Christine Ellen Hynde, conocida como Chrissie Hynde, (7 de setiembre de 1951Akron) ye una cantante, guitarrista y compositora de rock d'Estaos Xuníos, fundadora y únicu miembru orixinal del grupu The Pretenders.

Chrissie Hynde
Vida
Nacimientu Akron7 de setiembre de 1951[1] (72 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Familia
Casada con Jim Kerr (1984 – 1990)[2]
Lucho Brieva (1997 – 2002)[3]
Pareyes Ray Davies
Estudios
Estudios Kent State University (es) Traducir
Firestone High School (en) Traducir
Llingües falaes inglés[4]
Oficiu guitarrista, cantante, restauradora, cantautora, compositora, actriz de televisiónautobiógrafa
Miembru de People for the Ethical Treatment of Animals
The Pretenders
Xéneru artísticu rock
new wave
punk rock
Mena de voz contraltu
Instrumentu musical guitarra
voz
Discográfica Sire Records (es) Traducir
Creencies
Relixón Visnuismu
IMDb nm0005038
chrissiehynde.com
Cambiar los datos en Wikidata

Primeros años editar

La ciudá d'Akron, Ohio, ye célebre poles sos fábriques de neumáticos y foi la sede, ente otres, de les firmes Goodyear y Firestone. Hynde estudió nel institutu d'esta postrera, y reconocía que:

I was never too interested in high school. I mean, I never went to a dance, I never went out on a date, I never went steady. It became pretty awful for me. Except, of course, I could go see bands, and that was the kick. I used to go to Cleveland just to see any band. So I was in love a lot of the time, but mostly with guys in bands that I had never met. For me, knowing that Brian Jones was out there, and later that Iggy Pop was out there, made it kind of hard for me to get too interested in the guys that were around me. I had, uh, bigger things in mind.
Nunca m'interesó enforma la escuela. Vamos, que nunca fui a un baille, nunca tuvi una cita, nin tuvi nenguna rellación. Convertir en daqué abondo horrible pa mi. Sacante, poques gracies, que podía dir ver a los grupos, y eso yera un puntazo. Diba a Cleveland pa ver a cualquier banda. Asina que taba cuasi siempres namorada, pero la mayoría de les vegaes de mozos de grupos y a los qu'enxamás conocí. Pa mi, saber que Brian Jones tuviera ellí, y dempués Iggy Pop tuviera ellí, fizo que me costar interesame nos mozos que taben al mio alredor. Tenía... coses más importantes en mente.[5]

Xunto cola música, Hynde tenía una segunda obsesión: cuando a los dolce años, na escuela pidiéron-y redactar un poema basáu na so pallabra favorita, la escoyida foi Inglaterra,[6][7] llugar d'orixe de los sos héroes d'adolescencia (Beatles, Kinks, Rolling Stones, Jeff Beck).

Estudia Belles Artes na Universidá de Kent. Esperimenta cola contracultura, l'hippismo, les drogues, el vegetarianismo y la mística oriental. Entra a formar parte d'una banda (onde coincide con Mark Mothersbaugh, tamién de Akron y depués en Devo), y ye testigu en 1970 de la masacre que tuvo llugar nesa Universidá (conocía a Jeffrey Miller, una de les víctimes). N'acabando los sos estudios alterna diversos trabayos, ente ellos el de camarera, pa sobrevivir y costearse el viaxe a Inglaterra.

En 1973 consigue treslladase a Londres, onde atopa un puestu nun estudiu d'arquiteutura, qu'abandona dempués d'ocho meses. Ye entós cuando conoz al críticu británicu de rock Nick Kent col qu'empecipia una rellación y que-y apurre una plaza de redactora nel selmanariu New Musical Express (NME). Pero esto tampoco duró y acabaría per trabayar de dependienta na entós desconocida boutique SEX —propiedá de Malcolm McLaren y Vivienne Westwood, dende onde saltaríen más tarde a la fama mundial Sex Pistols y l'estética punk británica— pa ser despidida por un fregáu con un veceru.

