Campaña del Sinaí y Palestina

Plantía:Campaña del Sinaí y PalestinaPlantía:Campaña Primer Guerra Mundial

Campaña del Sinaí y Palestina
Parte de Frente del Oriente Medio (es) Traducir
Fecha 28 xineru 1915 → 30 ochobre 1918
Llugar Sinaí y Palestina
Resultáu

Victoria británica *

Creación del ATÉU
Belixerantes
Reinu Xuníu
Australia
Nueva Zelanda
Imperiu otomanu
cantu Imperiu alemán
Comandantes
John Maxwell
Archibald Murray
Henry George Chauvel
Edmund Allenby
Philip Chetwode
Charles Dobell
Ahmed Djemal
Kress von Kressenstein
Jadir Bey
Balta Bey
Erich von Falkenhayn
Otto Llimen von Sanders
[editar datos en Wikidata]

La Campaña del Sinaí y Palestina foi una serie de batalles qu'enfrentaron a les fuercies del Reinu Xuníu, India, Australia y Nueva Zelanda contra les fuercies del Imperiu alemán y l'otomanu nel marcu del Frente del Oriente Mediu de la Primer Guerra Mundial, teniendo llugar na península del Sinaí, Palestina y Siria ente'l 28 de xineru de 1915 y 28 d'ochobre de 1918

Campaña del Sinaí editar

L'Imperiu otomanu, a instancies del so aliáu alemán, escoyó atacar a les fuercies britániques n'Exiptu y cerrar el canal de Suez na primera ofensiva del Suez. L'exércitu otomanu, sol mandu del ministru de Marina turcu, Djemal Pasha, tenía base en Damascu (agora Siria) a unes 225 milles al nordeste de la canal de Suez. Nesa dómina, el Sinaí yera un desiertu bien difícil de cruciar pa un exércitu (ensin caminos, ensin agua). El xefe del estáu mayor pal exércitu otomanu yera un alemán, el coronel Kress von Kressenstein, quien entamó l'ataque y llogró llograr suministros pal exércitu mientres cruciaba'l desiertu.

La fuercia espedicionario otomana del Suez llegó a la canal el 2 de febreru de 1915. L'ataque falló en llograr la sorpresa, pos los británicos taben conscientes del aproximamientu del exércitu otomanu. Na llucha que duró dos díes, los otomanos fueron vencíos, perdiendo unos 2.000 homes. Les perdes britániques fueron mínimes.

Una y bones la canal de Suez yera vital pal esfuerciu bélicu británicu, esti fallíu ataque causó que los británicos dexaren más soldaos protexendo la canal de los qu'entamaren, resultando nuna fuercia más pequeño pa la campaña de Galípoli.

Más d'un añu pasó coles tropes britániques conteníes p'abelugar la canal de Suez y los turcos ocupaos lluchando colos rusos n'El Cáucasu y los británicos en Galípoli y en Mesopotamia. Más tarde en xunetu, l'exércitu otomanu intentó otra ofensiva contra'l Suez. Otra vegada, los turcos avanzaron con una división esaxerada de tamañu. Nuevamente atopáronse con una fuercia británico bien preparada, esta vegada en Romanina. Nuevamente, retirar tres dos díes de llucha (3 d'agostu - 5 d'agostu de 1916).

Esti ataque convenció a los británicos d'emburriar el so defensa de la Canal más palantre, nel Sinaí, y asina, empezando n'ochobre, los británicos, sol mandu del teniente xeneral Sir Charles Dobell empezaron les operaciones nel desiertu del Sinaí y na frontera de Palestina. Los esfuercios iniciales taben llindaos a construyir una vía ferrial y una llinia d'agua cruciando'l Sinaí. Tres dellos meses atropando suministros y tropes, los británicos taben llistos pa un ataque. La primer batalla foi la captura de Magdhaba el 3 d'avientu de 1916. Esta foi un ésitu, el fuerte foi prindáu.

El 8 de xineru de 1917, la división montada Anzac atacó'l pueblu fuerte de Rafa. L'ataque foi esitosu y la mayoría de la guarnición turca foi prindada. Los británicos cumplieren el so oxetivu de protexer la canal de Suez de los ataques turcos pero'l nuevu gobiernu de David Lloyd George quería más.

Campaña de Palestina editar

Al exércitu británicu n'Exiptu ordenóse-y dir a la ofensiva contra los turcos otomanos en Palestina. Esto en parte foi pa sofitar la revuelta árabe qu'había empezando antes en 1916, en parte intentar y cumplir daqué positivu tres años d'infructuoses batalles nel frente occidental. El comandante británicu n'Exiptu, Sir Archibald Murray, suxurió que'l precisaba más tropes y barcos, pero esti pidimientu foi refugada.

Les fuercies otomanes taben sosteniendo una llinia dura dende'l fuerte en Gaza, na vera del mar Mediterraneu, hasta'l pueblu de Beerseba, onde s'atopaba la terminal del ferrocarril otomanu que s'estendía al norte hasta Damascu. El comandante británicu nel campu, Dobell, escoyó atacar Gaza, usando una curtia movida de gabitu'l 26 de marzu de 1917.

L'ataque británicu foi esencialmente un fracasu. Por cuenta de la falta de comunicación, delles unidaes retiráronse cuando tuvieron de caltener les sos posiciones y asina la fortaleza nun fuera tomada.

El gobiernu de Londres creía que los informes dende'l campu indicaben que fuera ganada una victoria sustancial y ordenó al xeneral Murray avanzar y prindar Xerusalén. Los británicos nun taben en posición d'atacar Xerusalén mientres ellos precisaren primero romper les posiciones defensives otomanes. Estes posiciones fueron ameyoraes rápido y el creitu pola defensa turca ye dau al xefe d'estáu mayor alemán Kress von Kressenstein.

Batalla de Megido editar

Referencies editar