Copa Africana de Naciones

La Copa Africana de Naciones ye la competición de seleiciones nacionales de fútbol entamada pola Confederación Africana de Fútbol. Llevóse a cabu n'intervalos regulares de dos años dende 1968. La seleición nacional con más títulos ye Exiptu con siete.

Copa Africana de Naciones
Xeneral
Tipu de competición competición de seleiciones de fútbol
Deporte fútbol
Organizador Confederación Africana de Fútbol
Historia
Fundación 210
Últimu ganador seleición masculina de fútbol d'Exiptu
seleición masculina de fútbol d'Etiopía (1962)
seleición masculina de fútbol de Ghana (1963, 1965, 1978, 1982)
Marruecos (1968, 1974)
seleición masculina de fútbol de Sudán (1970)
seleición masculina de fútbol d'El Congu (1972)
seleición masculina de fútbol de Marruecos (1976, 1988)
seleición masculina de fútbol de Nixeria (1980, 1994, 2013)
seleición masculina de fútbol de Camerún (1984, 2000, 2002, 2017)
seleición masculina de fútbol d'Arxelia (1990, 2019)
seleición masculina de fútbol de Costa de Marfil (1992, 2015)
seleición masculina de fútbol de Sudáfrica (1996)
seleición masculina de fútbol de Tunicia (2004)
seleición masculina de fútbol de Zambia (2012)
seleición masculina de fútbol de Senegal (2022)
Competición
Participantes 24
Periodicidá Cada 2 años
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Na primer Copa Africana de Naciones de 1957, participaron solamente tres países: Exiptu, Etiopía y Sudán. Dende entós fuéronse sumando más países hasta incluyir cuasi la totalidá de los países africanos, faciendo necesaria una etapa clasificatoria. El númberu de participantes de la etapa final del tornéu algamó los 16 equipos dende 1998.

A partir de 2013, el tornéu pasó a ser celebráu nos años impares por que non ente en conflictu cola Copa Mundial de la FIFA.[1]

Tamién se xuega'l Campeonatu Africanu de Naciones. La diferencia ente unu y otru ye que nel Campeonatu namái participen xugadores activos en clubes del so propiu país.[ensin referencies]

Historia editar

1950-1960: Oríxenes editar

Los oríxenes de la Copa Africana de Naciones remontar a xunu de 1956, cuando se propón la creación de la Confederación Africana de Fútbol mientres el tercer congresu de la FIFA en Lisboa. Había planes inmediatos pa un tornéu continental, pero nun foi hasta febreru de 1957, onde se desenvolvió la primer Copa Africana de Naciones, que tuvo llugar en Ḥartum, Sudán. Nun hubo clasificación pa esta copa, los participantes fueron los cuatro fundadores de la CAF (Sudán, Exiptu, Etiopía y Sudáfrica). Sudáfrica foi descalificada de la primer versión, yá que proponía tener solu xugadores de raza blanca.[2]Poro, namái dos partíos xugáronse, Exiptu coronóse como'l primer campeón continental en ganando a los equipos de Sudán na semifinal y Etiopía, na final. Dos años dempués, Exiptu foi anfitrión de la segunda Copa Africana de Naciones en El Cairu cola participación d'estos mesmos equipos. Na segunda edición, Exiptu, sol nome de la República Árabe Xunida salió campeón continental per segunda vegada consecutiva. Pa la edición de 1962, n'Adís Abeba, Etiopía, per primer vegada hubo una ronda de clasificación pa determinar los cuatro equipos que van xugar pol títulu. Nesta edición clasificaron: Etiopía (como organizador), Exiptu (como campeón vixente) y les seleiciones de Tunicia y Uganda (como ganadores de la ronda de clasificación). Exiptu llogró la so tercera final consecutiva, pero foi la seleición d'Etiopía quien salió campeona.