Dende ellí treslládase a Francia, onde trata ensin ésitu d'axuntar una banda, pa tornar a Cleveland en 1975 y de nuevu a Francia en 1976, repitiendo l'infructuosu intentu de formar un grupu.

Torna entós a Londres, en plenu entamu del españíu del movimientu punk. A finales de 1976, Hynde contesta al clásicu anunciu na revista Melody Maker onde se reclutan músicos pa un grupu, y participa nuna audición pa quien depués seríen 999. Jon Moss (Culture Club) o Tony James (Generation X) pasaron tamién por eses audiciones.[8] Empieza entós a entablar rellación colos componentes de Sex Pistols y el Bromley Contingent, estrafalariu grupu de siguidores de la banda (nuna entrevista a principios de los años 1990 declaró que tuvo a puntu de convertise na "Señora de Sid Vicious", antes de la rellación d'este con Nancy Spungen, y especúlase con que'l so propósitu fora consiguir la nacionalidá británica).[6]

Los intentos de Chrissie Hynde por entrar a formar parte d'una banda asocédense: primero, xunto a Mick Jones (más tarde en The Clash); depués, con Masters of the Backside (onde Malcolm McLaren buscó-y un puestu como guitarrista, pero los futuros miembros de The Damned pidiéronlu qu'abandonara'l grupu); y más tarde, cola banda de Johnny Moped. Mick Jones convidó a Chrissie a acompañar a The Clash mientres la so primer xira por Gran Bretaña. D'aquella dómina, Hynde recuerda:

It was great, but my heart was breaking. I wanted to be in a band so bad. And to go to all the gigs, to see it so close up, to be living in it and not to have a band was devastating to me. When I left, I said, 'Thanks a lot for lettin' cómeme along,' and I went back and went weeping on the underground throughout London. All the people I knew in town, they were all in bands. And there I was, like the real loser, you know? Really the loser.
Foi estupendu, pero rompíaseme'l corazón. Deseyaba tantu tar nuna banda... Y dir a tolos conciertos, velo tan de cerca, vivir nello y nun tener un grupu yera devastador pa mi. Cuando fui, díxi-y: "bien de gracies por dexame venir", y volví y crucié llorando tou Londres nel metro. Toos aquellos a los que conocía na ciudá taben en dalgún grupu. Y ellí taba yo, como l'auténtica perdedora, ¿sabes?; realmente la perdedora[5][9]

Nun postreru y curtiu intentu incorporar a The Moors Murderers en 1978, con Steve Strange (futuru Visage) como cantante, Vince Ely na batería, y Mark Ryan y Chrissie Hynde como guitarristes. El nome del grupu, n'honor a Ian Brady y Myra Hindley, una pareya d'asesinos de neños, bastó pa xenerar discutiniu y que Hynde alloñar d'él, tal que esplicó nel NME:[10]

I'm not in the group, I only rehearsed with them. Steve Strange and Soo Catwoman had the idea for the group, and asked me to help them out on guitar, which I did, even though I was getting my own group together and still am.
Nun toi nel grupu, namái ensayu con ellos. Steve Strange y Soo Catwoman tuvieron la idea del grupu, y pidiéronme que los ayudar cola guitarra, cosa que fixi, anque yo tuviera formando'l mio propiu grupu y tar faciendo entá[11]

Finalmente, una de les maquetes grabaes por Hynde llega a manes de Dave Hill, propietariu de la discográfica Real Records. Hill empezó a intervenir na direición de la so carrera musical, empezar per saldar l'arriendu del llocal onde ensayaba l'artista, y aconseyándo-y que se tomara'l tiempu necesariu p'axuntar una banda.

