Copa Mundial de Fútbol de 1962

La VII Copa Mundial de Fútbol foi desenvuelta en Chile ente'l 30 de mayu y el 17 de xunu de 1962.[1]

Copa Mundial de Fútbol de 1962
Xeneral
Deporte fútbol
Sedes Estadio Nacional (es) Traducir, Estadio El Teniente (es) Traducir, Estadio Carlos Dittborn (es) Traducir y Estadio Sausalito (es) Traducir
Estáu Chile
Data de principiu 30 de mayu de 1962
Data de fin 17 de xunu de 1962
Edición 7
Organizador FIFA
Ganador seleición masculina de fútbol de Brasil
Eventu final Final de la Copa Mundial de Fútbol de 1962 (es) Traducir
Estadístiques
Participantes 16
Partíos disputaos 32
Asistencia total 893 172
Cronoloxía
Copa Mundial de Fútbol de 1958 Campeonatu Mundial de Fútbol - Copa Jules Rimet Chile 1962 Copa Mundial de Fútbol de 1966
Cambiar los datos en Wikidata
Mapa según los resultaos de 1962.

Tres la edición de 1950, el principal campeonatu de fútbol internacional tornó a América, siguiendo una rotativa con Europa que sería perpetuada hasta 1998. Chile foi escoyíu como sede en 1956 y l'organización superó diverses dificultaes, principalmente al respective de la infraestructura necesaria, lo qu'amenació en delles oportunidaes la realización del tornéu, cuantimás tres l'escurrimientu del terremotu de Valdivia de 1960 —el más potente rexistráu instrumentalmente na historia de la humanidá— qu'afectó al territoriu sur del país. L'eventu foi realizáu en cuatro sedes, la segunda menor cantidá na so historia:[n 1] Arica, Rancagua, Santiago y Viña del Mar.

Nel ámbitu deportivu, foi la edición más violenta de la historia, resaltando partíos como la batalla de Santiago, ente la seleición llocal ya Italia, o l'alcuentru ente la Xunión Soviética y Yugoslavia.[2] Tamién surdieron momentos calidable deportiva, como l'únicu gol olímpicu anotáu en dalgún Mundial, a cargu del colombianu Marco Coll nel partíu ante la Xunión Soviética, o les habilidaes del brasilanu Garrincha, quien foi la principal figura del tornéu mientres el so compatriota Pelé taba mancáu. La final foi apostada nel Estadiu Nacional de Chile, onde Brasil consiguió'l so segundu títulu mundial al ganar a Checoslovaquia por 3:1. Los locales llograron el tercer puestu al vencer a Yugoslavia, siendo'l meyor resultáu del fútbol chileno na so historia.[3]

El certame tuvo per primer vegada un balón con forma esférica regular: Crack, l'usu de la diferencia de goles pa definir los puestos nos grupos, un cantar: «El rock del Mundial» de la banda local Los Ramblers, según un impautu destacáu na naciente televisión chilena, una y bones los trés canales esistentes —Canal 9, Canal 13 y UCV Televisión— realizaron grandes inversiones p'adquirir equipos móviles y emitir dellos partíos en direutu, xunto con ameyorar la calidá de les sos tresmisiones y masificar dichu mediu de comunicación.[4][5]

Eleición editar

Tres los reclamos realizaos poles federaciones americanes por otorgar la Copa Mundial a Europa dos veces consecutives, esta foi destinada a ser entamada per un país suramericanu. Arxentina, depués de les sos fallíes candidatures primeramente, yera la favorita. Sicasí, el dirixente chilenu del club Magallanes, Ernesto Alvear, asistió a un Congresu de la FIFA realizáu na ciudá de Ḥélsinki, Finlandia, mientres la realización de los Xuegos Olímpicos de 1952. Ellí analizó la situación y consideró que Chile yera capaz d'entamalo.

