Chava Alberstein

cantante israelina

Chava Alberstein (hebréu: חוה אלברשטיין; 8 d'avientu de 1947Szczecin) ye una conocida cantante, compositora, lletrista, arreglista musical y actriz israelina. Ye una de les más destacaes cantantes israelines, con una carrera que se dilató a lo llargo de más de cuarenta años.[3] Anque'l so estilu más característicu ye'l folclor yiddish, fixo incursiones en munchos otros xéneros musicales.

Chava Alberstein
Vida
Nacimientu Szczecin8 d'avientu de 1947[1] (76 años)
Nacionalidá Bandera de Israel Israel
Estudios
Llingües falaes yiddish[2]
hebréu[2]
Oficiu cantante, compositora, compositora de cantares, escritoraactriz de teatru
Premios
Xéneru artísticu música folk
Instrumentu musical guitarra
voz
Discográfica Columbia Records
IMDb nm0016455
aviv2.com…
Cambiar los datos en Wikidata

Nació na ciudá de Szczecin, nel norte de Polonia, pero emigró a Israel cola so familia a los cuatro años d'edá, y pasó la so infancia y mocedá en Kiryat Chaim.[4] En 1964, cuando cuntaba diecisiete años, la so actuación nun club nocherniegu de Jaffa abrió-y les puertes pa roblar el so primer contratu discográficu, con CBS.[5] Cuando foi llamada a files poles Fuercies de Defensa Israelinos, dedicar a entretener les tropes coles sos actuaciones musicales, lo que resultó determinante pal so llanzamientu al estrellalgu.

A partir de la década de 1980, empezó a escribir los sos propios cantares. El so discu Mehagrim ("Inmigrantes") compónse fundamentalmente de temes de la so propia autoría. Cuestionó públicamente la política del gobiernu israelín mientres la Primer Intifada, y una versión del cantar tradicional de Pésaj, "Jad Gadya", incluyida nel Álbum "London" (1989), foi prohibida momentáneamente la so emisión nes radios oficiales israelines. Magar a posterior el Fiscal xeneral Yosef Harish declaró que la prohibición foi "una inxustificable violación de la llibertá d'espresión", ye raramente espublizada dende entós. La tema foi utilizáu na banda musical de la película Free Zone (2005) dirixida por Amos Gitai.

Grabó más de 60 discos, munchos de los cualos fueron discos d'oru o de platín. Seis d'ellos recibieron el premiu Kinor David (Arpa de David). Ye una de les más famoses cantantes israelines en yiddish, anque cantó tamién n'hebréu, inglés y árabe.

Como actriz, intervieno na película Intimate Story. Ta casada col cineasta Nadav Levitan, quien en 1995 realizó un documental sobre Alberstein, tituláu Too Early to Be Quiet, Too Late to Sing, y ye tamién l'autor de les lletres del so discu "End of the Holiday". Chava Alberstein ye l'autora de la música de dos de les películes del so maríu, Stalin's Children y Groupie.

Discografía editar

  1. Hine Lanu Nengún (1967)
  2. Perach haLilach (1967)
  3. Tza'atzueiah shel Osnat (1967)
  4. Mirdaf (1968)
  5. Mot haParpar (1968)
  6. Chava Alberstein beShirei Rachel (1968)
  7. Margaritkalach (1969)
  8. Mishirei eretz ahavati
  9. Chava beTochnit Yachid 1 (1971)
  10. Chava beTochnit Yachid 2 (1971)
  11. Isha ba'Avatiach (1971)
  12. Chava vehaPlatina (1972)
  13. Chava veOded be'Eretz haKsamim (1972)
  14. Lu Yehi (1973)
  15. K'mo Tzemach chigre (1975)
  16. Lehitei haZahav (1975)
  17. Tzolelet Tzabarit
  18. Elik Belik Bom (1976)
  19. Halaila hu shirim (1977)
  20. Karusella 1 (1977)
  21. Kkarusella 2 (1977)
  22. Karusella 3 (1977)
  23. Shirei Am beYiddish (1977)
  24. Hitbaharut (1978)
  25. Chava vehaGitara (1978)
  26. Ma Kara ba'Eretz El mio (1979)
  27. Ani Holechet Elai (1980)
  28. Shir beMatana (1980)
  29. Kolot (1982)
  30. Shiru Shir im Chava (1982)
  31. Nemal Bayit (1983)
  32. Avak shel kochavim (1984)
  33. Mehagrim (1986)
  34. Od Shirim beYiddish (1987)
  35. HaTzorech baMilah, haTzorech baShtika (1988)
  36. Chava Zingt Yiddish (1989)
  37. London (1989)
  38. MiShirei Eretz Ahavati (1990)
  39. Ahava Mealteret (1991)
  40. ''HaChita Zomachat Shuv (1992)
  41. The Man I Love- 1992
  42. Margaritkalach (1994)
  43. Derech Achat (1995)
  44. London beHofaah (1995)
  45. Yonat hai'Ahava (1996)
  46. Adaber Itcha (1997)
  47. Chava Alberstein - The Collection (box set, 1998)
  48. Crazy Flower (1998)
  49. The Well, colos Klezmatics (1998)
  50. Chava Alberstein - Yiddish Songs (1999)
  51. Tekhef Ashuv (1999)
  52. Children's songs -The Collection Box Set (2000)
  53. Foreign Letters
  54. The Early Years-The Box Set. Coleición de 16 CD (2003)
  55. End of the Holiday
  56. Coconut (2005)
  57. Like A Wild Flower, nueva versión.
  58. Lemele, Yiddish Album, (2006)
  59. The Milky Way, Cantares pa neños, (2007)
  60. Human Nature, (2008)
  61. live, (2008)
  62. Chava Alberstein - the original albums, (2008)

Apaeció tamién en delles antoloxíes, tales como Songs of The Vilnius Ghetto y The Hidden Gate - Jewish Music Around the World.

Filmografía editar

  • Too Early to Be Quiet, Too Late to Sing (Nadav Levitan, 1995).

Referencies editar

  1. Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0016455. Data de consulta: 17 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 2,0 2,1 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. «Chava Alberstein». Aviv Productions, Ltd (11 d'avientu de 2001). Consultáu'l 22 d'agostu de 2011.
  4. Richard Nidel (2005). World music: The basics. Routledge.
  5. Chava Alberstein bio Archiváu el 30 de setiembre de 2009 na Wayback Machine.

Enllaces esternos editar