Cecropia adenopus

especie de planta

El ambay (Cecropia adenopus) ye un árbol perteneciente a la familia botánica de les Cecropiacees que crez nes selves marxinales de los ríos de Brasil, rexón amazónica de Bolivia, Paraguái y el nordés d'Arxentina. Puede midir hasta 15 m d'altor y el so tueru tien un diámetru d'ente 2 y 3 dm; con copa alta y aparasolada. Floria y fructifica tol añu.

Cecropia adenopus
Clasificación científica
Reinu: Arbor
Familia: Cecropiaceae
Xéneru: Cecropia
Especie: C. adenopus
Mart. ex Miq.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Ye una especie carauterística de los montes secundarios de la Rexón Oriental Paraguáia; y tamién se topa nos montes húmedos de bon drenaxe del Chaco húmedu. Establezse rápido n'escamplaes por nubes, cayíes d'árboles grandes o pol humanu. Ta en carbes y veres de selves, regueros y ríos. Les sos ramines bueques tán habitaes por formigues braves (Azteca); y los sos frutos buscar páxaros, esperteyos y otros animales qu'esvalixen les granes.

Tien flores dioicas de color azul violáceo, axuntaes n'inflorescencies espiciformes axilares solitaries; les masculines más pequeñes, sésiles, con dos estames y anteres grandes; les femenines de periantu llixeramente membranosu, ovariu inclusive.

== Usos utiliza la madera pa magaya y papel, o como sustitutu de la madera de balsa (Ochroma pyramidale). Tamién n'amiestu pa fabricar bloques de cementu.

Usu melecinal editar

 
Yuyos de Amba'y de Paraguái.
 
Vista de la planta

Les sos fueyes y corteza tienen virtúes melecinales (expectorantes y antiasmátiques); la parte más activa farmacológicamente son los biltos o "cogollos". Les sos fueyes tamién pueden sirvir de llixa casera.

Les Cecropias que fueron utilizaes con fines curatibles polos aboríxenes dende Mexico hasta la rexón nordeste Arxentina, continuan siendo un remediu d'usu habitual na medicina popular, tantu de la rexón guaranítica como de la rioplatense, especialmente nes afecciones catarrales de les víes respiratories.

Principios activos editar

Nes sos fueyes atópense ambaína, ambainina, cecropina y cecropinina. Ye expectorante, antiespasmódico, antiasmáticu, diuréticu, cardiotónico y como llixa casera; xunto cola corteza úsense como béquico.

Taxonomía editar

Cecropia adenopus describióse por Mart. ex Miq. y espublizóse en Flora Brasiliensis 4(1): 147, t. 50. 1853.[1]

Etimoloxía

Cecropia: nome xenéricu que ye una referencia al llexendariu rei Cécrope II, fíu d'Erecteo y antiguu rei d'Ática.

adenopus: epítetu llatín que significa "con base glandular".[2]

Sinonimia
  • Ambaiba adenopus (Mart. ex Miq.) Kuntze
  • Ambaiba carbonaria (Mart. ex Miq.) Kuntze
  • Ambaiba cinerea (Miq.) Kuntze
  • Ambaiba cyrtostachya (Miq.) Kuntze
  • Ambaiba lyratiflora (Miq.) Kuntze
  • Ambaiba lyratiloba (Miq.) Kuntze
  • Ambaiba pachystachya (Trécul) Kuntze
  • Ambaiba tenoreana Kuntze
  • Cecropia pachystachya Trécul
  • Cecropia ambaci Rojas Acosta
  • Cecropia carbonaria Mart. ex Miq.
  • Cecropia catarinensis Cuatrec.
  • Cecropia cinerea Miq.
  • Cecropia cyrtostachya Miq.
  • Cecropia digitata Ten. ex Miq.
  • Cecropia glauca Rojas Acosta
  • Cecropia lyratiloba Miq.
  • Cecropia lyratiloba var. añada J.C.Andrade & J.P.Pereira
  • Cecropia peltata Vell[3]

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  • Dimitri, Milan Jorge; Biloni, José Santos. 1973. El llibru del Árbol: Tomu I. Celulosa Arxentina. Buenos Aires.
  • López, J.A; Little, Y; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Árboles comunes de Paraguái: ñande yvyra mata kuera. Paraguái, Cuerpu de Paz, 425 pp.

Referencies editar

Enllaces esternos editar