1960: La dominación ghaniana editar

En 1963, Ghana fixo la so primer apaición como anfitrión del eventu y ganó'l títulu dempués de vencer a Sudán na final. Dos años más tarde, Ghana volvía coronase campeón del tornéu al gana-y 3 a 0 a Tunicia.[3]

Na versión de 1968, el númberu d'equipos ampliar de 6 a 8 equipos participantes y el númberu de participantes nes rondes de clasificación, aumentó a 22. Los equipos clasificaos, fueron estremaos en 2 grupos de 4 participantes, clasificando a les semifinales los dos meyores de cada grupu. Esti sistemes caltener hasta la copa de 1992. Nesta versión, Congo Kinshasa (actual República Democrática d'El Congu) coronóse campeón venciendo a Ghana na final. El tornéu de 1970, foi la primer copa televisada, nuevamente, Ghana llegaba a la final per cuarta vegada consecutiva, pero perdería na final ante'l anfitrión, Sudán.[3]

1970: Una década de campeones editar

Na década de 1970, seis naciones ganaron esti tornéu: Sudán, Congo-Brazzaville, Congo, Marruecos, Ghana y Nixeria. Zaire, na edición de 1974, llograría'l so segundu títulu (el primeru ganar como la República Democrática d'El Congu) depués d'enfrentase se a Zambia na final. Per única vegada na historia de la competición, la final del tornéu túvose que repitir, depués de que les seleiciones de Zaire y Zambia empataren a dos, dos díes depués, Zaire corónase campeón del tornéu. Tres meses antes, Zaire convertir nel primer país africanu negru pa calificar a la Copa Mundial de la FIFA. Marruecos ganó'l so primer títulu nel la Copa Africana de Naciones de 1976, celebrada n'Etiopía y Ghana tuvo'l so tercer campeonatu en 1978, convirtiéndose nel primer país en ganar tres títulos. En 1980, Nixeria salió campeón del tornéu al ganar na final la seleición d'Arxelia.

1980: El dominiu de Camerún y Nigería editar

 
L'ex-líder libiu Muammar Gaddafi intentó entamar la Copa d'África en 1982 nel so país d'orixe pa promover les idees del "Llibru Verde".

Na copa de 1982, Ghana llogró consiguir el so cuartu títulu, al ganar por penaltis a Libia, la seleición anfitriona n'empatando a unu mientres los noventa minutos y na prórroga. Camerún ganó'l so primer títulu dos años dempués, superando a Nixeria. En 1986, Exiptu llogró'l so tercer títulu al ganar na final por penaltis a la seleición de Camerún. Dos años más tarde, repitíase la final de la copa de 1984, Camerún llograba'l so segundu títulu al ganar na final a Nixeria por unu a cero. En 1990, Arxelia coronóse campeón del tornéu, al ganar a Nixeria, que mientres la década, llogró llegar a cuatro de los cinco finales apostaes nesti tornéu.

1990: El regresu de Sudáfrica editar

La Copa de Naciones 1992 aumentó'l númberu de participantes nel tornéu final a 12, los equipos fueron estremaos en cuatro grupos de trés, los dos meyores de cada grupu, pasaben a cuartos de final. El campeón foi la seleición de Costa de Marfil, quien ganó na final a la seleición de Ghana. Costa de Marfil foi'l primer campeón de la copa en nun recibir goles

Dos años más tarde, Tunicia foi humildáu al quedar esaniciáu na fase de grupos siendo anfitrión. Nixeria, que meses antes clasificara a la Copa Mundial de Fútbol de 1994 coronóse campeón del tornéu al ganar na final a la seleición de Zambia. En 1996, dempués de la erradicación del Apartheid, Sudáfrica coronábase campeón del tornéu na so casa al vencer por 2 a 0 a Tunicia.[4] Dende esta versión, amplióse'l númberu de participantes a 16, pero Nixeria, por problemes políticos nel so país, baxar de la competencia, dexando en 15 a los países participantes.[5]

Dos años dempués, el tornéu treslladar a Burkina Fasu. Sudáfrica llegaba nuevamente a la final, pero cayó 2 a 0 ante la seleición d'Exiptu.

