Carme Forcadell Lluís (29 de mayu de 1955Xerta)[6] ye una política española d'Esquerra Republicana de Catalunya, filóloga, profesora y activista política española en favor del independentismu catalán, presidenta del Parllamentu de Cataluña dende'l 26 d'ochobre de 2015.[7] Ye miembru fundador dende 1993 de Plataforma per la llengua y miembru de la executiva y vocal de la xunta d'Òmnium Cultural de Sabadell. Presidió dende la so fundación n'abril de 2011 hasta mayu de 2015 l'Asamblea Nacional Catalana,[8] organización que reclama la independencia de Cataluña.

Carme Forcadell
diputada del Parllamentu de Cataluña

17 xineru 2018 - 22 marzu 2018 - Chakir El Homrani Lesfar
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017
diputada del Parllamentu de Cataluña

26 ochobre 2015 - 28 ochobre 2017
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones la Parllamentu de Cataluña de 2015
14. presidenta del Parllamentu de Cataluña

26 ochobre 2015 - 28 ochobre 2017
Núria de Gispert (es) Traducir - Roger Torrent i Ramió
2. presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana

22 abril 2012 - 6 mayu 2015
Dolors Marin Tuyà - Jordi Sánchez i Picanyol
conceyal del Conceyu de Sabadell

14 xunu 2003 - 16 xunu 2007
Eleiciones: Eleiciones municipales d'España de 2003
Vida
Nacimientu Xerta[1]29 de mayu de 1955[2] (68 años)
Nacionalidá España [1]
Residencia Sabadell
Xerta
Familia
Casada con Bernat Pegueroles [1]
Fíos/es 2
Estudios
Estudios Universidá Autónoma de Barcelona llicenciatura
Llingües falaes catalán[1]
castellanu[1]
Oficiu política, profesora d'enseñanza secundaria, activista cultural, escritora, asesorallingüista
Llugares de trabayu Barcelona
Emplegadores RTVE Cataluña (es) Traducir  (1979 –  1982)
Departamentu d'Educación  (1985 –
Premios
Miembru de Assemblea Nacional Catalana[4]
Òmnium Cultural[4]
Comissió de la Dignitat (en) Traducir[4]
Plataforma per la llengua[4]
Plataforma pel Dret de Decidir (es) Traducir[4]
Creencies
Partíu políticu Esquerra Republicana de Catalunya (dende valor desconocíu)[5]
políticu independiente (hasta valor desconocíu)[1]
IMDb nm5296243
carmeforcadell.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Na actualidá ta imputada polos delitos de prevaricación y desobediencia por incumplimientu de sentencia del Tribunal Constitucional.[9] Dende'l 7 de setiembre ta amás investigada pola Fiscalía del Tribunal Cimeru de Xusticia de Cataluña por tramitar nel Parllamentu de Cataluña un proyeutu de llei de referendu d'autodeterminación al traviés d'un procedimientu d'urxencia que foi declaráu nulu pol Tribunal Constitucional, frayando los derechos de participación de los partíos de la oposición y falsiando la publicación de dichu proyeutu, una y bones el secretariu xeneral del parllamentu negar a tramitalo por inconstitucional. Coles mesmes, por tramitar a otru día el Proyeutu de Llei de transitoriedad xurídica, que pretendía romper unilateralmente la unidá d'España.[10][11] El 8 de setiembre de 2017, la Fiscalía esixía fianza pa garantizar los gastos que pueda causar al erariu públicu, que cifra en 6,2 millones d'euros.[12]

Biografía editar

Ye fía d'una familia humilde; el so padre foi payés y camioneru. Nació en Cherta y a los 18 años treslladar a Sabadell,[13] onde vive anguaño.[14] Estudió na Universidá Autónoma de Barcelona y llicencióse en Filosofía y en Ciencies de la Información. Tamién estudió un máster en Filoloxía Catalana.[15] Ente 1979 y 1982 trabayó como redactora nel programa Giravolt de TVE.[16] En 1982 foi profesora de llingua catalana del IES Escola Industrial de Sabadell.[13] Catedrática d'enseñanza secundaria, trabayó como asesora en llingua y cohesión social (LIC) nel Departamentu d'Educación de la Xeneralidá de Cataluña de 1985 a 2015, onde foi coordinadora de normalización llingüística del Serviciu d'Enseñanza del Catalán del Departamentu d'Educación dende 1992, y dende 2004 asesora de llingua, interculturalidad y cohesión social.[14] Ye autora de llibros sobre pedagoxía, llingua y lliteratura, y de un diccionariu. Collaboró en dellos medios de comunicación con publicaciones sobre planificación llingüística, llingua ya identidá.

Trayeutoria política editar

Ye militante d'Esquerra Republicana de Catalunya. De 2001 a 2004 formó parte de la executiva nacional. De 2003 a 2007 foi conceyal por esti partíu nel conceyu de Sabadell, cargu que nun pudo anovar al nun llograr encabezar la llista nes eleiciones municipales. Presentar nel puestu númberu dos y quedó fora del conceyu porque ERC solo llogró un conceyal.[13][17]


Forcadell dedicó entós más tiempu a Omnium Cultural y a la Plataforma pola Llingua, organizaciones a les que yá pertenecía, ya integróse na comisión polos papeles de Salamanca y la Plataforma pol Derechu a Decidir de la que ye vicepresidenta,[14] un coleutivu que foi embrión de l'Asamblea Nacional Catalana,[13] organización que reclama la independencia de Cataluña y que Forcadell presidió d'abril de 2011 a mayu de 2015.[8] Tamién foi una de les máximes voceres de la organización na manifestación «Catalunya, nou estat d'Europa» y la Vía Catalana.

