Bitlis (en curdu, Bilîs o Bedlîs; n'armeniu, Baghaghesh y darréu Baghesh) ye una ciudá asitiada al este de Turquía y capital de la provincia de Bitlis. Tien una población de 43.359 habitantes[1] (2007).

Bitlis
Alministración
PaísBandera de Turquía Turquía
Provincia provincia de Bitlis
Tipu d'entidá ciudá
Nome oficial Bitlis (tr)
Códigu postal 13000
Xeografía
Coordenaes 38°24′N 42°07′E / 38.4°N 42.12°E / 38.4; 42.12
Bitlis alcuéntrase en Turquía
Bitlis
Bitlis
Bitlis (Turquía)
Altitú 1500 m
Demografía
Población 52 024 hab. (2020)
Porcentaxe 100% de provincia de Bitlis
0.06% de Turquía
Más información
Estaya horaria UTC+03:00
bitlis.bel.tr
Cambiar los datos en Wikidata

La ciudá de Bitlis atopar a 1.400 metros sobre'l nivel del mar, a 15 km de la vera del llagu Van, nel valle del ríu Bitlis, afluente del ríu Tigris. La economía llocal ta basada principalmente en productos agrícoles como la fruta, les ceberes y el tabacu. Esiste una industria llindada, enfocada nel cueru, la fabricación de tabacu y la producción y tiñíu de texíos. Bitlis ta coneutada per carretera a otres ciudaes, como Tatvan, ciudá asitiada nel llagu Van a 25 km al nordeste, Muş, a 100 km al noroeste, y Diyarbakır, a 200 km al oeste. El clima de Bitlis puede ser estremu, con iviernos llargos y grandes nevaes, y branos templaos y húmedos.

Etimoloxía editar

Una esplicación popular del nome Bitlis, anque ensin nenguna base histórica, ye que provién de Bedlis, nome d'un comandante a quien, según dizse, Alexandru Magnu ordenó construyir el castiellu de Bitlis.

Historia editar

Nel sieglu IX, Bitlis atopar so dominiu de los emires de Arzan. Un sieglu dempués, pasó a les manes de los emires de Malazgirt. Bitlis foi atacada en 972 pol Imperiu bizantín nel so intentu por anexonase los territorios de los reinos armenios y los principaos árabes qu'arrodiaben el llagu Van. A finales del sieglu XI, cola cayida de la dominación bizantín tres la batalla de Malazgirt, Bitlis cayó so control de Togan Arslan, perteneciente a la dinastía de "Sah Armen", de Ahlat.

Emiratu editar

Bitlis foi un emiratu curdu dende'l sieglu XIII hasta'l XIX. Tuvo subordináu a los poderes que gobernaben na rexón de Van, anque siempres caltuvo ciertu nivel d'independencia. Esta dinastía curda duró hasta 1849, cuando un gobernador otomanu acabó col postreru emir. La ciudá acoyó al historiador curdu del sieglu XVI Sharaf al-Din Bitlisi, quien tamién foi nomáu príncipe del Imperiu persa y, darréu, del Otomanu.

Primer Guerra Mundial editar

Antes del xenocidiu armeniu (1915-1917), un terciu de la población de Bitlis yera armenia. En 1915, turcos y curdos empobinaos por Jevdet Bey Pasha acabaron cola vida de 15.000 armenios en Bitlis.[2]

