Bikar (en marxalés Pikaar [pʲi͡ɯɡɑːrˠ]) ye un atolón na cadena Ratak nes Islles Márxal. Consta de seis castros, recibiendo los principales los nomes de Bikar, Jabwelo, Almani y Jaboero. En conxuntu algamen un área de 0,5 km² y enzarren una llaguna de 37,4 km². L’atolón allúgase a 115 km del d'Utirik y 320 del de Bokak[1][2].

Atolón de Bikar
Alministración
Subdivisión alministrativa Bikar Atoll (en) Traducir
Tipu d'entidá atolón
Xeografía
Coordenaes 12°14′N 170°08′E / 12.23°N 170.13°E / 12.23; 170.13
Atolón de Bikar alcuéntrase n'Islles Márxal
Atolón de Bikar
Atolón de Bikar
Atolón de Bikar (Islles Márxal)
Superficie 0.5 km²
Altitú 6 m
Cambiar los datos en Wikidata

Probablemente, l'ausencia d'agua dulce fizo dél un llugar despobláu. Esti fechu permitió caltener el so hábitat relativamente inalteráu.

Clima editar

Bikar ye ún de los atolones más secos de les Márxal, con un calter semiáridu. La temperatura media añal ye d'unos 28 °C y la precipitación inferior a 1.143 mm. Too ello torga’l fenómenu de Ghyben-Herzberg, lo que permite la intrusión marina y evita la presencia d'agua dulce nel atolón.

Flora y fauna editar

Les especies vexetales presentes en Bikar incluyen Pandanus tectorius, Lepturus repens, Cocos nucifera, Boerhavia repens, Pisonia grandis, Portulaca lutea, Triumfetta procumbens, Tournefortia argentea y Scaevola sericea ente otres. La presencia d'una cantidá pequeña de cocotales débese a la plantación fecha por visitantes ocasionales.

Na fauna destaca Bikar como un importante sitiu d'añeración d'aves marines.

Historia editar

Por mor de la falta d'agua dulce nun hai evidencia dala d'asentamientos humanos ancestrales, usándose Bikar como llugar d'esplotación d'alimentos d'orixe animal como carne de tortuga, aves y güevos. El primer avistamientu europeu foi pel branu de 1817 pel rusu Otto von Kotzebue.

En 1906 les Islles Márxal agregáronse al protectoráu alemán hasta que l'imperiu de Xapón les tomó en 1914. Demientres la Segunda Guerra Mundial, hebo una guarnición xaponesa que foi bombardeada pol exércitu d'Estaos Xuníos. Tres la Segunda Guerra Mundial pasaron al dominiu d'EE.XX hasta la independencia completa de les Islles Márxal en 1990.

Ensayos nucleares editar

En 1954 sufrió los efeutos del ensayu nuclear de Castle Bravo entamaes nel atolón de Bikini.

Referencies editar

Enllaces esternos editar