Camellia sinensis

especie de planta

El té chino[1] (Camellia sinensis) ye una especie de planta que les sos fueyes y biltos utilizar pa ellaborar el . El so nome en chinu ye: 茶 cha. Ye una de les 50 yerbes fundamentales usaes na medicina tradicional china.

Camellia sinensis
té chino
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ericales
Familia: Theaceae
Tribu: Theeae
Xéneru: Camellia
Especie: C. sinensis
(L.) Kuntze, 1887
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Llocalización editar

La planta del té procede del sur de China y sureste d'Asia, anque güei cultívase en tol mundu, tantu en rexones tropicales como subtropicales.

Etimoloxía editar

El términu específicu sinensis quier dicir "de china" en llatín. Antiguos nomes científicos d'esta especie, güei obsoletos, inclúin a thea bohea, thea sinensis y thea viridis.

Té en chinu ye (茶), que transliteráu al pinyin suena como chá y nuna treslliteración antigua llamada Peh-oe-ji, que de normal s'usaba pa los dialeutos del sur de china, suena como tê. La forma cha entró n'Europa probablemete colos Portugueses, ente que la forma tê facer colos Holandeses, dambos grandes mercaderes n'Asia, espublizándose per distintos países y les sos llingües.

Descripción editar

 
Camelia sinensis, fueyes.
 
Flor.
 
Vista xeneral nun plantíu.
 
Vista de la planta
 
Flores
 
Planta nueva
 
Camellia sinensis

Ye un arbustu o árbol pequeñu (1-9 m) perenne que tien un fuerte raigañu principal; l'árbol de normal retáyase por que nun devase los 2 m cuando se cultiva polos sos fueyes pa ellaborar té. Les fueyes, glabres y de cantos serraos, miden 4-15 cm de llargor y 2-5 cm d'anchu. Les flores, axilares, solitaries o en grupos de 3, tienen 5 sépalos, 6-8 pétalos y numberosos estames, son de color blancu-amarellentaes y miden 2-4 cm de diámetru. L'ovariu, triloculáu, ye globosu, densamente pubescente o glabrescente. Les granes son centimétricas y de color pardu.[2] Segreguen, al prensarse, un aceite, el «Aceite de Camelia» que nun se debe confundir col «Aceite del Árbol de Té» (Melaleuca alternifolia).

Usos editar

D'esta especie ellabora'l (verde, negru, blancu, Pu-erh o colloráu, mariellu, oolong...), que se procesa pa llograr distintos graos d'oxidación.

Les fueyes contienen alredor d'un 4% de cafeína. Les carauterístiques y distinta composición química de les fueyes recoyíes, según la edá, producen distintos tipos de té. Les fueyes más vieyes son de color verde escuru. Les tienres, de color verde maciu y con una curtia pubescencia blanca nel viesu son les preferíes.

La variedá más utilizada ye la assam (dacuando llamada C. sinensis assamica o C. assamica) y la planta de China (llamada C. sinensis sinensis), según delles cruces d'estos dos.

Efeutos sobre la salú editar

Esti apartáu trata namái de los efeutos del té rellacionaos a la planta Camellia sinensis (té negro, té oolong, té verde y té blanco). Nun trata sobre los efeutos d'otres plantes basaes en fervinchos referíos como té.

Los efeutos del té sobre la salú fueron estudiaos dende los primeros fervinchos de Camellia sinensis hai 4700 años en China. El llexendariu emperador Shennong afirmó en The Divine Farmer's Herb-Root Classic (Chinu tradicional: 神農本草經; Chinu simplificáu: 神农本草经; pinyin: Shénnóng běncǎo jīng) que los fervinchos de Camellia sinensis yeren útiles pal tratamientu d'afecciones como tumores, abceso, problemes de vexiga, cansanciu. Los posibles beneficios del consumu de té pa la salú fueron sofitaos por dellos estudios, anque otros estudios nun atoparon pruebes definitives que demuestren dalgún efeutu beneficiosu. Tamién se-y atribuyeron efeutos antinutricionales como la prevención d'absorción de fierro y proteínes, de normal atribuyíos a la tannina. La gran mayoría de los estudios realizáronse con té verde; sicasí, dalgunos fueron fechos d'otros derivaos de la Camellia sinensis, como'l té blanco, oolong y té negro. El té verde atribuyíu a ayudar contra l'aterosclerosis, LDL, cáncer, enfermedá inflamatoria intestinal, diabetes, hepatitis, perda de pesu, enfermedaes neurodegenerativas, ya inclusive la halitosis.[3]

Indicáu pa astenia psíco-física, foria, bronquitis, asma; coadyuvante nel tratamientu del sobrepesu y arteriosclerosis, hiperlipidemias. Los estractos de te y la teína suelse emplegar tópicamente, al igual que la cafeína, en cremes y xeles p'amenorgar les adiposidaes locales.[4]

Contraindicáu cuando se carez gastritis, úlcera gastroduodenal, ansiedá, velea, taquicardia yá que induz al nerviosismu, velea, taquicardia, extrasístoles, poliuria. Pol so conteníu en taníns, puede provocar molesties gástriques, estomagaes y vultures, sobremanera si tomen fervinchos concentraes, o n'ayunes.[4]

Taxonomía editar

Camellia sinensis describióse por (L.) Kuntze y espublizóse en Trudy Imperatorskago S.-Peterburgskago Botaničeskago Sada 10: 195. 1887.[5]

Camellia: nome xenéricu dau n'honor del botánicu y misioneru xesuita del sieglu XVII, Jiří Josef Camel (tamién conocíu como Camellus), quien tresportó plantes de camelies dende Filipines a Europa. Carlos Linneo nomó a esti xéneru nel so honor.

sinensis: epítetu llatín xeográficu qu'alude a la so llocalización en China.

Variedaes
  • Camellia sinensis var. assamica (J.W.Mast.) Kitam.
  • Camellia sinensis var. dehungensis (H.T.Chang & B.H.Chen) T.L.Ming
  • Camellia sinensis var. sinensis
  • Camellia sinensis var. waldenae (S.Y.Hu) H.T.Chang
Sinonimia
  • Camellia bohea (L.) Sweet
  • Camellia chinensis (Sims) Kuntze
  • Camellia thea Link
  • Camellia theifera var. macrophylla (Siebold ex Miq.) Matsum.
  • Camellia viridis Link
  • Thea latifolia Lodd. ex Sweet
  • Thea longifolia Nois. ex Steud.
  • Thea sasangua Nois. ex Cels
  • Thea stricta Hayne
  • Thea viridis L.
  • Theaphylla anamensis Raf.
  • Theaphylla laxa Raf.
  • Theaphylla oleifera Raf.
  • Theaphylla viridis Raf.[6]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Camelia sinensis en Flora o China
  3. «Quick Sprints can Cut Abdominal Fat in Men». Consultáu'l 10 d'ochobre de 2012.
  4. 4,0 4,1 «Camellia sinensis». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 17 de payares de 2009.
  5. Camellia sinensis en Trópicos
  6. Camellia sinensis en PlantList

Enllaces esternos editar