Forcadell foi'l númberu dos de Junts pel Sí, la llista unitaria soberanista apautada por CDC y ERC pa les eleiciones autonómiques catalanes del 27 de setiembre de 2015, que encabezó Raül Romeva.[18]

Presidenta del Parllamentu de Cataluña editar

El 26 d'ochobre de 2015 foi escoyida presidenta del Parllamentu de Cataluña, con 77 votos a favor, 56 en blancu y unu nulu nuna votación na que nun ye posible votar en contra.[19]

N'ochobre de 2016 el Tribunal Constitucional unvió una comunicación sobre la presunta desobediencia de Forcadell a la fiscalía por dexar, nel exerciciu del so cargu, la votación en xunetu de 2016 sobre la fueya de ruta de rotura de les instituciones catalanes con España.[20]

Mientres el procesu d'aprobación de la Llei del referendu d'autodeterminación venceyante sobre la independencia de Cataluña en setiembre 2017 diversos grupos parllamentarios espresaron el so desalcuerdu con Carme Forcadell por afirmar qu'incumplió los dictames del Tribunal Constitucional y la llei del Conseyu de Garantíes Estatutaries de Cataluña.[21]

Vida personal editar

Ta casada col informáticu Bernat Pegueroles y tien dos fíos.[13]

Premiu editar

En 2014 foi gallardoniada col Premiu Joan Blanca, que reconoz el compromisu na defensa de la cultura ya identidá catalanes.[22]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 URL de la referencia: https://www.parlament.cat/pcat/parlament/presidents/carme-forcadell/. Data de consulta: 2 febreru 2019.
  2. URL de la referencia: http://www.diariodesevilla.es/2017/11/09/Auto_situaciones_personales.pdf?hash=5895e2c6a6127bd731d8085f79fcc1cb1b6dd2f2.
  3. URL de la referencia: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7763/1715180.pdf.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 URL de la referencia: https://www.parlament.cat/document/composicio/244549.pdf. Data de consulta: 12 abril 2020.
  5. «Carme Forcadell: "L'ANC ha perdut la seva transversalitat"» (catalán) (11 setiembre 2023). Consultáu'l 12 setiembre 2023.
  6. El Punt Avui, Marcos Bataller (30 d'abril de 2012) (en catalán). “L'actitú contraria d'Espanya ens ajudarà a tenir estat” Entrevista a Carme Forcadell.  p. 4. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/534594-lactitud-contraria-despanya-ens-ajudara-a-tenir-estat.html. 
  7. «Carme Forcadell ye escoyida presidenta del Parlament de la XI llexislatura». La Vanguardia editorial=La Vanguardia Ediciones S.L. (26 d'ochobre de 2015). Consultáu'l 26 d'ochobre de 2015.
  8. 8,0 8,1 «Jordi Sànchez, nuevu presidente de la ANC». El País editorial=Grupo Prisa (16 de mayu de 2015).
  9. https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/06/59afe894y5fdea84708b4598.html
  10. http://www.larazon.es/espana/la-fiscalia-se-querella-contra-los miembros-de-la mesa-por-desobediencia-y-prevaricacion-HO15933242
  11. https://www.europapress.es/nacional/noticia-fiscalia-xeneral-querella-contra-miembros-gobierno-catalan-mesa-parlament-20170907131327.html
  12. https://www.elconfidencial.com/espana/2017-09-08/la-fiscalia-pide-cerrar-les webs-del referendu-y-que-puigdemont-depositen-fianza_1440735/
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Carmen Forcadell. Coles manes na masa. El Periódico de Catalunya. 8 de payares de 2015.  p. 9. 
  14. 14,0 14,1 14,2 «Ficha del Parllamentu de Cataluña» (catalán). Parllamentu de Cataluña. Consultáu'l 8 de payares de 2015.
  15. Gran Enciclopedia Catalana (ed.): «Carme Forcadell» (catalán). l'Enciclopèdia.
  16. «Currículum de Carme Forcadell Lluís» (catalán). Consultáu'l 4 de payares de 2013.
  17. http://politica.elpais.com/politica/2014/10/13/actualidad/1413198034_697640.html
  18. «Raül Romeva, Forcadell y Casals van encabezar la llista de Mas del 27-S». El Mundo (15 de xunetu de 2015). Consultáu'l 15 de xunetu de 2015.
  19. «Carme Forcadell yá ye presidenta del Parlament colos votos de JxSí, la CUP y parte de Sigo que ye Pot» (castellanu). Consultáu'l 27 d'ochobre de 2015.
  20. El TC abre la vía penal contra Forcadell. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/politica/20161006/41819213483/tribunal-constitucional-fiscal-actue-penalmente-carme-forcadell.html. Consultáu'l 6 d'ochobre de 2016. 
  21. https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/07/59b05f8fca4741f70d8b45hala.html
  22. «Premi Joan Blanca 2014 per Carme Forcadell i Miquel Mayol» (catalán). Consultáu'l 1 de xunu de 2014.

Enllaces esternos editar