Catalina de Cristu

monxa española (1544–1594)
11-04-2020 12:19

Catalina de Balmaseda y San Martín, más conocida como Catalina de Cristu, (28 d'ochobre de 1544 (greg.)Madrigal de las Altas Torres – 3 de xineru de 1594Barcelona), relixosa carmelita, mística, fundadora de los «Carmelos descalzos» de Pamplona y Barcelona.

Catalina de Cristu
Vida
Nacimientu Madrigal de las Altas Torres28 d'ochobre de 1544 (greg.)
Nacionalidá España
Muerte Barcelona3 de xineru de 1594 (49 años)
Estudios
Llingües falaes catalán
Santoral
3 de xineru
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Orde relixosa Orden de Monjas Descalzas de la Bienaventurada Virgen María del Monte Carmelo (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Infancia editar

Nació nel senu d'una noble familia, siendo la tercera de cuatro hermanos, fíos de D. Cristóbal de Balmaseda, pariente de santa Teresa de Xesús, y de Dª. Xuana Bustamante y San Martín. Siendo neña destacó llueu pola so relixosidá, inclinada a la soledá, a rezar y dar llimosna a los probes. Fixo bien aína'l propósitu de guardar virxinidá.

Mientres esti periodu pasó un curtiu tiempu en Murcia por unos asuntos del so padre. Al so regresu amalicó gravemente y sufrió 9 meses en cama ensin poder malapenes movese. Fixo promesa a la Virxe María de velar na ilesia de Santa María del Castillo si alicaba, cosa qu'asocedió.

Mocedá editar

Muerta la so madre, D. Cristóbal de Balmaseda pensó en casase nuevamente, y tamién quixo casar a Catalina col fíu de la nueva esposa. Pa evitalo, Catalina pescudó de quién se trataba y, averándose a la candidata de so padre, ensin revelar la so identidá, convencióla del grave error y del mal calter de D. Cristóbal y de la so fía menor.

Mientres una predicación en Madrigal de las Altas Torres del franciscanu Alonso Lobo llogró comunicase con él por escritu, confirmándo-y el relixosu que'l camín espiritual qu'escoyera yera bonu y segure.

Vocación editar

El so primer deséu foi faese ermitaña al oyer les hestories sobre la vida de Catalina de Cardona. Pero'l 1 de xunetu de 1568 conoz a santa Teresa de Xesús que pasó por Madrigal de las Altas Torres de camín al conventu de Medina del Campo. Anque intentó falar en priváu cola santa, la so hermana torgó-y esa posibilidá.

El 5 d'ochobre de 1571 morría la so hermana pola peste qu'azotó la rexón esi añu. Quedaba asina llibre pa faese monxa. Pidió a santa Teresa de Xesús ser almitida nel conventu de Medina del Campo, aportando'l 10 de xunetu de 1572.[1] Fizo'l noviciáu y emitió l'oficiu'l 5 d'agostu de 1573.

Fundaciones editar

 
Conventu de La nuesa Señora del Carmen (Soria).

En 1581 ayuda a santa Teresa a fundar en Soria.[2] El 15 de xunu d'esi mesmu añu la santa nómala priora de la nueva fundación, a pesar de la oposición del P. Gracián por escarecer de cultura.

El 8 d'avientu de 1583 Sor Catalina funda'l Carmelo de Pamplona faciendo la so misión acompañada por cinco monxes profeses y una única novicia, la tamién Venerable Madre Francisca del Santísimu Sacramentu. Mientres la so permanencia nesta ciudá viose afeutada de diverses enfermedaes.

En 1588 sale de Pamplona pa una nueva fundación en Barcelona. Nel camín fixo parada en Zaragoza, onde visitó les ilesies de la ciudá, especialmente la Basílica del Pilar. Llegó a Barcelona el 14 de xunu, desempeñando l'oficiu de priora hasta la muerte.

Favores espirituales editar

Sor Catalina vivió dende neña esperiencies sobrenaturales tamién presentes n'otros místicos: visiones, milagros, perceición estrasensorial, etc. Destacó especialmente pol don de profecía, agorando con 8 meses d'antelación la derrota de l'Armada Invencible.

Muerte editar

Agravándose la enfermedá en Barcelona, Sor Catalina agoró la so propia muerte, que socedió'l 3 de xineru de 1594, bien entrada la nueche. El funeral celebróse a otru día.

Seis meses dempués, en xunu, foi estrayíu'l cuerpu de la tumba y topóse incorruptu. El 19 de marzu de 1597 foi desamináu por médicu de la ciudá que calificaron de milagrosa la incorrupción. El cuerpu recibió veneración pública, siendo visitáu ente otros por Felipe III y la so esposa Margarita d'Austria nel añu 1600.

Por mandatu del Padre Xeneral Fray Franciscu de la Madre de Dios, el cadabre foi treslladáu al conventu de Pamplona en 1604. En compensación pola perda, apurrióse al conventu de Barcelona un brazu y una mano. El cadabre sigue incorruptu anguaño.

Sor Catalina de Cristu tien abiertu procesu de beatificación.

Bibliografía editar

  • Lleonor de la Misericordia (1995). Rellación de la vida de la venerable Catalina de Cristu. Burgos: Editorial Monte Carmelo. ISBN 84-7239-306-2.
  • Miguel Bautista de Lanuza (1999, Facsímil de 1659). Vida de la venerable madre Catalina de Cristu. Valencia: Llibreríes París-Valencia. ISBN 84-8339-119-8.

Referencies editar

  1. Fízolo al traviés de carta, calteniéndose'l testu de la mesma.
  2. Santa Teresa describir nel capítulu 30 de Les Fundaciones.