2000: Bicampeonatu camerunés y dominiu exipciu editar

 
Sulley Muntari, xugador de Ghana patisca un tiru llibre na Copa de 2008
 
Signu de cuenta trás mientres la Copa Africana de Naciones 2010.

Na edición del 2000, per primer vegada la organización foi compartida, Ghana y Nixeria fueron los encargaos de sacar alantre la organización, que sustituyó a la orixinalmente designada Zimbabue. Dempués d'un empate a 2-2 na prórroga de la final, Camerún ganó a Nixeria por penaltis y ganaba el títulu por tércera vegada. En 2002, Camerún llogró nuevamente'l títulu, siendo'l tercer país que lo gana de manera consecutiva desque Ghana lo fixera na década de 1960 y dempués de qu'Exiptu lo fixera antes en 1957 y 1959. Una vegada más, al traviés de tiros de penalti, Camerún venció per primer vegada los finalistes Senegal, que tamién debutó na Copa del Mundu esi mesmu añu. Los dos finalistes fueron esaniciaos en cuartos de final dos años más tarde en Tunicia, onde los anfitriones ganaron el so primer títulu, superando a Marruecos por 2-1 na final. El tornéu de 2006 foi ganada tamién polos anfitriones, Exiptu, qu'algamó'l so quintu títulu continental. El tornéu de 2008 foi presentáu por Ghana, Exiptu nuevamente llograba'l bicampeonatu, ganando asina'l so sestu tornéu al ganar a Camerún por 1-0 na final.[6] Exiptu estableció un nuevu récor nel tornéu de 2010, que foi presentáu por Angola, al ganar el so tercer títulu consecutivu nun llogru ensin precedentes nel ámbitu africanu dempués de ganar a Ghana por 1-0 na final, calteniendo la copa dorada de forma indefinida y estender la so marca a siete títulos continentales (incluyíes, cuando Exiptu yera conocíu como la República Árabe Xunida ente 1958 y 1971).[7]

A partir de 2012 editar

Gabón y Guinea Ecuatorial entamaron conxuntamente la edición del 2012, siendo la segunda vegada que dos países acueyen l'eventu. Zambia ganó'l so primer campeonatu en superando a Costa de Marfil (0-0 t.s. 8:7 por penaltis). Pa la edición de 2013, Nixeria superó a Burkina Fasu por 1 a 0 coronándose campeón per tercer vegada na so historia. Nel 2015, foi la vez de Guinea Ecuatorial d'entamar el tornéu. Costa de Marfil coronóse campeón en venciendo a Ghana (0-0 t.s. 9:8 por penaltis). Tamién, la República Democrática d'El Congu volvió quedar ente los meyores cuatro equipos del tornéu depués de 17 años. Gabón entama la presente edición del tornéu (2017), qu'empezó'l 14 de xineru y remató el 5 de febreru consagrando a Camerún como actual campeón.

El Troféu editar

A lo llargo de la historia de la Copa Africana de Naciones, tres trofeo distintes fueron diseñaos pa los ganadores de la competencia. De primeres, el troféu orixinal, de bronce, foi llamáu Abdelaziz Abdallah Salem troféu lleva'l nome del primer presidente del CAF, l'exipciu Abdelaziz Abdallah Salem. Cuando Ghana fíxose cargu per tercer vegada'l títulu en 1978, ganóse'l derechu a guardalo per siempres.[8]

Un segundu troféu foi traíu en xuegu ente 1980 y 2000, llamáu'l Troféu de la Unidá Africana, foi treslladáu dende'l Conseyu Cimeru de Deportes n'África al CAF en 1980. Inscribiéronse los aniellos olímpicos con un mapa d'África. Camerún, con ocasión de la so tercer victoria de la competición mientres esti periodu, foi capaz de caltener el troféu permanentemente.[9]

Dende 2001, un tercer troféu otorgar en xuegu en cada edición, chapado n'oru, tratar d'una torre na parte cimera de los cualos hai un mundu, el que s'inclúi África, que foi diseñáu y fabricáu n'Italia pola mesma empresa pa les Copes del Mundu de FIFA.[8]

Ganadores del troféu "Abdelaziz Abdallah Salem" editar

Ganadores del troféu "La Copa d'África" editar

Ganadores del tercer troféu del CAF editar

Los únicos equipos qu'entá nun pudieron clasificar son:

Palmarés editar

Añu See |width=1%

rowspan=35 bgcolor=ffffff|


Campeón
Final
Resultáu

Segundu llugar

Tercer llugar

Resultáu

Cuartu llugar
1957
Detalle
 
Sudán
 
Exiptu
4:0  
Etiopía
 
Sudán
-  
Sudáfrica
1959
Detalle
 
Rep. Árabe Xunida
 
Rep. Árabe Xunida
2:1[10]  
Sudán
 
Etiopía
[10]
1962
Detalle
 
Etiopía
 
Etiopía
4:2[11]  
Rep. Árabe Xunida
 
Tunicia
3:0  
Uganda
1963
Detalle
 
Ghana
 
Ghana
3:0  
Sudán
 
Rep. Árabe Xunida
3:0  
Etiopía
1965
Detalle
 
Tunicia
 
Ghana
3:2[11]  
Tunicia
 
Costa de Marfil
1:0  
Senegal
1968
Detalle
 
Etiopía
 
Congo Kinshasa
1:0  
Ghana
 
Costa de Marfil
1:0  
Etiopía
1970
Detalle
 
Sudán
 
Sudán
1:0  
Ghana
 
Rep. Árabe Xunida
3:1  
Costa de Marfil
1972
Detalle
 
Camerún
 
Congo
3:2  
Malí
 
Camerún
5:2  
Zaire
1974
Detalle
 
Exiptu
 
Zaire
2:2
2:0
 
Zambia
 
Exiptu
4:0  
Congo
1976
Detalle
 
Etiopía
 
Marruecos
1:1[12]  
Guinea
 
Nixeria
3:2[12]  
Exiptu
1978
Detalle
 
Ghana
 
Ghana
2:0  
Uganda
 
Nixeria
2:0[13]  
Tunicia
1980
Detalle
 
Nixeria
 
Nixeria
3:0  
Arxelia
 
Marruecos
2:0  
Exiptu
1982
Detalle
 
Libia
 
Ghana
1:1
7:6 penaltis
 
Libia
 
Zambia
2:0  
Arxelia
1984
Detalle
 
Costa de Marfil
 
Camerún
3:1  
Nixeria
 
Arxelia
3:1  
Exiptu
1986
Detalle
 
Exiptu
 
Exiptu
0:0
5:4 penaltis
 
Camerún
 
Costa de Marfil
3:2  
Marruecos
1988
Detalle
 
Marruecos
 
Camerún
1:0  
Nixeria
 
Arxelia
1:1
4:3 penaltis
 
Marruecos
1990
Detalle
 
Arxelia
 
Arxelia
1:0  
Nixeria
 
Zambia
1:0  
Senegal
1992
Detalle
 
Senegal
 
Costa de Marfil
0:0
11:10 penaltis
 
Ghana
 
Nixeria
2:1  
Camerún
1994
Detalle
 
Tunicia
 
Nixeria
2:1  
Zambia
 
Costa de Marfil
3:1  
Malí
1996
Detalle
 
Sudáfrica
 
Sudáfrica
2:0  
Tunicia
 
Zambia
1:0  
Ghana
1998
Detalle
 
Burkina Fasu
 
Exiptu
2:0  
Sudáfrica
 
RD Congo
4:4
4:1 penaltis
 
Burkina Fasu
2000
Detalle
   
Ghana y Nixeria
 
