La catedral de Uppsala, (suecu: Uppsala Domkyrka) ye una catedral luterana na ciudá d'Uppsala, Suecia. Los sos oríxenes remontar a fines del sieglu XIII, ye l'edificiu eclesiásticu más altu d'Escandinavia, al tener 118,7 metros d'altu. Orixinalmente construyida como catedral católica y como sede de les coronaciones de los monarques suecos, dende la Reforma protestante, foi controlada pola Ilesia luterana de Suecia. Ye la sede del arzobispu de Uppsala, el primáu de Suecia y ye el Santuariu Nacional de la Ilesia de Suecia.

Catedral d'Uppsala
Uppsala domkyrka (sv)
catedral luterana (es) Traducir, atraición turística, bien cultural (es) Traducir, arte sacro y heritage site in Sweden (en) Traducir
Llocalización
PaísBandera de Suecia Suecia
Provincies provincia d'Upsala
Conceyu Uppsala
Coordenaes 59°51′29″N 17°38′00″E / 59.858055555556°N 17.633333333333°E / 59.858055555556; 17.633333333333
Catedral d'Uppsala alcuéntrase en Suecia
Catedral d'Uppsala
Catedral d'Uppsala
Catedral d'Uppsala (Suecia)
Historia y usu
Apertura1287
Orixe del nome Erico el Santo (es) Traducir
Relixón Luteranismu
Diócesis arquidiócesis luterana de Uppsala (es) Traducir
Usu Q29045032 Traducir
Arquiteutura
Materiales Lladriyu
Estilu Gótico báltico (es) Traducir
Altor 118,7 m
Anchor 45 m
Llargor 118,7 m
Patrimoniu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Nave central de la catedral.

Historia editar

La construcción de la catedral empezó nel sieglu XIII, y tardó daqué más d'un sieglu en ser completada. La intención de clisar a la colosal catedral de Nidaros en Noruega.

La catedral de Uppsala foi inaugurada en 1435 pol arzobispu Olaus Laurentii, anque inda nun fuera terminada. Foi dedicada a los santos Lorenzo, bien amáu entós en toa Suecia; Erico el Santu y San Olaf, patrón de Noruega. Dempués de ser completada nes décades siguientes, foi estropiada y reparada delles vegaes, polo que la so apariencia camudó significativamente. Sicasí, el so tamañu y forma caltuviéronse abondo a pesar del tiempu. Na Edá Media, la catedral tenía de llucir muncho más enorme qu'agora, yá que la mayoría de los edificios teníen un máximu de dos pisos. La catedral resultó gravemente estropiada en 1702 nuna tarrecible quema, siendo restaurada con posterioridá. Les torres ximielgues de la catedral incluyir a finales del sieglu XIX.

La catedral yera'l llugar onde se celebraben les coronaciones de los reis suecos dende la Edá Media hasta finales del sieglu XVII. A partir d'entós, la catedral d'Estocolmu ("Storkyrkan") foi la ilesia oficial de les coronaciones de los monarques.

Carauterístiques editar

La catedral de Uppsala ta fecha de lladriyu local, dando a la estructura un curiosu y únicu color coloráu qu'alluma'l paisaxe en iviernu, y relluma cola puesta del sol en branu. El templu tien tres naves y pequeñes capiyes llaterales, una d'estes capiyes contién murales que representen la lleenda de San Erik, el santu patrón de Suecia. Les escenes amuesen la so coronación, la cruzada a Finlandia, y l'eventual execución a manes de los daneses. Tamién destaquen les reliquies del santu que s'atopen nun relicariu d'oru, nuna capiya de la nave.

Tamién hai un pequeñu muséu que contién reliquies eclesiástiques. Nel esterior, atópase'l campusantu de la catedral, que cunta con munches llábanes tallaes con escritura rúnico.

Actos solemnes realizaos nesta catedral editar

 
Urna d'oru que contién les reliquies de San Erik.

Soterraos nesta catedral tópense:

y la so primer esposa Catalina de Saxonia-Lauemburgu, la so segunda esposa Margarita Eriksdotter, y la so tercer esposa Catalina Stenbock.

Trivia editar

Esta catedral apaez, xunto a otros llugares típicos de Uppsala, na película d'Ingmar Bergman, Fanny och Alexander (1986).

Referencies editar

Enllaces esternos editar