Chile inscribió la so candidatura en 1954, al igual qu'Arxentina y Alemaña Federal, que darréu arrenunciaría. El comité de la Federación de Fútbol de Chile, liderada por Carlos Dittborn y Juan Pinto Durán, percorrió diversos países convenciendo a les distintes asociaciones de fútbol la capacidá del país pa entamar el tornéu en comparanza a la cimera infraestructura deportiva d'Arxentina.[ensin referencies]

El 10 de xunu de 1956 axuntóse'l Congresu de la FIFA na ciudá de Lisboa, Portugal, pa definir la sede de la Copa Mundial de 1962. Esi día, Raúl Colombo, representante de la candidatura arxentina terminó'l so discursu cola frase «Podemos faer el mundial mañana mesmu. Tener tou». A otru día, Dittborn presentó cuatro argumentu que sosteníen la candidatura chilena: continuidá na asistencia a torneos y congresos entamaos pola FIFA, clima deportivu, tolerancia de credo y raza, según estabilidá política ya institucional del país. Amás Dittborn invocó l'artículu 2 de los estatutos de la FIFA qu'imponíen a la copa Jules Rimet una función de fomentu del fútbol nos países pocu desenvueltos. De siguío realizóse la votación: Chile foi electu con 32 votos a favor, ente qu'Arxentina recibió 11 votos y 13 miembros votaron en blancu.[6][7]

Dientro de los mitos surdíos a partir d'esa xunta caben destacar dos: El primeru ye que Dittborn dio'l so discursu n'español, inglés y francés. Dittborn, fíu de diplomáticu, efeutivamente falaba dellos idiomes, sicasí'l mesmu reconoció dar el so discursu solu n'inglés. Tamién, la frase supuestamente pronunciada al rematar la so esposición «Porque nun tenemos nada, queremos faelo tou», y qu'apaez nel tableru marcador del estadiu de Arica que lleva'l so nome. Esta frase tien el so orixe nel títulu d'una entrevista fecha a Dittborn pol periódicu El Mercurio.[8]

Equipos participantes editar

En cursiva, los debutantes na Copa Mundial de Fútbol. El procesu clasificatorio ta disponible en Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1962.

Equipos participantes
  Alemaña Federal   Chile   Hungría   Suiza
  Arxentina   Colombia   Inglaterra   Xunión Soviética
  Brasil   Checoslovaquia   Italia   Uruguái
  Bulgaria   España   Méxicu   Yugoslavia

Sortéu editar

Bombu 1: Suramérica Bombu 2: Europa I Bombu 3: Europa II Bombu 4: Restu del Mundu

  Chile (Anfitrión)
  Brasil (Campeón defensor)
  Arxentina
  Uruguái

  Alemaña Federal
  Checoslovaquia
  Inglaterra
  Xunión Soviética

  España
  Italia
  Hungría
  Yugoslavia

  Bulgaria
  Colombia
  Méxicu
  Suiza

Organización editar

 
Afiche de El Diario Ilustrado colos 16 países participantes.[n 2]

Los preparativos pa la cita mundialista fueron empecipiaos darréu, especialmente debíu al sofitu apurríu per parte del Presidente Jorge Alessandri, qu'asumió en 1958. Los planes pa modernizar gran parte del país, especialmente tocantes a tresportes y telecomunicaciones, avanzaben velozmente. Sicasí, tou camudó'l 21 y el 22 de mayu de 1960 col terremotu de Valdivia qu'afectó a toles ciudaes al sur de Talca provocando más de 5.000 muertos y dos millones d'afectaos. Dittborn pensó en que'l suañu del so Mundial rematara y decidió averase al Presidente Alessandri pa devolve-y el dineru qu'emprestara'l Gobiernu pa la realización del tornéu. Pa evitar la cancelación, diverses federaciones de fútbol collaboraron col Comité Organizador y la FIFA apurrió una donación de 20.000 dólares.[ensin referencies]

El terremotu obligó al cambéu completu de la programación del Mundial. Les ciudaes de Talca, Concepción, Talcahuano y Valdivia fueron refugaes como sedes, ente que Antofagasta y Valparaíso arrenuncien de selo por cuenta de que los sos estadios nun podíen ser autofinanciados, condición que tuvo d'imponer la Federación ante la falta de recursos. Sicasí, la Municipalidá de Viña del Mar y la Xunta d'Adelantu de Arica llogren remocicar les sos sedes deportives, mientres la Braden Copper Company, dueña de la mina El Teniente, dexa l'usu del so estadiu en Rancagua. Con trés sedes más la capital, el Mundial podía realizase, apigurando en cada unu de los estadios los partíos de cada grupu.