En febreru de 1916 y como parte de la Campaña del Cáucasu, les tropes ruses llanzaron una ofensiva pa prindar les ciudaes de Muş y Bitlis. Muş cayó'l 16 de febreru. En Bitlis, les tropes turques atopar nun allugamientu fuerte, pela rodiada de la ciudá, y nun se-yos podía arrodiar gracies a lo estrecho que ye'l valle. Na nueche del 2 al 3 de marzu, l'Exércitu rusu tomó la posición turca y fíxose con 1.000 prisioneros. Los turcos abandonaron Bitlis, retirándose escontra Siirt. Una fuercia turco, dirixida por Mustafa Kemal Atatürk, avanzara pa defender Bitlis, pero nun llegó a tiempu. N'agostu de 1916, el 2º exércitu turcu empecipió una ofensiva contra l'Exércitu rusu al este de Turquía. El 2 d'agostu, les fuercies de Mustafa Kemal, xunto colos irregulares kurgos, atacaron Bitlis y Muş. Tarreciendo trate arrodiáu, el Xeneral Nazarbekov abandonó Bitlis el 5 d'agostu. Cuando cayó Muş, decidió abandonar Tatvan y el valle de Muş, retirándose a Ahlat. En setiembre, la ofensiva turca detúvose y empezó a recular. Nazarbekov avanzó según les tropes turques diben retirándose de Tatvan y de Muş, pero nun cuntaba coles fuercies abondes pa ocupar de nuevu Bitlis, yá que s'averaba l'iviernu. La Revolución rusa de 1917 evitó otres conquistes.[3] Mientres la ocupación, les tropes ruses y los insurxentes armenios llevaron a cabo atrocidad contra la población musulmana.[4][5][6][7]

Bitlis anguaño editar

Bitlis caltién más arquiteutura medieval y tradicional que cualesquier otra ciudá del este de Turquía. Los exemplos atópase en bon estáu y tán construyíos con piedra de la zona, de color claru y que dacuando se llama piedra Ahlat.

La ciudá cunta con un gran númberu d'edificios islámicos medievales, ente ellos mezquites, madraces y tumbes. Realizaos principalmente polos gobernantes locales curdos, l'estilu d'estos edificios ye conservador y similar a les anteriores estructures de la dómina selyúcida. Ente los principales monumentos atópense la mezquita Ulu, del sieglu XII, y el so minarete del sieglu XV, y la madraza Gokmeydani y la mezquita Sherefiye, dambes del sieglu XVI. Hasta 1915, había cinco monasterios armenios y delles ilesies; d'ellos, namái queda una ilesia armenia del sieglu XIX, qu'anguaño s'utiliza como almacén.[8]

Bitlis tamién destaca poles sos numberoses cases antigües. Trátase d'edificaciones de piedra con estructures grandes ya impresionantes. La mayoría d'elles tienen dos plantes, anque tamién esisten de trés. La planta baxa ta destinada xeneralmente al almacenamientu y a los establos, ente que les plantes cimeres alluguen les habitaciones. Por esta razón, la planta inferior nun dispón apenes de ventanes, al contrariu que les plantes cimeres. Los teyaos son planos y cubiertos de magre. A diferencia de les cases tradicionales d'Erzurum o Van, les de Bitlis nun cunten con ventanes en saliente.[9]

Ciudaes hermaniaes editar

Referencies editar

  1. World Gazetteer Censu de Bitlis. Consultáu'l 27 de xunetu de 2008
  2. Horne, Charles F. (1923). Source Records of the Great War. National Alumni, páx. vol. IV.
  3. (1953) Caucasian Battlefields. Cambridge.
  4. The New York Times, 6 de marzu de 1916
  5. Informe al Gobiernu estauxunidense del capitán Emory Niles y Arthur Sutherland, 1919, U.S. 867.00/1005
  6. «WWI-yera mass grave with 20,000 skeletons found in Bitlis». Today's Zaman. 25 de xineru de 2008. 
  7. Violencia y masacres armenies n'El Cáucasu y Anatolia según los archivos (1906-1918), Direición Xeneral del Primer Ministru turcu del Departamentu d'Archivos del Estáu de la Publicación d'Archivos Otomanos, publicación nᵘ 23, Ankara, 1995.
  8. Sinclair, T. A. (1987). Eastern Turkey, an Architectural and Archaeological Survey, páx. 297-308.
  9. Sayin, Y. (2001). Bitlis Evleri.

Enllaces esternos editar