L'alcaparra[1] (Capparis spinosa) ye un arbustu orixinariu de la rexón mediterránea, conocíu polos sos brotos comestibles, les alcaparras, que de normal se peracaben encurtidas.

Capparis spinosa
alcaparra
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Brassicales
Familia: Capparaceae
Tribu: Cappareae
Xéneru: Capparis
Especie: Capparis spinosa
L., Sp. Pl., vol. 1, p. 503, 1753[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Alcaparra
Tamañu de porción
Enerxía 23 kcal 96 kJ
Carbohidratos 5 g
 • Zucres 0.4 g
 • Fibra alimentaria 3 g
Grases 0.9 g
Proteínes 2 g
Agua 83.85 g
Retinol (vit. A) 7 μg (1%)
Tiamina (vit. B1) 0.139 mg (11%)
Riboflavina (vit. B2) 0.652 mg (43%)
Niacina (vit. B3) 0.023 mg (0%)
Vitamina C 4.33 mg (7%)
Vitamina E 0.88 mg (6%)
Vitamina K 24.6 μg (23%)
Calciu 40 mg (4%)
Fierro 1.7 mg (14%)
Magnesiu 33 mg (9%)
Fósforu 10 mg (1%)
Potasiu 40 mg (1%)
Sodiu 2960 mg (197%)
Cinc 0.32 mg (3%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Alcaparra na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Trátase d'un arbustu semileñoso de morfoloxía bien variable según la variedá y les condiciones de crecedera, pero que de normal nun suel superar los 50 cm d'altor, con cañes primeramente irguíes pero con enclín a estendese darréu postraes a ras de suelu nuna superficie de dellos metros cuadraos. Tien fueyes alternes y simples, enteres, peciolaes, grueses y arrondaes. Les rama tienen unes afilaes y maderices estípules, tresformaes n'escayos, d'hasta 1 cm de llargor que faen bien difícil y aballadora el llabor de recueya de les alcaparras.

Les sos llamatives flores son de pétalos blancos o rosaos y con llongures estames con anteres de color violeta. Son axilares: nacen nes interseiciones de les fueyes col tarmu, sosteníes por pedúnculo regulares.

 
Estambres

D'esti arbustu utiliza el raigañu, la corteza, los brotos florales (denominaos alcaparras) y los frutos inmaduros (conocíos como alcaparrones). Anque nun ye una planta melecinal en sí mesma, tien delles propiedaes terapéutiques.

Distribución y hábitat editar

Ye de distribución circunmediterránea, estendiéndose per zones grebes d'Asia y África. Dar en zones con acusada aridez, en turries y fasteres bien soleyeres, sobre suelos caliares y margosos, raramente en suelos acedos, tamién tolera terrenes salinos o yelsosos.[2]

 
Flores y capullo - Águiles (Murcia).
 
Escayos.
 
Brotos florales (alcaparras).
 
Frutu (alcaparrón) abiertu, in situ.
 
Alcaparrones encurtidos.

El so cultivu haber estendíu por munches rexones seques y templaes del mundu, como delles árees d'Australia y Suramérica.

Usos culinarios editar

Les alcaparres salaes o encurtidas úsense como aperitivo o arreglo. Son un ingrediente corriente na cocina mediterránea. Tamién se peracaben los frutos del alcaparro, llamaos alcaparrones, preparaos de forma similar a los brotos, y los tarmos, encurtidos enantes de floriar la flor. Cuando tán llistos pa la recueya (mediaos d'abril nel clima del que son orixinaries), son del tamañu d'un granu de maíz, de color verde escuru. Se encurten nuna solución de vinagre y sal y son un condimento en pizces, salmón afumáu, ensalaes o platos de pasta. Otros usos culinarios destacaos de les alcaparras son la universal "mueyu tártaru", de la que ye un componente esencial; l'ajiaco santafereño en Colombia y la "hallaca" tradicional ellaborada pa la dómina navidiega en Venezuela, na que les alcaparras son emplegaes tantu pa la preparación del guisu como na decoración cuando s'arma la hallaca. Nel Sur de Francia, en Provenza, entemecer a partes iguales alcaparras y olivas (negra o verdes) machucando bien, y añadiendo filetes d'anchoes, ayu y aceite d'oliva pa preparar la «tapenade», («tapenado» en Provenzal). N'El Piamonte y n'otros países como Arxentina utilizar pa ellaborar el vitel toné, tradicional comida navidiega.