 
Estadiu Braden de Rancagua, puestu a disposición pola cuprífera estauxunidense Braden Copper Co. pal tornéu.

Pa la Copa hubo nuevamente una marca de participantes, 56. Cola implantación de la diferencia de goles, el sistema clasificatorio aforróse partíos de repechaje que lo estendíen innecesariamente. Francia y Suecia, que tuvieren nel podiu del mundial previu, marcaron la sorpresa al nun clasificar, mientres nuevamente nun clasificaron equipos d'Asia y África. Los organizadores escoyeron a la nortiza ciudá d'Arica, pensando na segura clasificación del Perú que vendría cola so enchida pola so cercanía a la frontera con esi país, pero finalmente foi Colombia, qu'esanició al Perú contra tou pronósticu.

El 18 de xineru de 1962 ye realizáu'l sortéu del Mundial nel Hotel Carrera. Chile, a diferencia de lo qu'asocedió tradicionalmente, cai nel grupu más difícil al tener qu'enfrentar a Alemaña Federal, Italia, (dos campeones previos) y Suiza. Tres la muerte de Juan Pinto Durán en 1957, Carlos Dittborn fina de secute el 28 d'abril (32 díes antes del entamu de la Copa) productu d'una pancreatitis aguda. Nel so honor, l'escoyíu local portó una cinta negra sol so escudu mientres Carlos y Juan Pablo Dittborn, fíos del organizador, fueron los encargaos de izar la bandera'l día d'inauguración del tornéu.

Sedes editar

Ciudá Estadiu Capacidá
  Arica Estadiu Carlos Dittborn 12 670
  Rancagua Estadiu de la Braden Copper Co. 15 650
  Santiago Estadiu Nacional de Chile 75 500
  Viña del Mar Estadiu Sausalito 23 491

Agospiamientos editar

Los llugares escoyíos per cada equipu pa la so concentración y agospiamientu fueron:[9]

Equipu !Llugar Ciudá !Equipu !Llugar


Ciudá
  Alemaña Federal Escuela Militar Bernardo O'Higgins Santiago   Arxentina Hostería El Sauzal Rancagua
  Brasil Villa Retiro Quilpué   Bulgaria Parque Municipal Machalí
  Chile Villa del Escoyíu Santiago   Colombia Hotel El Morru Arica
  Checoslovaquia Posada Quebrada Verde Valparaíso   España Hotel Miramar Caleta Toma Viña del Mar
  Hungría Hotel Turismu Rengo   Inglaterra Staff House Braden Copper Co. Coya
  Italia Escuela d'Aviación Cap. Ávalos Santiago   Méxicu Hotel O'Higgins Viña del Mar
  Suiza Club Suizu Santiago   Xunión Soviética Hostería Arica Arica
  Uruguái Hotel Azapa Arica   Yugoslavia Hotel El Paso Arica

Resultaos editar

Primer fase editar

Grupu 1 editar

Seleición Pts. PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif.
  Xunión Soviética 5 3 2 1 0 8 5 +3
  Yugoslavia 4 3 2 0 1 8 3 +5
  Uruguái 2 3 1 0 2 4 6 -2
  Colombia 1 3 0 1 2 5 11 -6


30 de mayu de 1962, 15:00 Llocal

2:1 (0:1)

  Colombia Estadiu Carlos Dittborn, Arica
Informe Zuluaga   19' (pen) Asistencia: 7.908 espectadores
Árbitru: Andor Dorogi (Hungría)
31 de mayu de 1962, 15:00 Llocal

2:0 (0:0)

  Yugoslavia Estadiu Carlos Dittborn, Arica
Informe Asistencia: 15.000 espectadores
Árbitru: Albert Dusch (Alemaña Federal)


2 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

3:1 (2:1)

