Circuitu de Silverstone

El Circuitu de Silverstone ye un autódromu alcontráu en Silverstone, Inglaterra, Reinu Xuníu, unos 20 km al sur de Northampton y 25 km al oeste de Milton Keynes. Parte del autódromu topar en Northamptonshire y la restante en Buckinghamshire.

Circuitu de Silverstone
Autódromu
Llocalización
PaísBandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Nación constitutivaBandera de Inglaterra Inglaterra
Rexón East Midlands
Condáu ceremonial Northamptonshire
Área (es) Traducir West Northamptonshire (en) Traducir
Pueblu Silverstone
Coordenaes 52°04′30″N 1°01′00″W / 52.075°N 1.0167°O / 52.075; -1.0167
Circuitu de Silverstone alcuéntrase en Reinu Xuníu
Circuitu de Silverstone
Circuitu de Silverstone
Circuitu de Silverstone (Reinu Xuníu)
Historia y usu
Gran Premiu del Gran Bretaña
Llargor 5891 m
Instalaciones
Formáu por Silverstone Arena Grand Prix Circuit (en) Traducir y Silverstone Bridge Grand Prix Circuit (en) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Ye unu de los circuitos más prestixosos d'Europa, al allugar el Gran Premiu de Gran Bretaña de la Fórmula 1, los 1000 km de Silverstone del Campeonatu Mundial de Resistencia, y el Gran Premiu de Gran Bretaña de Motociclismu del Campeonatu Mundial de Motociclismu, ente otres pruebes internacionales.

El predio yera un aeródromu inactivu depués de la Segunda Guerra Mundial, y les pistes d'aterrizaxe empezaron a utilizase pa carreres en 1947. Los trés pistes de despegue, trazaes nel clásicu formatu triangular de la dómina, entá pueden apreciase dientro del circuitu.

El Gran Premiu de Gran Bretaña apostar en Silverstone dende 1948 hasta 1954. Depués rotó ente los circuitos de Silverstone, Aintree y Brands Hatch ente los años 1955 y 1986. La prueba realízase permanentemente en Silverstone dende 1987. La edición 1950 foi'l primera Gran Premiu puntuable pal campeonatu de Fórmula 1 de la historia.

El 30 de setiembre de 2004, el presidente del British Racing Drivers Club, Jackie Stewart, anunció que la carrera nun sería incluyida nel calendariu provisional de la temporada 2005 de Fórmula 1, y anque finalmente fuera corrida, la mesma nun se realizaría en Silverstone. Sicasí, el 9 d'avientu del mesmu añu algamó un alcuerdu con Bernie Ecclestone, el dueñu del la Fórmula 1, según el cual el Gran Premiu siguiría realizándose en Silverstone hasta 2009, onde'l Gran Premiu d'Inglaterra celebrar en Donington Park. Esti cambéu nun se concretó, y la Fórmula 1 sigui visitando Silverstone.

El Gran Premiu de Gran Bretaña de Motociclismu del Campeonatu Mundial de Motociclismu corrióse ellí ente 1977 y 1986, y depués a partir de 2010. Los 1000 km de Silverstone ye una carrera tradicional de sport prototipos, que perteneció al Campeonatu Mundial de Resistencia nes décades de 1970 y 1980, la Le Mans Series na década de 2000, y el Campeonatu Mundial de Resistencia nuevamente a partir de 2010. El "Troféu Internacional del BRDC" foi una fecha non puntuable de la Fórmula 1 dende 1949 hasta 1978, y depués usóse pa designar la carrera en Silverstone de la Fórmula 2 y la Fórmula 3000.

Al ser unu de los principales circuitos del país, Silverstone recibió a campeonatos internacionales tales como'l Campeonatu Mundial de Turismos, el Campeonatu Mundial de Motociclismu de Resistencia, el Campeonatu Mundial de Superbikes, la GP2 Series, el Campeonatu FIA GT y la World Series by Renault. Amás, ye sede habitual de los campeonatos británicos de Fórmula 3, turismos, gran turismos y de superbikes, ente otros.

