Conde de París ye un títulu nobiliariu francés, que provién de la dómina merovinxa, sigue na carolinxa y atáyase nel sieglu XI al convertise París en ciudá real (primeramente, los condes de París, que converten el títulu n'hereditariu a partir de Roberto'l Fuerte, yeren socesivamente escoyíos como reis de Francia hasta Hugo Capeto); siendo recuperáu'l so usu polos pretendientes de la caña d'Orleans nel sieglu XIX.

Conde de París
conde
Tipu conde
Llista Conde de París (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

El territoriu del condáu de París yera d'unos 2.500 km ² alredor de l'antigua ciudá romana de Lutetia (l'actual París, na rexón denomada Île de France). Hasta'l final del Antiguu Réxime en Francia caltúvose'l vizcondáu de París,[1] que foi'l señoríu de la rexón de París, con circunscripción xudicial y ban, con sede nel palaciu del Louvre y con apelaciones reservaes al Châtelet.

Condes merovinxos (sieglos VII-VIII) editar

  • Erchenbald o Erchambald, primeramente prefeutu de París, adquirió'l títulu de conde en 665, siendo'l primeru n'ostentalo.

...

...

Condes carolinxos (sieglos VIII-XI) editar

...

...

  • Odón, Odo o Eudes de Francia, 883. Fíu de Roberto'l Fuerte, ye conde de París en 882-883 y consagráu rei de Francia Occidentalis en 888; añu nel que noma vizconde de París a Grimoaldo.
  • Roberto I de Francia, hermanu de Eudes, asocéde-y como conde en 888; ye escoyíu rei de Francia Occidentalis en 922.
  • Hugo'l Grande (muertu en 956), fíu de Roberto I. Amás de conde de París foi tamién marqués de Neustria, duque de Francia y conde de Auxerre. Tuvo como vizconde a Theudon Thion -y Riche, de la familia -y Riche.[8]
  • Hugo Capeto, fíu d'Hugo'l Grande, foi conde de París ente 956 y 987.
  • Bouchard I de Vendôme,[9] llamáu "el Viejo" o "el Venerable", vizconde dende 981 y nomáu "conde real" en 987, cuando Hugo Capeto xubió al tronu de Francia, ocupando'l cargu hasta la so muerte en 1007. Pertenecía a la familia de los bucárdidas.[10] Yera tamién conde de Vendôme, de Corbeil y de Melun. El vizconde de Bouchard foi Adalesmo.
  • Otón (1032) foi l'últimu conde. Tuvo como vizconde a Faucón (1027). Tres ellos, el poder condal foi exercíu polos prebostes de París.[11]

Casa d'Orleans (sieglu XIX-XX) editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Olivier Martin, Histoire de la coutume de la prévôté et vicomté de Paris, 2 tomes, Paris, Éd. Ernest Leroux, 1922. Fonte citada en fr:Vicomté de Paris
  2. Watkins, fonte citada en en:Saint Warinus
  3. Butler, fonte citada en en:Leodegar
  4. Weiner, fonte citada en en:Leudwinus
  5. Evanxeliu del día Santa Sigrada
  6. Fondation pour la généalogie médiévale, fonte citada en fr:Gérard Ier de Paris
  7. fr:Girardides
  8. Pattou, fonte citada en fr:Famille -y Riche
  9. Eudes de Saint-Maur, Vie de Bouchard. Fonte citada en fr:Bouchard Ier de Vendôme
  10. Settipani, fonte citada en fr:Bouchardides
  11. Le Goff, fonte citada en fr:Prévôt de Paris
  12. fr:Duc des Francs