Actualidá editar

Na actualidá Hynde vive en Londres, anque caltién un apartamentu na so ciudá natal.[12]

Activismu editar

La cantante tamién ye una reconocida feminista y defensora de los derechos de los animales. Ye vexetariana y nun s'amuesa a favor de les drogues: "Lo murniu ye qu'haya demanda pa elles. Si'l mundu fuera perfectu probablemente nun esistiríen los llaboratorios que realicen drogues llegales que faen más mal que bien. Yo toi a favor de llegalizar la mariguana y nun m'importaría que los yonquis pudieren consumir de manera controlada si con ello menguar la criminalidad. Pero, con tou, les drogues ye una tema que nun me va y nel que nun entro. Ye como la carne: ye llegal, pero a mi comela paezme negativu".

Chrissie Hynde ye militante de PETA, una organización polos derechos de los animales, y ye capaz de montar un escándalu como'l que tuvo llugar tres la celebración del homenaxe a Linda McCartney qu'ella mesma entamó. "La fiesta posterior al conciertu "-recuerda-" facer nun club clásicu inglés, con reminiscencies del imperiu. Toles parés taben llenes de cabeces d'animales disecaos y unes pates d'elefante sirvíen como soporte a unes sombrielles. Dan Mathews y yo sentímonos tan ofendíos que coyimos una d'eses pates y diriximos a un parque qu'había enfrente pa da-y un entierru digno y simbólico. La policía detúvonos na puerta y nun pudimos prosiguir".

Oponer a les corríes de toros (diz tar arguyosa de tocar nes places onde se celebren: "gústame que s'utilicen pa conciertos en llugar de para otra cosa"), y tamién a los encierres tradicionales. Al traviés de PETA unvió una carta a l'alcaldesa de Pamplona, Yolanda Barcina, encamentándola a suspender los que se celebren mientres los Sanfermines[13] y convocando nel so llugar un "encierre humanu" que se celebra dende 2003.[14]

Discografía editar

The Pretenders editar

  • 1980: Pretenders
  • 1981: Extended Play
  • 1981: Pretenders II
  • 1984: Learning to Crawl
  • 1986: Get Close
  • 1990: Packed!
  • 1994: Last of the Independents
  • 1995: The Isle Of View
  • 1999: Viva l'Amor
  • 2002: Loose Screw
  • 2008: Break Up the Concrete
  • 2016: Alone

JP, Chrissie and The Fairground Boys editar

  • 2010: Fidelity!

Solo álbumes editar

  • 2014: Stockholm

Referencies editar

  1. Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0005038. Data de consulta: 15 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. URL de la referencia: https://www.smh.com.au/entertainment/celebrity/chrissie-hynde-what-i-know-about-men-20150304-13umdb.html.
  3. URL de la referencia: https://www.thesun.co.uk/tvandshowbiz/2066231/chrissie-hynde-speaks-about-relationships-visiting-graveyards-and-her-new-music/.
  4. Data de consulta: 13 xunetu 2019.
  5. 5,0 5,1 Kurt Loder "The Pretenders' Leather Love Songs" Rolling Stone, 29 de mayu de 1980, p.13
  6. 6,0 6,1 The Great Pretender Salon People. (n'inglés)
  7. "Historia del Rock". EL País, Madrid, 1896. ISBN 84-85371-31-3 p.458
  8. 999: A History (Part One) on www.punk77.co.uk: A history of UK Punk Rock from 1976-79;
  9. Hynde states these words in The Pretenders Greatest Hits DVD documentary extra titled Non Turn Left Unstoned.
  10. El grupu interpretaba amás la tema «Free Hindley» en referencia a Myra, daquella encarcelada.
  11. Letters page, NME, 1/21/1978
  12. City stars as Hynde's muse, Abram, Malcolm X., Akron Beacon Journal, 8/30/2008
  13. Testu de la carta de Chrissie Hynde a Yolanda Barcina(n'inglés)
  14. En 1992 robló una carta onde menta como un Héroe al terrorista y xenocida Abimael Guzmán Reynoso EncierroHumano.com (PETA)

Enllaces esternos editar