Cirilización del esperantu

Mientres la yera soviética, los esperantistes del esti escribíen frecuentemente'l esperantu en calteres cirílicos una y bones les máquines d'escribir provistes de calteres llatinos yeren pocu comunes. Nos nuesos díes, l'usu del alfabetu cirílicu pa escribir esperantu yá nun ye tan necesaria. Puede ser usáu, sicasí, pa trescribir los testos de los manuales d'esperantu destinaos a los pueblos onde la llingua escribir por mediu del alfabetu cirílicu (lo cual representa a una metá de les llingües eslaves; la otra metá usa l'alfabetu llatín, a esceición del serbocroata qu'usa dambos alfabetos).

El sistema descritu equí tien oríxenes bielorrusu, rusu y serbiu.

Treslliteración editar

Lletra llatina Lletra cirílica Pronunciación AFI
A a А а /a/
B b Б б /b/
C c Ц ц /ʦ/
Ĉ ĉ Ч ч /ʧ/
D d Д д /d/
Y y Е е /y/
F f Ф ф /f/
G g Г г /g/
Ĝ ĝ Џ џ /ʤ/
H h Ћ ћ /h/
Ĥ ĥ Х х /x/
I i И и /i/
J j Й й /j/
Ĵ ĵ Ж ж /ʒ/
K k К к /k/
L l Л л /l/
M m М м /m/
N n Н н /n/
O o О о /o/
P p П п /p/
R r Р р /r/
S s С с /s/
Ŝ ŝ Ш ш /ʃ/
T t Т т /t/
O o У у /o/
Ŭ ŭ Ў ў /w/
V v В в /v/
Z z З з /z/

Exemplos de testos editar

N'alfabetu llatín editar

Artikolo 1-a de la Universala Deklaracio de Homaj Rajtoj:

Ĉiuj homoj estes denaske liberaj kaj egalaj laŭ dignu kaj rajtoj. Ili posedas racion kaj konsciencon, kaj devus konduti unu al alía en spirito de frateco.

N'alfabetu cirílicu editar

Артиколо 1-а де ла Универсала Декларацио де Ћомай Райтой:

Чиуй ћомой естас денаске либерай кай егалай лаў дигно кай райтой. Или поседас рацион кай консциенцон, кай девус кондути уну ал алиа ен спирито де фратецо.

Traducción editar

Artículu 1ᵘ de la Declaración Universal de los Derechos Humanos:

Tolos seres humanos nacen llibres ya iguales en dignidá y derechos. Tán dotaos de razón y de conciencia, y tienen de tratase los unos a los otros con espíritu de fraternidá.

Referencies editar

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar