Autódromu Fernanda Pires da Silva

El Autódromu do Estoril ye un autódromu de 4,36 km d'estensión construyíu en 1972 nuna pandu predresa cerca de la llocalidá d'Estoril, Portugal. El circuitu tien dos horquilla, delles xubíes y baxaes, y una llarga recta principal.

Autódromu Fernanda Pires da Silva
Autódromu
Llocalización
PaísBandera de Portugal Portugal
Distritu portugués Distritu de Lisboa
Conceyu Cascais
Freguesia Cascais e Estoril
Coordenaes 38°45′03″N 9°23′39″W / 38.750833333333°N 9.3941666666667°O / 38.750833333333; -9.3941666666667
Autódromu Fernanda Pires da Silva alcuéntrase en Portugal
Autódromu Fernanda Pires da Silva
Autódromu Fernanda Pires da Silva
Autódromu Fernanda Pires da Silva (Portugal)
Historia y usu
Gran Premiu de Portugal
Llargor 4360 m
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Nos primeros años d'actividá realizaron munches competiciones nacionales y españoles, al igual que feches de la Fórmula 2 Europea dende 1975 hasta 1977 y el Campeonatu Mundial de Resistencia en 1977. Sicasí, la falta de caltenimientu quitó-y posibilidaes de ser utilizada pa la Fórmula 1 hasta 1984, añu en que nuevamente tuvo a puntu.

Estoril foi sede del Gran Premiu de Portugal de Fórmula 1 ente 1984 y 1996, cola Fórmula 3000 Internacional como telonera en 1985 y dende 1994 hasta 1995. Dende la temporada del 2000, ye sede del Gran Premiu de Portugal de Motociclismu del Campeonatu Mundial de Motociclismu.

El trazáu lusitanu tamién recibió munches otres categoríes internacionales del deporte motor, como'l A1 Grand Prix (2005), la World Series by Renault (2004, 2005, 2007 y 2008), la Fórmula 3000 Europea (2004), la Superleague Formula (dende 2008), la Fórmula Master Internacional (2006 y 2008), la Fórmula 3 Euroseries (2004), el Deutsche Tourenwagen Masters (2004), el Campeonatu Mundial de Turismos (2008), el Campeonatu Mundial de Superbikes (1988 y 1993), el Campeonatu FIA GT (dende 2000 hasta 2003), la European Le Mans Series (2001) y el Campeonatu de la FIA de Sport Prototipos (2002 y 2003). La inauguración del Autódromu Internacional do Algarve fíxo-y perder feches de dellos certámenes.

Al traviés de los años, el circuitu de Estoril cadeció de problemes de seguridá, y delles vegaes nun llogró aprobar les inspeiciones. Amás, los vientos que soplen sobre'l autódromu son frecuentemente fuertes.

Hai de solliñar qu'esti yera l'únicu circuitu de Fórmula 1 a la muerte d'Ayrton Senna nel que nun había chicanes. Sicasí, como midida de seguridá tres la muerte del pilotu brasilanu nel Gran Premiu de San Marín de 1994, nel Imola, decidió ponese una chicane na curva de "tanque", pasándose a llamar "chicane Gabitu".

Historia na Fórmula 1 editar

Añu Pilotu Escudería Fecha Resultaos
1984   Alain Prost McLaren-TAG 21 d'ochobre Resultaos
1985   Ayrton Senna Lotus-Renault 21 d'abril Resultaos
1986   Nigel Mansell Williams-Honda 21 de setiembre Resultaos
1987   Alain Prost McLaren-TAG 20 de setiembre Resultaos
1988   Alain Prost McLaren-Honda 25 de setiembre Resultaos
1989   Gerhard Berger Ferrari 24 de setiembre Resultaos
1990   Nigel Mansell Ferrari 23 de setiembre Resultaos
1991   Riccardo Patrese Williams-Renault 22 de setiembre Resultaos
1992   Nigel Mansell Williams-Renault 27 de setiembre Resultaos
1993   Michael Schumacher Benetton-Ford 26 de setiembre Resultaos
1994   Damon Hill Williams-Renault 25 de setiembre Resultaos
1995   David Coulthard Williams-Renault 24 de setiembre Resultaos
1996   Jacques Villeneuve Williams-Renault 22 de setiembre Resultaos

Meyores tiempos editar

Años Llargor Pilotu Equipu Vuelta rápida
1984-1993 4.350 km   Damon Hill Williams-Renault 1:14.859 (1993)
1994-1996 4.360 km   David Coulthard Williams-Renault 1:22.466 (1994)

Referencies editar

Enllaces esternos editar