Camerún
2:2
4:3 penaltis
 
Nixeria
 
Sudáfrica
2:2
4:3 penaltis
 
Tunicia
2002
Detalle
 
Malí
 
Camerún
0:0
3:2 penaltis
 
Senegal
 
Nixeria
1:0  
Malí
2004
Detalle
 
Tunicia
 
Tunicia
2:1  
Marruecos
 
Nixeria
2:1  
Malí
2006
Detalle
 
Exiptu
 
Exiptu
0:0
4:2 penaltis
 
Costa de Marfil
 
Nixeria
1:0  
Senegal
2008
Detalle
 
Ghana
 
Exiptu
1:0  
Camerún
 
Ghana
4:2  
Costa de Marfil
2010
Detalle
 
Angola
 
Exiptu
1:0  
Ghana
 
Nixeria
1:0  
Arxelia
2012
Detalle
   
Gabón y Guinea Ecuatorial
 
Zambia
0:0
8:7 penaltis
 
Costa de Marfil
 
Malí
2:0  
Ghana
2013
Detalle
 
Sudáfrica
 
Nixeria
1:0  
Burkina Fasu
 
Malí
3:1  
Ghana
2015
Detalle
 
Guinea Ecuatorial
 
Costa de Marfil
0:0
9:8 penaltis
 
Ghana
 
RD Congo
0:0
4:2 penaltis
 
Guinea Ecuatorial
2017
Detalle
 
Gabón
 
Camerún
2:1  
Exiptu
 
Burkina Fasu
1:0  
Ghana
2019
Detalle
 
Camerún




2021
Detalle
 
Costa de Marfil




2023
Detalle
 
Guinea




Campeonatos editar

Títulos editar

En negrina cursiva, indícase'l tornéu onde l'equipu foi llocal.

País Campeón Subcampeón Tercer puestu Cuartu puestu
  Exiptu 7 (1957, 1959, 1986, 1998, 2006, 2008, 2010) 2 (1962, 2017) 3 (1963, 1970, 1974) 3 (1976, 1980, 1984)
  Camerún 5 (1984, 1988, 2000, 2002, 2017) 2 (1986, 2008) 1 (1972) 1 (1992)
  Ghana 4 (1963, 1965, 1978, 1982) 5 (1968, 1970, 1992, 2010, 2015) 1 (2008) 4 (1996, 2012, 2013, 2017)
  Nixeria 3 (1980, 1994, 2013) 4 (1984, 1988, 1990, 2000) 7 (1976, 1978, 1992, 2002, 2004, 2006, 2010)
  Costa de Marfil 2 (1992, 2015) 2 (2006, 2012) 4 (1965, 1968, 1986, 1994) 2 (1970, 2008)
  RD Congo 2 (1968, 1974) 2 (1998, 2015) 1 (1972)
  Zambia 1 (2012) 2 (1974, 1994) 3 (1982, 1990, 1996)
  Tunicia 1 (2004) 2 (1965, 1996) 1 (1962) 2 (1978, 2000)
  Sudán 1 (1970) 2 (1959, 1963) 1 (1957)
  Arxelia 1 (1990) 1 (1980) 2 (1984, 1988) 2 (1982, 2010)
  Marruecos 1 (1976) 1 (2004) 1 (1980) 2 (1986, 1988)
  Etiopía 1 (1962) 1 (1957) 1 (1959) 2 (1963, 1968)
  Sudáfrica 1 (1996) 1 (1998) 1 (2000) 1 (1957)
  Congo 1 (1972) 1 (1974)
  Malí 1 (1972) 2 (2012, 2013) 3 (1994, 2002, 2004)
  Burkina Fasu 1 (2013) 1 (2017) 1 (1998)
  Senegal 1 (2002) 3 (1965, 1990, 2006)
  Uganda 1 (1978) 1 (1962)
  Libia 1 (1982)
  Guinea 1 (1976)
  Guinea Ecuatorial 1 (2015)
 
Mapa de los países campeones de la Copa Africana de Naciones.

Campeones per rexón editar

Federación (Rexón) Campeón(ye) Númberu
UNAF (Norte d'África) Exiptu (7), Arxelia (1), Marruecos (1), Tunicia (1) 10 títulos
WAFU (África Occidental) Ghana (4), Nixeria (3), Costa de Marfil (2) 9 títulos
UNIFFAC (África Central) Camerún (5), República Democrática d'El Congu (2), Congo (1) 8 títulos
CECAFA (África Oriental) Etiopía (1), Sudán (1) 2 títulos
COSAFA (África del Sur) Sudáfrica (1), Zambia (1) 2 títulos

Participaciones editar

 
Cada color reflexa la cantidá de participaciones per nación nel tornéu
Seleición Participaciones
  Exiptu 23
*   Exiptu 1
*   República Árabe Xunida 4
*   Exiptu 18
  Costa de Marfil 22
  Ghana 21
  Camerún 18
  R. D. Congo 18
*   Congo Kinshasa 3
*   Zaire 7
*   RD Congo 8
  Tunicia 18
  Arxelia 17
  Nixeria 17
  Zambia 17
  Marruecos 16
  Senegal 14
  Burkina Fasu 11
*   Altu Volta 1
*   Burkina Fasu 10
  Guinea 11
  Etiopía 10
  Malí 10
  Sudáfrica 9
  Sudán 8
  Togu 8
  Angola 7
  Congo 7
  Gabón 7
  Uganda 6
  Kenia 5
  Mozambique 4
  Benín 3
  Libia 3
  Zimbabue 3
  Cabu Verde 2
  Guinea Ecuatorial 2
  Liberia 2
  Malawi 2
  Namibia 2
  Níxer 2
  Sierra Lleona 2
  Botsuana 1
  Guinea-Bisáu 1
  Mauricio 1
  Ruanda 1
  Tanzania 1

Estadístiques xenerales editar

Pos. Seleición PX PG PE PP GF GC Dif. Pts. Rend.
  Exiptu 96 54 17 25 159 87 +72 179 56.7
  Ghana 94 53 17 25 125 79 +37 176 56.3
  Nixeria 86 45 22 19 120 84 +36 157 52.5
  Costa de Marfil 90 40 26 24 131 97 +34 146 40.8
  Camerún 80 40 25 15 119 73 +43 145 52.1
  Zambia 67 26 20 21 81 69 +12 98 40.00
  Tunicia 68 23 23 22 87 87 0 92 30.2
  Marruecos 61 21 21 19 69 56 +13 84 35.3
  R. D. Congo 69 19 23 27 82 96 -14 80 28.6
10°   Senegal 53 18 14 21 61 52 +9 68 34.9
11°   Malí 46 15 16 15 53 60 -7 61 35.7
12°   Sudáfrica 38 14 13 11 47 38 +9 55 41.9
13°   Arxelia 43 12 12 19 48 57 -9 48 35.1
14°   Guinea 39 11 12 14 55 57 -2 45 31.2
15°   Burkina Fasu 41 7 14 20 20 38 -18 35 8.7
16° Plantía:Xeodatos Congo Congo 26 7 7 12 27 40 -13 28 22.7
17°   Sudán 24 7 6 11 28 38 -10 27 30.0
18°   Gabón 21 6 7 8 19 26 -7 25 18.2
19°   Etiopía 27 7 3 17 29 61 -32 24 29.2
20°   Angola 23 4 10 9 29 37 -8 22 17.6
21°   Togu 25 3 8 14 19 42 -23 17 11.1
22°   Libia 11 3 5 3 12 13 -1 14 25.0
23°   Guinea Ecuatorial 10 4 2 4 8 10 -2 14 46.6
24°   Uganda 19 3 2 14 18 34 -16 11 18.7
25°   Cabu Verde 7 1 5 1 4 5 -1 8 38.0
26°   Kenia 14 1 4 9 8 24 -16 7 11.6
27°   Zimbabue 9 2 1 6 12 21 -9 7 33.3
28°   Liberia 5 1 2 2 5 7 -2 5 20.0
29°   Ruanda 3 1 1 1 3 3 0 4 33.3
30°   Malawi 6 1 1 4 6 11 -5 4 16.7
31°   Sierra Lleona 5 1 1 3 2 11 -9 4 20.0
32°   Namibia 6 0 2 4 9 18 -9 2 11.1
33°   Mozambique 12 0 2 10 4 26 -22 2 5.55
34°   Tanzania 3 0 1 2 3 6 -3 1 11.1
35°   Guinea-Bisáu 3 0 1 2 2 5 -3 1 11.1
36°   Níxer 6 0 1 5 1 9 -8 1 5.55
37°   Benín 9 0 1 8 4 20 -16 1 0.27
38°   Mauriciu 3 0 0 3 2 8 -6 0 0.00
39°   Botsuana 3 0 0 3 2 9 -7 0 0.00

