Cardona

conceyu de la provincia de Barcelona

Cardona ye un conceyu, perteneciente a la provincia de Barcelona, na comarca del Bages.

Cardona
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Bages
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde Ferran Estruch i Torrents
Nome oficial Cardona (ca)[1]
Nome llocal Cardona (ca)[1]
Códigu postal 08261
Xeografía
Coordenaes 41°54′51″N 1°40′52″E / 41.9141°N 1.681°E / 41.9141; 1.681
Cardona alcuéntrase n'España
Cardona
Cardona
Cardona (España)
Superficie 66.7 km²
Altitú 507 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 4569 hab. (2023)
- 2273 homes (2019)

- 2363 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Bages
0.08% de provincia de Barcelona
0.06% de Cataluña
0.01% de España
Densidá 68,5 hab/km²
Viviendes 244 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
cardona.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Entidaes de población editar

Cardona ta formáu por dos entidaes singulares de población.

Entidá de población Habitantes (2017)
Cardona 4193
La Coromina 535

Historia editar

El castiellu foi construyíu nel añu 886 por Wifredo el Velloso; d'estilos Románicu y Góticu, inclúi la denomada Sala Dorada y la Sala dels Entresols. La so xoya ye la torre de la Minyona (del sieglu XI), de 15 metros d'altor y más de 10 metros de diámetru, y la ilesia románica de San Vicente de Cardona.

Mientres el sieglu XV, los duques de Cardona fueron la familia más importante de la Corona d'Aragón, solo por detrás de la Casa Real. Los miembros d'esta casa ducal yeren conocíos como "los reis ensin corona", pos disponíen d'estensos dominios territoriales en Cataluña, Aragón y Valencia, y venceyos dinásticos coles cases reales de Castiella, Portugal, Sicilia y Nápoles. En 1714, dempués d'un asediu que destruyó en bona parte les muralles del castiellu, Cardona foi l'últimu apartaz n'apurrise a les tropes borbóniques de Felipe V mientres la Guerra de Socesión. La so ciudadela nun pudo ser tomada darréu poles tropes de Napoleón.

Llugares d'interés editar

 
Castiellu de Cardona, últimu apartaz de la resistencia catalana a Felipe V. Capituló el 18 de setiembre de 1714
  • Ilesia de San Miguel. D'estilu góticu, foi construyida ente'l sieglu XIII y entamos del XIV. La consagración de la ilesia foi nel añu 1397. Consta d'una nave central y dos llaterales, con delles ampliaciones de sieglos posteriores. Hai de solliñar la cripta, onde se guarden les reliquies de los Santos Mártires: dos retablos góticos, unu dedicáu a Los once mil vírxenes y l'otru a Santa Ana. Otru centru d'interés ye la imaxe de la Virxe del Patrociniu, una bella estatua gótica n'alabastru policromado del s. XIV, atribuyida a maestros del taller de Rieux. Na ilesia tamién podemos contemplar una pila bautismal del sieglu XV.
 
Virxe del Patrociniu, sieglu XIV.
 
Cabecera de Sant Miquel de Cardona.
  • Colexata de San Vicente de Cardona. Obra unitaria del sieglu XI, consagrada ente los años 1029 y 1040. D'estilu Románicu, presenta planta basilical de tres naves remataes por un transepto, al cual adósense tres ábsides semicirculares. La nave central ta presidida por un ampliu presbiteriu y apaez cubierta por bóveda de cañón de mediu puntu. Sol presbiteriu esiste una cripta qu'ocupa tol espaciu presbiteral y l'ábside central. Tamién destaquen delles tumbes y panteones, como la del duque Fernandu I y el conde Joan Ramon Folc I.
  • Monte de sal
  • Plaza del Mercáu.
  • Torre del Botxí (verdugu).
  • Torre de la Minyona (sirvienta).
  • La capiya de Santolaya.
  • Pont vell.
  • Muralles.

Fiestes llocales editar

  • Caramellas, el domingu de Pascua.
  • Mercáu de la ganga. El primer domingu de febreru.
  • Feria de Pentecostés. Primer domingu de xunu.
  • Feria de la Llenega. Últimu domingu d'ochobre.
  • Fiesta Mayor. El segundu fin de selmana de setiembre.
  • Feria Medieval. El primer fin de selmana de xunu.

Alcaldes editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983
1983-1987 Joan Bastida Navarro   CiU (Independiente)
1987-1991 Gervasi Arnaste Pelegrin   PSC-PSOE
1991-1995 Gervasi Arnaste Pelegrin   PSC-PSOE
1995-1999 MªAngeles Gassó Closa   PSC-PSOE
1999-2003 Josep Maria Sala Esteban   CiU
2003-2007 Josep Maria Sala Esteban   CiU
2007-2011 Josep Maria Sala Esteban   CiU
2011-2015 Ferran Estruch i Torrents   ERC
2015-2019 Ferran Estruch i Torrents   ERC
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Comunicaciones editar

  • En coche particular:

Dende Barcelona tomando la C-58 hasta Manresa. Dende esta llocalidá sale la carretera C-55 (antigua C - 1410) que va hasta Solsona, pasando por Cardona. Dende Lleida tómase la C – 1313 en direición a La Seu d'Urgell, y déxase la direición a Solsona. Dende equí llégase siguiendo la C - 55 o bien dende Lleida si toma la C – 25 (Exa tresversal) hasta Manresa y dende equí pola C - 55 hasta Cardona.

  • En tren:

Dende Barcelona tren de RENFE o de los Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña hasta Manresa.

  • Autobús:

Dende Barcelona y Manresa hasta Cardona y viceversa.

La llinia d'autobuses Alsina Graells enllaza Andorra y Barcelona pasando por Solsona y Cardona.

Persones destacaes editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos editar