos Humanos (artículu 25, párrafu 1)
  5. Health care. Employment, Social Affairs & Inclusion. European Commission. 2011.
  6. Durán A, Kutzin J, Martín-Moreno JM and Travis P. (forthcoming) Understanding health systems: scope, functions and objectives. In: Figueres et al (eds). Health Systems, Health and Wealth. Cambridge University Press; 2010.
  7. Starfield B, Shi L, Macinko J. Contribution of Primary Care to Health Systems and Health. Milbank Quarterly. 2005; 83(3):457–502.
  8. Accidente, Indemnización per (23 de xunu de 2017) (en castellanu). Asistencia sanitaria nel estranxeru. Indemnización por Accidente.. https://indemnizacionporaccidente.com/asistencia-sanitaria-en-l'estranxeru/. Consultáu'l 26 de xunu de 2017. 

Enllaces esternos editar