Trazáu editar

El trazáu orixinal de Silverstone utilizaba les pistes d'aterrizaxe del antiguu aeródromu. A partir de 1949, la Fórmula 1 empezó a utilizar un trazáu perimétricu, con ocho curves d'alta velocidá. En 1975 añadióse una chicana na curva Woodcote pa la Fórmula 1, que se salteaba n'otres carreres.

El trazáu modificóse nuevamente en 1987, al ampliase la curva Woodcote y amestase una chicana depués de la ponte. Dicha versión duró pocu, una y bones l'aeródromu remocicar por completu pa 1991. La zona de Becketts convertir nunes eses, amestóse una chicana en Club, y antes de Woodcote creóse un sector mistu con delles curves de baxa velocidá, de cuenta que'l circuitu pasó a ser de velocidá media. En 1995 convirtióse-y Abbey nuna chicana, y en 2000 la curva Luffield pasó de ser doble a simple. Mientres la década de 2000, el circuitu de Fórmula 1 tenía 5.141 metros de llargor, y esistíen dos variantes más curties, la Internacional de 3.619, y la Nacional de 2.638 metros.

Nel añu 2010, el circuitu remocicar pa recibir nuevamente'l Campeonatu Mundial de Motociclismu de Velocidá.[1] Esti nuevu trazáu consiste nuna nueva seición interior llamada Arena: Abbey tomar escontra la derecha, y les rectes del vieyu trazáu Internacional y el Nacional coneutar cola curva Arrowhead. Tamién se realizaron cambeos nes curves Club y Chapel, de cuenta que'l llargor pasó a 5.901 metros. Amás, afixéronse les escapatories pa cumplir los requisitos de seguridá de MotoGP, averáronse les tribunes a la pista, y baltáronse les curves de Bridge y Priory del vieyu trazáu principal. El nuevu trazáu foi inauguráu'l 29 d'abril de 2010.[2]

Más tarde alzóse un nuevu edificiu de boxes na recta ente Club y Abbey. Esta remodelación supunxo crítiques, como por casu que se ta perdiendo la historia d'esti circuitu.

Mapes editar

 
Trazáu xeneral actual
Trazáu xeneral actual  
 
Circuitu de Gran Premiu (1948)
Circuitu de Gran Premiu (1948)  
 
Circuitu de Gran Premiu (1975-1986)
Circuitu de Gran Premiu (1975-1986)  
 
Circuitu de Gran Premiu (2000-2009)
Circuitu de Gran Premiu (2000-2009)  
 
Circuitu de Gran Premiu (2010-presente)
Circuitu de Gran Premiu (2010-presente)  
 
Circuitu Internacional (2000-2009)
Circuitu Internacional (2000-2009)  
 
Circuitu Nacional (2000-presente)
Circuitu Nacional (2000-presente)  

Resultaos en Fórmula 1 editar

Meyores tiempos editar

Llargor Pilotu Equipu Vuelta rápida
1950-1951 4.649 m   Nino Farina   Alfa Romeo 1:44.000 (1951)
1952-1973 4.711 m   James Hunt   March-Ford 1:18.600 (1973)
1977-1985 4.718 m   Alain Prost   McLaren-TAG 1:09.886 (1985)
1987-1990 4.778 m   Nigel Mansell   Williams-Honda 1:09.832 (1987)
1991-1993 5.226 m   Damon Hill   Williams-Renault 1:22.515 (1993)
1994-1995 5.057 m   Damon Hill   Williams-Renault 1:27.100 (1994)
1996 5.072 m   Jacques Villeneuve   Williams-Renault 1:29.288 (1996)
1997-1999 5.140 m   Michael Schumacher   Ferrari 1:24.475 (1997)
2000-2009 5.141 m   Michael Schumacher   Ferrari 1:18.739 (2004)
2010-2011 5.901 m   Fernando Alonso   Ferrari 1:30.874 (2010)
2011-Act. 5.901 m   Lewis Hamilton   Mercedes AMG 1:26.600 (2017)

Referencies editar

Enllaces esternos editar