Propiedad editar

Principios activos: contién esencia, saponina, pectina, sales.[2]

Indicaciones: ye diuréticu, aperitivo, depurativu, antihemorroidal, vasoconstrictor, desobstruyente de la vesícula, astrinxente, expectorante. Usáu contra la fraxilidá capilar. La decocción usar contra les aftes bucales.[2]

Úsase la corteza del raigañu, y tamién les flores. Recuéyese en primavera.

Taxonomía editar

Capparis spinosa describióse por L. y espublizóse en Species Plantarum 1: 503. 1753.[3]

Etimoloxía

Capparis: nome xenéricu que procede del griegu: kapparis que ye'l nome de l'alcaparra.[4]

spinosa: epítetu llatín que significa "con escayos".[5]

Sinonimia
  • Blumea grandiflora Zipp. ex Span.
  • Capparis aculeata Steud.
  • Capparis deserti (Zohary) Täckh. & Boulos
  • Capparis inermis Turra
  • Capparis leucophylla DC.
  • Capparis murrayi Stewart ex Dalz.
  • Capparis microphylla Ledeb.
  • Capparis orientalis Veill. in Duhamel
  • Capparis ovata subsp. sicula (Veill.) Pugnaire
  • Capparis ovata var. canescens (Coss.) Heywood
  • Capparis ovata var. sicula (Veill.) Zohary
  • Capparis ovata Desf.
  • Capparis rupestris Sm.
  • Capparis sativa Pers.
  • Capparis sicula Veill. & Duhamel
  • Capparis sicula var. kruegeriana Pamp.
  • Capparis spinosa auct.
  • Capparis spinosa subsp. aegyptia (Lam.)Kit Tan & Runemark
  • Capparis spinosa var. aegyptia (Lam.) Boiss.
  • Capparis spinosa subsp. canescens (Coss.) A.Bolòs & O.Bolòs
  • Capparis spinosa var. canescens Coss.
  • Capparis spinosa subsp. cartilaginea (Decne.) Maire & Weiller
  • Capparis spinosa var. deserti Zohary
  • Capparis spinosa var. galeata (Fresen.) Hook.f. & Thomson
  • Capparis spinosa var. xenuina Boiss.
  • Capparis spinosa var. kruegeriana (Pamp.) Jafri
  • Capparis spinosa f. kruegeriana (Pamp.) Pamp.
  • Capparis spinosa var. himalayensis (Jafri) Jacob
  • Capparis spinosa subsp. inermis (Turra) A. Bolòs & O.Bolòs
  • Capparis spinosa var. inermis Mariña
  • Capparis spinosa var. inermis J.J.Rodr.
  • Capparis spinosa var. inermis Sebast.
  • Capparis spinosa var. inermis Willk. in Willk. & Lange
  • Capparis spinosa var. inermis Zohary
  • Capparis spinosa f. inermis Turra Knoche
  • Capparis spinosa var. mariana (Jacq.) K.Schum.
  • Capparis spinosa var. mucronifolia (Boiss.) Hedge & Lamond ex R.R.Stewart
  • Capparis spinosa subsp. nummularia (DC.) Fici
  • Capparis spinosa var. nummularia (DC.) F.M.Bailey)
  • Capparis spinosa subsp. orientalis (Veill.) Jafri in Ali & Jafri
  • Capparis spinosa var. ovata (Desf.) Batt.
  • Capparis spinosa var. pyracantha (Bojer) Bojer
  • Capparis spinosa subsp. rupestris (Sm.) Nyman
  • Capparis spinosa var. rupestris (Sm.) Viv.
  • Capparis spinosa subsp. sicula (Veill.) Holmboe
  • Capparis spinosa var. sicula (Veill. in Duhamel) Sacc.
  • Capparis spinosa L. subsp. spinosa L.
  • Capparis spinosa var. spinosa L.[6][7]

Nome común editar

Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés col nome común alcaparra[1].

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Capparis spinosa». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 21 de payares de 2009.
  3. «Capparis spinosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 22 de mayu de 2013.
  4. En Nomes Botánicos
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  7. Capparis en The Plant List - xineru 2013

Bibliografía editar

  1. Hadj-Moustapha, M. 1965. Capparaceae. Fl. Madagasc. 83: 1–68.
  2. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2008. Flora of China (Menispermaceae through Capparaceae). 7: 1–499. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaces esternos editar