  Uruguái Estadiu Carlos Dittborn, Arica
Informe Cabrera   19' Asistencia: 8.829 espectadores
Árbitru: Karol Galba (Checoslovaquia)
3 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

4:4 (3:1)

  Colombia Estadiu Carlos Dittborn, Arica
Informe Aceros   21'
Coll   68'
Rada   72'
Klinger   86'
Asistencia: 8.040 espectadores
Árbitru: João Etzel Filho (Brasil)


6 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

2:1 (1:0)

  Uruguái Estadiu Carlos Dittborn, Arica
Informe Sasía   54' Asistencia: 9.973 espectadores
Árbitru: Cesara Jonni (Italia)
7 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

5:0 (2:0)

  Colombia Estadiu Carlos Dittborn, Arica
Informe Asistencia: 7.167 espectadores
Árbitru: Carlos Carbayos (Chile)

Grupu 2 editar

Seleición Pts. PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif.
  Alemaña Federal 5 3 2 1 0 4 1 +3
  Chile 4 3 2 0 1 5 3 +2
  Italia 3 3 1 1 1 3 2 +1
  Suiza 0 3 0 0 3 2 8 -6


30 de mayu de 1962, 15:00 Llocal

3:1 (1:1)

  Suiza Nacional, Santiago
Informe Wuethrich   6' Asistencia: 65.000 espectadores
Árbitru: Kenneth Aston (Inglaterra)
31 de mayu de 1962, 15:00 Llocal

0:0

  Italia Nacional, Santiago
Informe Asistencia: 65.440 espectadores
Árbitru: Robert Davidson (Escocia)


2 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

2:0 (0:0)

  Italia Nacional, Santiago
Informe Asistencia: 66.057 espectadores
Árbitru: Kenneth Aston (Inglaterra)
3 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

2:1 (1:0)

  Suiza Nacional, Santiago
Informe Schneiter   73' Asistencia: 64.922 espectadores
Árbitru: Leo Horn (Países Baxos)


6 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

2:0 (1:0)

  Chile Nacional, Santiago
Informe Asistencia: 67.224 espectadores
Árbitru: Robert Davidson (Escocia)
7 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

3:0 (1:0)

  Suiza Nacional, Santiago
Informe Asistencia: 59.828 espectadores
Árbitru: Nickolaj Latychev (Xunión Soviética)

Grupu 3 editar

Seleición Pts. PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif.
  Brasil 5 3 2 1 0 4 1 3
  Checoslovaquia 3 3 1 1 1 2 3 -1
  Méxicu 2 3 1 0 2 3 4 -1
  España 2 3 1 0 2 2 3 -1


30 de mayu de 1962, 15:00 Llocal

2:0 (0:0)

  Méxicu Est. Sausalito, Viña del Mar
Informe Asistencia: 10.484 espectadores
Árbitru: Gottfried Dienst (Suiza)
31 de mayu de 1962, 15:00 Llocal

1:0 (0:0)

  España Est. Sausalito, Viña del Mar
Informe Asistencia: 12.700 espectadores
Árbitru: Carl Erich Steiner (Austria)


2 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

0:0

  Checoslovaquia Est. Sausalito, Viña del Mar
Informe Asistencia: 14.903 espectadores
Árbitru: Pierre Schwinte (Francia)
3 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

1:0 (0:0)

  Méxicu Est. Sausalito, Viña del Mar
Informe Asistencia: 11.875 espectadores
Árbitru: Branko Tesanic (Yugoslavia)


6 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

2:1 (0:1)

  España Est. Sausalito, Viña del Mar
Informe Adelardo   35' Asistencia: 18.715 espectadores
Árbitru: Sergio Bustamante (Chile)
7 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

3:1 (2:1)

  Checoslovaquia Est. Sausalito, Viña del Mar
Informe Masek   1' Asistencia: 10.648 espectadores
Árbitru: Gottfried Dienst (Suiza)

Grupu 4 editar

Seleición Pts. PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif.
  Hungría 5 3 2 1 0 8 2 +6
  Inglaterra 3 3 1 1 1 4 3 +1
  Arxentina 3 3 1 1 1 2 3 -1
  Bulgaria 1 3 0 1 2 1 7 -6


30 de mayu de 1962, 15:00 Llocal

1:0 (1:0)

  Bulgaria Est. Braden Copper Co., Rancagua
Informe Asistencia: 7.134 espectadores
Árbitru: Juan Gardeazabal (España)
31 de mayu de 1962, 15:00 Llocal

2:1 (1:0)

  Inglaterra Est. Braden Copper Co., Rancagua
Informe Flowers   60' (pen) Asistencia: 7.938 espectadores
Árbitru: Leo Horn (Países Baxos)


2 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

3:1 (2:0)

  Arxentina Est. Braden Copper Co., Rancagua
Informe Sanfilippo   81' Asistencia: 9.794 espectadores
Árbitru: Nickolaj Latychev (Xunión Soviética)
3 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

6:1 (4:0)

  Bulgaria Est. Braden Copper Co., Rancagua
Informe Georgi Sokolov   64' Asistencia: 7.442 espectadores
Árbitru: Juan Gardeazabal (España)


6 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

0:0

  Arxentina Est. Braden Copper Co., Rancagua
Informe Asistencia: 7.945 espectadores
Árbitru: Arturo Yamasaki (Perú)
7 de xunu de 1962, 15:00 Llocal

0:0

  Bulgaria Est. Braden Copper Co., Rancagua
Informe Asistencia: 5.700 espectadores
Árbitru: Antoine Blavier (Bélxica)

Segunda fase editar

Plantía:Copa 8 y Bronce

Cuartos de final editar

10 de xunu de 1962, 14:30 Llocal

2:1 (2:1)

  Xunión Soviética Estadiu Carlos Dittborn, Arica
Informe Chislenko   26' Asistencia: 17.268 espectadores
Árbitru: Leo Horn (Países Baxos)
10 de xunu de 1962, 14:30 Llocal

vs.

  Inglaterra Estadiu Sausalito, Viña del Mar
Informe Hitchens   38' Asistencia: 17.736 espectadores
Árbitru: Pierre Schwinte (Francia)


10 de xunu de 1962, 14:30 Llocal

vs.

  Hungría Estadiu Braden Copper Co., Rancagua
Informe Asistencia: 11.690 espectadores
Árbitru: Nickolaj Latychev (Xunión Soviética)
10 de xunu de 1962, 14:30 Llocal

1:0 (0:0)

  Alemaña Federal Estadiu Nacional, Santiago
Informe Asistencia: 63.324 espectadores
Árbitru: Arturo Yamasaki (Perú)

Semifinales editar

13 de xunu de 1962, 14:30 Llocal

4:2 (2:1)

  Chile Estadiu Nacional, Santiago
Informe Toro   42'
Sánchez   61' (pen)
Asistencia: 76.594 espectadores
Árbitru: Arturo Yamasaki (Perú)
13 de xunu de 1962, 14:30 Llocal

3:1 (0:0)

  Yugoslavia Estadiu Sausalito, Viña del Mar
Informe Jerković   69' Asistencia: 5.890 espectadores
Árbitru: Gottfried Dienst (Suiza)

Tercer llugar editar

16 de xunu de 1962, 14:30 Llocal

1:0 (0:0)

  Yugoslavia Estadiu Nacional, Santiago
Informe Asistencia: 69 482 espectadores
Árbitru: Juan Gardeazabal (España)

Final editar

17 de xunu de 1962, 14:30 Llocal

3:1 (1:1)

  Checoslovaquia Estadiu Nacional, Santiago
Informe Masopust   15' Asistencia: 68 679 espectadores
Árbitru: Nickolaj Latychev (Xunión Soviética)


