Brigitte Anne-Marie Bardot (28 de setiembre de 1934XV Distritu de París) ye una actriz y cantante francesa, iconu de la moda y símbolu sexual de mediaos del sieglu XX. Amás ye activista de derechos de los animales, fundadora y presidente de la fundación que lleva'l so nome.

Brigitte Bardot
Vida
Nacimientu XV Distritu de París28 de setiembre de 1934[1] (89 años)
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Residencia Saint-Tropez
Llingua materna francés
Familia
Padre Louis Bardot
Madre Anne-Marie Mucel
Casada con Roger Vadim (1952 – 1957)[2]
‎Jacques Charrier‎ (1959 – 1962)[2]
Gunter Sachs (1966 – 1969)[2]
Bernard d'Ormale (en) Traducir (1992 – )[2]
Pareyes Gilbert Bécaud
Serge Gainsbourg
Fíos/es
Hermanos/es ‎Mijanou Bardot‎
Estudios
Estudios Cours Hattemer (es) Traducir
Conservatoriu de París
Llingües falaes francés[4]
Oficiu cantante, autobiógrafa, actriz de cine, activista polos derechos de los animales, artista d'estudiu, baillarina, fotomodelu, escritora, activista polos derechos humanos, figura públicaactriz
Altor 170 cm
Premios
Instrumentu musical voz
Discográfica MGM Records
Philips
Fontana
Barclay
Disc'AZ
Creencies
Relixón catolicismu[5]
IMDb nm0000003
brigitte-bardot.fr
Cambiar los datos en Wikidata

Figura femenina de los años 1950 y 1960, foi una estrella mundial y musa de los más grandes artistes de la so dómina, polo que inexorablemente convertir nun símbolu sexual. Con 48 películes na so haber y más de 80 cantares en 21 años de carrera, Brigitte Bardot, tamién conocida poles iniciales "BB", ye una de les artistes franceses más esitoses. Ye coles mesmes una de les estrelles del cine européu más reconocíes dempués de la guerra. Bardot punxo fin a la so carrera como actriz en 1974 pa dedicase a la defensa de los animales.

Biografía editar

Fía de Louis Pilou Bardot y Anne-Marie Mucel, Brigitte ta considerada como un mitu eróticu de los años 1950 y 1960. La so guapura y sensualidá natural empezaron a amosase na adolescencia, etapa na qu'apaeció per primer vegada nel cine: tenía 18 años, yera 1952 y tratábase de la película Le trou normand. Esi mesmu añu, cásase col primeru de los sos cuatro homes, el direutor de cine Roger Vadim. Sería una de les películes empobinaes pol so primer home, Et Dieu... créa la femme (1956) la que la llanzaría a la fama de la mano de Jean-Louis Trintignant. Una de les escenes protagonizaes por Bardot amuesa al so personaxe baillando escalza sobre una mesa y ye considerada como una de les escenes más erótiques de la historia del cine.

Bardot ye una de les poques actrices europees que recibieron l'atención de los medios de comunicación estauxunidenses. Cada vez que faía una apaición pública nos Estaos Xuníos, yera escorrida por una horda de periodistes que tomaben nota de toos y cada unu de los sos movimientos.

En 1954 realizó la so primer película nos Estaos Xuníos, Un acte d'amour, coprotagonizada por Kirk Douglas. En 1965 representar a sigo mesma na película Dear Brigitte con James Stewart. Sicasí, por cuenta de lo llindao del so inglés, l'actriz foi doblada en munches de les sos películes.

 
Escultura de Brigitte Bardot en Búzios, Brasil.

En 1974, xusto dempués del so 40º cumpleaños, Bardot anunció la so retirada de les pantalles, en protagonizando cerca de 50 películes y grabáu dellos discos, unu d'ellos, el qu'ameyores crítiques llogró, col mozu malu de la música francesa, Serge Gainsbourg.

A partir d'entós, Bardot dedicóse a la promoción de los derechos de los animales. En 1986 creó la Fundación Brigitte Bardot pa la proteición de los animales en peligru.

Mientres la década de 1990 xeneró discutiniu al criticar la inmigración, la islamización y l'Islam en Francia, y foi multada cinco veces por "afalar al odiu racial".[6]

En 2010 el partíu Alianza Ecoloxista Independiente ufiérta-y presentase como candidata a la Presidencia de Francia.[7]

En xineru del 2013 anunció que pidiría nacionalidá rusa tal como lo fixo Gérard Depardieu si les autoridaes del so país sacrificaben a dos elefantes enfermos, pos Brigitte ye defensora de los derechos de los animales. La princesa Estefanía de Mónaco tamién se declaró en contra de la matanza d'esta pareya d'elefantes

Filmografía editar

 
Brigitte Bardot en 1961.
 
Brigitte Bardot na película de la Fox Dear Brigitte, 1965.
 
Brigitte Bardot en 2002.

Discografía editar

Bardot incursionó na música, especialmente nos años 60.[8]

Álbumes
  • Brigitte Bardot (Philips, 1963)
  • Brigitte (Philips, 1963)
  • B.B. (Philips, 1964)
  • Brigitte Bardot Show (Disc'AZ, 1968)
  • The Lost 70's Album (Mercury, 1970)
Compilados
  • Le disque d'or (Disc'AZ, 1981)
  • The Early Years (Discomagic, 1995)
  • Best of BB (Philips, 1996)
  • Brigitte Bardot - CD Livre (Vade Retro, 1998, llibru y CD)
  • The Best of Bardot (Mercury, 2004)

Videu editar

  • Divine B.B. Brigitte Bardot (DVD) - Mercury, 2004 (Cantares interpretaos por B. Bardot)

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Biblioteca Nacional d'Alemaña. «Brigitte Bardot» (alemán). Gemeinsame Normdatei. Consultáu'l 18 ochobre 2015.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Identificador de persona en The Peerage: p15847.htm#i158463. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  3. Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. URL de la referencia: https://www.religionenlibertad.com/personajes/62313/brigitte-bardot-virgen-sostiene-desde-hace-tiempo-una.html.
  6. Brigitte Bardot multada por racismu
  7. Brigitte Bardot, con mires a la presidencia de Francia
  8. Páxina en Discogs

Bibliografía editar

  • Roger Vadim. Bardot, Deneuve, Fonda. Nueva York. Simon & Schuster, 1986.
  • Simone de Beauvoir. Brigitte Bardot and the Lolita Syndrome. Nueva York: Arno Press, 1972.
  • Brigitte Bardot. Initiales BB. París, Francia. Grasset, 1996.

Enllaces esternos editar