Participaciones per equipu editar

Equipu /
Edición

Part.
 
1957
 
1959
 
1962
 
1963
 
1965
 
1968
 
1970
 
1972
 
1974
 
1976
 
1978
 
1980
 
1982
 
1984
 
1986
 
1988
 
1990
 
1992
 
1994
 
1996
 
1998
 
 
2000
 
2002
 
2004
 
2006
 
2008
 
2010
 
 
2012
 
2013
 
2015
 
2017
 
2019
  Arxelia FG FG FG CF FG CF FG CF FG CF FG 17
  Angola FG FG FG CF CF FG FG 7
  Benín FG FG FG 3
  Botsuana FG 1
  Burkina Fasu FG FG FG FG FG FG FG FG 11
  Camerún FG FG FG FG CF CF CF CF FG C 19
  Cabu Verde CF FG 2
Plantía:Xeodatos Congo Congo FG FG CF FG CF 7
  Costa de Marfil FG FG FG FG FG FG CF FG FG CF CF FG 22
  Exiptu FG FG FG CF CF CF CF FG 23
  Etiopía FG FG FG FG FG 10
  Gabón FG CF FG FG CF FG FG 7
  Ghana FG FG CF FG CF CF FG 21
  Guinea FG FG FG FG FG CF CF CF FG CF 11
  Guinea Ecuatorial CF 2
  Guinea-Bisáu FG 1
  Kenia FG FG FG FG FG 5
  Liberia FG FG 2
  Libia FG FG 3
  Malawi FG FG 2
  Mali FG FG FG FG 10
  Marruecos FG FG FG CF FG FG FG FG FG FG CF 16
  Mauriciu FG 1
  Mozambique FG FG FG FG 4
  Namibia FG FG 2
  Níxer FG FG 2
  Nixeria FG FG CF 17
  RD Congo FG FG FG FG CF CF CF FG CF FG CF FG CF 18
  Ruanda FG 1
  Senegal FG FG CF CF CF CF FG FG FG CF 14
  Sierra Lleona FG FG 2
  Sudáfrica CF FG FG FG CF FG 9
  Sudán FG FG FG CF 8
  Tanzania FG 1
  Togu FG FG FG FG FG FG CF FG 8
  Tunicia FG FG FG CF FG CF CF FG CF FG CF CF 18
  Uganda FG FG FG FG 6
  Zambia FG FG CF FG FG FG FG FG CF FG FG 17
  Zimbabue FG FG FG 3
Total 333
Nomenclatura * – Campeones
  • – Finalistes
  • – Tercer llugar
  • – Cuartu Llugar
  • CF – Cuartofinalista
  • FG – Esaniciáu na fase de grupos
  • C – Clasificáu *    — Anfitrión(ye)
  •     — Retiróse *    — Descalificáu

Goliadores editar

Xugador Seleición Goles
Samuel Eto'o   Camerún 18
Laurent Pokou   Costa de Marfil 14
Rashidi Yekini   Nixeria 13
Hassan El-Shazly   Exiptu 12
Patrick Mboma   Camerún 11
Hossam Hassan   Exiptu 11
Didier Drogba   Costa de Marfil 11
Mulamba Ndaye   R. D. Congo 10
Joel Tiéhi   Costa de Marfil 10
Mengistu Worku   Etiopía 10
Francileudo Santos   Tunicia 10
Kalusha Bwalya   Zambia 10
Abdoulaye Traoré   Costa de Marfil 9
Manucho   Angola 8
Ahmed Hassan   Exiptu 8
Wilberforce Mfum   Ghana 8
Pascal Feindouno   Guinea 8
Flávio   Angola 7
Roger Milla   Camerún 7
Taher Abouzaid   Exiptu 7
Ali Abugreisha   Exiptu 7
Frédéric Kanouté   Malí 7
Jay-Jay Okocha   Nixeria 7
Benni McCarthy   Sudáfrica 7
Christopher Katongo   Zambia 7
Mayanga Maku   R. D. Congo 6
Mohamed Aboutreika   Exiptu 6
George Alhassan   Ghana 6
Abédi Pelé   Ghana 6
Ahmed Faras   Marruecos 6
Seydou Keita   Malí 6
Julius Aghahowa   Nixeria 6
Segun Odegbami   Nixeria 6
Shaun Bartlett   Sudáfrica 6

Goles editar

  • Mayores goliaes:
Seleición Resultáu Seleición Edición
  Guinea
6 - 1
  Botsuana     Gabón y Guinea Ecuatorial 2012
  Costa de Marfil
6 - 1
  Etiopía   Sudán 1970
  Costa de Marfil
5 - 0
  Guinea   Ghana 2008
  Camerún
5 - 1
  Zambia   Ghana 2008
  Marruecos
5 - 1
  Namibia   Ghana 2008
  Zambia
5 - 1
  Burkina Fasu   Sudáfrica 1996
  Arxelia
5 - 1
  Nixeria   Arxelia 1990
  Senegal
5 - 1
  Etiopía   Tunicia 1965

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Nations Cup switched to odd years». BBC News. 16 de mayu de 2010. http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/africa/8685251.stm. 
  2. African Nations Cup - How it all began
  3. 3,0 3,1 BBC Sport (16 de xineru de 2004). The early years. BBC. http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/africa/3396199.stm. Consultáu'l 9 de marzu de 2007. 
  4. BBC Sport (16 de xineru de 2004). African Cup of Nations: 1980-2002. BBC. http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/africa/3399773.stm. Consultáu'l 11 de marzu de 2007. 
  5. Mark Gleeson, BBC Sport, Cape Town (12 d'ochobre de 2004). SA to meet Nixeria. BBC Sport. http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/africa/3736102.stm. Consultáu'l 10 d'avientu de 2007. 
  6. copa africana-2008/ Exiptu campeón de la Copa Africana 2008
  7. Stephen Fottrell (31 de xineru de 2010). «Ghana 0-1 Egypt» (inglés). BBC Sport. Consultáu'l 23 de setiembre de 2014.
  8. 8,0 8,1 El troféu foi reveláu
  9. Un nuevu troféu del CAN, cameroon-info.net, 27 d'ochobre de 2001 Archiváu el 4 d'abril de 2008 na Wayback Machine..
  10. 10,0 10,1 Namái participaron tres equipos. Los participantes enfrentar nun partíu ante los sos rivales. La victoria de la   República Árabe Xunida sobre   Sudán que determinó a los primeres como campeones foi tamién el postreru partíu del tornéu.
  11. 11,0 11,1 Resultáu tres la prórroga
  12. 12,0 12,1 Nun hubo partíu final oficial en 1976. El tornéu foi decidíu por un grupu final apostáu ente cuatro equipos. Los resultaos correspuenden a los partíos apostaos na última fecha, coincidentemente apostaos ente cada pareya.
  13. El tercer puestu foi dau por 2:0 a   Nixeria, depués de que l'equipu de   Tunicia abandonara'l campu de xuegu mientres el partíu taba empatáu 1:1 a los 42'.

Enllaces esternos editar