 
Campeón
Brasil
2° títulu


Estadístiques finales editar

 
Seleición de fútbol de Brasil na Copa de 1962. Archivu Nacional de Brasil.
Equipu Pts PX PG PE !width=5%|PP GF GC Dif Rend
1   Brasil 11 6 5 1 0 14 5 +9 91,7%
2   Checoslovaquia 7 6 3 1 2 7 7 0 58,3%
3   Chile 8 6 4 0 2 10 8 +2 66,7%
4   Yugoslavia 6 6 3 0 3 10 7 +3 50,0%
5   Hungría 5 4 2 1 1 8 3 +5 62,5%
6   Xunión Soviética 5 4 2 1 1 9 7 +2 62,5%
7   Alemaña Federal 5 4 2 1 1 4 2 +2 62,5%
8   Inglaterra 3 4 1 1 2 5 6 -1 37,5%
9   Italia 3 3 1 1 1 3 2 +1 50,0%
10   Arxentina 3 3 1 1 1 2 3 -1 50,0%
11   Méxicu 2 3 1 0 2 3 4 -1 33,3%
12   España 2 3 1 0 2 2 3 -1 33,3%
13   Uruguái 2 3 1 0 2 4 6 -2 33,3%
14   Colombia 1 3 0 1 2 5 11 -6 16,7%
15   Bulgaria 1 3 0 1 2 1 7 -6 16,7%
16   Suiza 0 3 0 0 3 2 8 -6 0,0%

Goliadores editar

 
El brasilanu Garrincha, unu de los goliadores, mientres el campeonatu.

Nesta edición del tornéu, 6 xugadores quedaron igualaos en cantidá de goles y asistencies, l'húngaru Flórián Albert facer en namái 270 minutos polo que ta consideráu de primeres, el segundu y tercer llugar fueron pal soviéticu Valentín Ivanov y el brasilanu Garrincha, que xugaron 360 y 443 minutos respeutivamente.[10]

Xugador Seleición Goles
Flórián Albert   Hungría 4
Garrincha   Brasil 4
Vavá   Brasil 4
Leonel Sánchez   Chile 4
Valentín Ivanov   Xunión Soviética 4
Dražan Jerković   Yugoslavia 4
Amarildo   Brasil 3
Milan Galic   Yugoslavia 3
Adolf Scherer   Checoslovaquia 3
Lajos Tichy   Hungría 3

Ver tamién editar

Notes editar

  1. Tres la edición de 1930, con trés sedes.
  2. Nótese l'error en cuanto al usu de la bandera del Reinu Xuníu en circunstancies de que tuvo de ser la d'Inglaterra (blanca con una cruz colorada), por ser esta la seleición participante.

Referencies editar

  1. Federación Internacional de Fútbol Asociao. «Copa Mundial de la FIFA Chile 1962». Archiváu dende l'orixinal, el 30 d'abril de 2010. Consultáu'l 10 de xineru de 2011.
  2. Bianchi, Felipe (2 de xunu de 2012). «Cumplir 50 años de "La Batalla de Santiago"». Londres: BBC. Consultáu'l 8 de marzu de 2017.
  3. http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-3618.html
  4. https://www.eldefinido.cl/actualidad/mundo/2483/Asi_evolucionaron__les pelotes_del mundial
  5. María de la Luz Hurtado. «Historia de la televisión chilena ente 1959 y 1973». Consultáu'l 19 d'abril de 2017.
  6. Federación Internacional de Fútbol Asociao (23 de marzu de 2010). «FIFA World Cup™ Host Announcement Decision». Consultáu'l 10 de xineru de 2011.
  7. El Mercurio (1 de xunu de 2012). «L'informe de Dittborn que detalla como Chile llogró'l Mundial del 62». Consultáu'l 6 de xunu de 2012.
  8. Histories Secretes del Fútbol Chileno. Juan Cristóbal Guarello y Luis Urrutia O'Nell. Ediciones B. ISBN 978-956-304-009-8
  9. El Diario Ilustrado (ed.): «Quien ye quien : Campeonatu Mundial de Fútbol = Who´s who World Football Championship». Consultáu'l 2009.
  10. Bota d'oru de adidas - Copa Mundial de la FIFA

Bibliografía editar

  • La Colorada de tolos tiempos 

Enllaces esternos editar


Predecesor:
  Suecia 1958
Copa Mundial de Fútbol
VII edición
Socesor:
  Inglaterra 1966