Castiellu de Carrickfergus

El Castiellu de Carrickfergus ye un castiellu normandu asitiáu nel pueblu de Carrickfergus, nel Condáu de Antrim, Irlanda del Norte. El castiellu ta allugáu a veres del Belfast Lough. Asediado por escoceses, irlandeses, ingleses y franceses, el castiellu xugó un importante rol militar hasta 1928 y ye una de les estructures medievales meyor calteníes de toa Irlanda. Güei día, el castiellu ye calteníu pol Serviciu de Redolada y Patrimoniu como un monumentu históricu del Estáu.

Castiellu de Carrickfergus
Castiellu
Llocalización
PaísBandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Nación constitutivaBandera d'Irlanda del Norte Irlanda del Norte
County of Northern Ireland (en) Traducir Condáu d'Antrim
Villa Carrickfergus
Coordenaes 54°42′48″N 5°48′23″W / 54.7133°N 5.8064°O / 54.7133; -5.8064
Castiellu de Carrickfergus alcuéntrase en Reinu Xuníu
Castiellu de Carrickfergus
Castiellu de Carrickfergus
Castiellu de Carrickfergus (Reinu Xuníu)
Historia y usu
Dueñu John de Courcy (es) Traducir
Comisariu John de Courcy (es) Traducir
Arquiteutura
Arquiteutu/a John de Courcy (es) Traducir
Estilu arquiteutura normanda
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Vista del Castiellu de Carrickfergus.

Oríxenes editar

El Castiellu de Carrickfergus foi construyíu por Juan de Courcy en 1177 pa sirvir como'l so cuartel xeneral, dempués de conquistar la parte oriental d'Ulster y gobernar como un insignificante rei hasta 1204, cuando foi destituyíu por otru aventureru normandu llamáu Hugo de Lacy. Primeramente Juan de Courcy construyó la sala interior como un pequeñu bailey a la fin d'un puexu con un altu muriu poligonal y una puerta pel este. Ésti tenía una serie d'edificios, incluyendo'l «gran salón». Dende s'estratéxica posición nun puexu predresu, orixinalmente cuasi arrodiáu pel mar, el castiellu apoderaba Belfast Lough.

Control inglés editar

Foi en 1210 cuando per vegada primera apaeció nos rexistros ingleses cuando'l Xuan I d'Inglaterra poner so sitiu y tomó control de lo qu'entós yera la guarnición estratéxica más importante d'Ulster. Depués de la captura, una policía foi encamentada a dirixir el castiellu y les árees circundantes. En 1217, De Serlane, quien taba a cargu del control, asignó cien llibres pa la construcción d'una nueva paré por que el accesu cercanu a la roca quedara protexíu.

Una sala nel primer pisu de la torre esti créese que foi la capiya del castiellu por causa del so estilu románicu de doble ventana alredor, anque la capiya orixinal tuvo de tar na sala interior. La bóveda acanalada sobre'l pasaxe d'entrada, el llamáu murder hole (un llugar de defensa sobre'l pasaxe d'entrada) y el garabatu» son insertamientos tardíos, probablemente parte de la remodelación que siguió al sitiu d'Edward Bruce ente 1315 y 1316.

Dempués del colapsu del Condáu de Ulster en 1333, el castiellu quedó como'l principal centru residencial y alministrativu de la Corona nel norte d'Irlanda. Mientres les primeres etapes de la Guerra de los Nueve Años (1595–1603) cuando la influencia inglesa nel norte volvióse más tenue, les fuercies de la Corona fueron abastecíes y calteníes al traviés del puertu del pueblu. En 1597, la contorna fueron l'escenariu de la batalla de Carrickfergus.

Mientres los sieglos XVI y XVII una serie de meyores fueron realizaes p'afaer artillería, sicasí, estes meyores nun previnieron que'l castiellu fuera atacáu y prindáu en munches ocasiones mientres esa dómina. El xeneral Schomberg sitió y tomó el castiellu en 1690. Este foi'l llugar onde Guillermu III d'Inglaterra primero trió Irlanda'l 14 de xunu de 1690.

En 1760, depués d'una feroz batalla nel pueblu, los franceses arrodiaron el pueblu sol mandu de François Thurot. Escalaron el castiellu y el pueblu y entós fuéronse, anque fueron prindaos más tarde pola Marina Real Británica.

Usu posterior editar

En 1778, un pequeñu pero importante eventu na Guerra d'Independencia estauxunidense empezó en Carrickfergus, cuando John Paul Jones, del llau de la resistencia, por tar demasiáu cerca al castiellu atraxo un buque de la Marina Real Británica del so atracaderu na Canal del Norte y ganó una batalla d'una hora conocida como «Duelu naval de la Canal del Norte». En 1797 el castiellu, que foi usáu en delles ocasiones como casa de prisioneros de guerra, convertir nuna prisión y foi defendíu fuertemente mientres les Guerres napoleóniques, seis pistoles queden de los ventidós que fueron utilizaes en 1811.

Mientres un sieglu quedó como una tienda de municiones y armería. Mientres la Primer Guerra Mundial foi usáu como guarnición y tienda d'armamentu, y mientres la Segunda Guerra Mundial como abellugu d'asaltos aéreos. Foi acuarteláu de cutio mientres 750 años hasta 1928, cuando'l so propietariu tresfirió al gobiernu la preservación del antiguu monumentu y ésti abrió al públicu. El salón de llacuaes foi totalmente restauráu y ellí allugar munches exhibiciones qu'amuesen cómo foi la vida nos tiempos medievales.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar