Cortes Valencianes

Parllamentu de la Comunidá Valenciana

Les Cortes Valencianes (en valencianu y oficialmente Les Corts o Corts Valencianes) ye, según l'Estatutu d'Autonomía de la Comunidá Valenciana, el muérganu llexislativu de la Xeneralidá Valenciana y, por tanto, de la Comunidá Valenciana. Representa'l pueblu valencianu a traviés de los sos parllamentarios elixíos pola vía de sufraxu universal direutu, llibre y secretu. Tien como sede'l Palacio de Benicarló (o Palacio de los Borja), na ciudá de Valencia.

Cortes Valencianes
Datos xenerales
Tipu parlamentu autonómicu
Estáu  España
Pertenez a la xurisdicción Comunidá Valenciana
Sede Palacio de las Cortes (es) Traducir
Formáu por diputáu nes Cortes Valencianes
Composición
Númberu d'escaños 99
Más información
cortsvalencianes.es
Cambiar los datos en Wikidata

La denominación Cortes Valencianes s'orixina na voluntá de la recuperación de la denominación histórica, pero'l sistema de representación, competencies y funcionamientu nun son similares al de les Cortes Valencianes del Antiguu Réxime, que representaben los trés brazos (eclesiásticu, militar (nobleza) y real).

L'Estatutu d'Autonomía menciona fundamentalmente les Cortes Valencianes nel so segundu capítulu, títulu III, anque tamién hai referencies n'otros artículos. L'Estatutu simplemente indica la composición de les Cortes, les sos funciones, los principios básicos del sistema eleutoral, y fai un bocetu xeneral del Estatutu de los Diputaos. De les lleis que desarrollen l'Estatutu, el Reglamentu de les Cortes Valencianes regula la organización y el funcionamientu de les Cortes. El primer Reglamentu de les Cortes s'aprobó na etapa transitoria, y dende esi momentu'l reglamentu se modificó en varies ocasiones, siendo'l Reglamentu actual del 18 d'avientu de 2006.

Según l'Estatutu les Cortes Valencianes se componen d'un númberu non inferior a 99 diputaos (la Llei Eleutoral valenciana fixa esi númberu en 99 diputaos). La provincia na circunscripción eleutoral. Na VI llexislatura correspondieron 35 diputaos pola circunscripción d'Alicante, 24 diputaos pola de Castellón y 40 diputaos pola de Valencia. L'Estatutu d'Autonomía tamién establez que pa poder obtener un escañu, los candidatos tienen que formar parte d'una lista que supere, en númberu de votos, l'exixíu pola Llei eleutoral valenciana (5% del total de votos emitíos en tola Comunidá). Esto dexó fuera del marcu parllamentariu valencianu a dalgunes formaciones que se quedaron rozando esti llímite. Pa les llistes que superen el 5%, el sistema que s'utiliza ye'l sistema D'Hondt.

Emblemes editar

Logotipu de les Cortes Valencianes editar

 

Según l'artículu primeru del capítulu I de les Normes sobro blasones, etiqueta y formulariu de les Cortes Valencianes", qu'acompaña al reglamentu, aprobáu nel Palaciu de la Xeneralidá Valenciana, el 9 de marzu de 1983:

"L'escudu de les Cortes va ser el mesmu timbre heráldicu de la Xeneralidá Valenciana, xunto col cual van poder usar tamién los emblemes de los sos trés brazos tradicionales (militar, eclesiásticu y real) constituyíos, respectivamente, polos sellos de les imáxenes de San Xurde, la Virxe María y l'Ánxel Custodio."

Sede de les Cortes Valencianes editar

 

Anguaño la sede de les Cortes Valencianes ye'l Palaciu de Benicarló (oficialmente y en valencianu, Palau de Benicarló), o «Palaciu de los Borja» (o Borgia) (del sieglu XV). Esti palaciu foi propiedá de distintes ya importantes families a lo llargo de la so historia. El palaciu, mandáu construyir polos duques de Gandía na capital del entós Reinu de Valencia, constituyó mientres sieglos la espresión de la so preeminencia ente la nobleza llocal. D'esta miente, perteneció primero a la familia Borja dende 1485, anque foi abandonáu a mediaos del sieglu XVIII polos duques de Gandía, quedando n'estáu ruinosu. Dempués perteneció a la Casa de Benavente y, finalmente, a la Casa d'Osuna. Darréu, a mediaos del sieglu XIX, la familia Pujals l'adquirió pa establecer una fábrica de seda hasta'l postreru cuartu de sieglu XIX, cuando pasó a manes del Conde de Benicarló por que'l so nome ye conocíu. Na Guerra Civil Española foi sede del gobiernu de la II República Española instaláu en Valencia.

Historia editar

les Cortes Valencianes hestóriques

Les Cortes del Reinu de Valencia o Corts yeren l'asamblea representativa de los trés braços del Reinu —eclesiásticu, militar o nobiliariu, y real— xunto col rei, a quien correspondía convocales, afitando'l llugar y fecha de celebración. En principiu la so finalidá yera atender al «bon estamentu y reforma del reinu» como afirmó Xaime II en 1301-1302, pero dende mediaos del sieglu XIV la so función prioritaria foi atender a les necesidaes de fondos estraordinarios de la monarquía pa facer frente al crónicu déficit de la facienda real.

Les Corts celebráronse preferentemente na ciudá de Valencia, anque tamién s'axuntaron en San Mateo, Alzira, Morella o Sagunto (entós llamada Morvedre). Si la so celebración coincidía coles de les otres dos Cortes de la Corona d'Aragón, les del reinu d'Aragón y les del Principáu de Cataluña, celebrábense'n Monzón.

Composición editar

Resultáu eleutoral editar

Nes eleiciones a les Cortes Valencianes de 2019, celebraes el domingu 28 d'abril, el Partíu Socialista del País Valencianu ganó les eleiciones, quedando'l Partíu Popular de la Comunidá Valenciana en segundu llugar, Ciudadanos en tercer llugar, Compromís en cuartu llugar, Vox en quintu llugar y Unides Podem en sestu llugar. El datu más destacable de la xornada eleutoral foi la esperada irrupción de Vox con 10 diputaos. D'esta miente, los resultaos nes eleiciones foron los siguientes:

 
Eleiciones a les Cortes Valencianes de 2019
Partíu Candidatu
Votos
Diputaos
  Partit Socialista del País Valencià-PSOE Ximo Puig 643.909 23,87% 27   4
  Partíu Popular de la Comunidá Valenciana Isabel Bonig 508.534 18,85% 19   12
  Ciudadanos Toni Cantó 470.676 17,45% 18   5
  Coalició Compromís Mònica Oltra 443.640 16,44% 17   2
  Vox José María Llanos 281.608 10,44% 10   10
  Unides Podem Rubén Martínez 215.392 7,98% 8   5
Fonte Xeneralidá Valenciana[1]

El presidente editar

Na X Llexislatura, l'actual presidente de les Cortes ye Enric Morera. Dende la reinstauración de les Cortes Valencianes nel añu 1982 hubo varios presidentes nes Cortes Valencianes, los cualos puen vese a continuación:[2]

  Antonio García Miralles (1983-1995)

  Vicente González Lizondo (1995-1996)

  Hèctor Villalba i Chirivella (1997-1999)

  Marcela Miró (1999-2003)

  Julio de España Moya (2003-2007)

  Milagrosa Martínez (2007-2011)

  Juan Gabriel Cotino Ferrer (2011-2014)

  Alejandro Font (2014-2015)

  Francesc Colomer Sánchez (11 de xunu de 2015 - 1 de xunetu de 2015)

  Enric Morera i Català (5 de xunetu de 2015 - Actualmente nel cargu)

La Mesa editar

La Mesa de les Cortes Valencianes ta integrada pol/pola Presidente/a de les Cortes, dos Vicepresidentes y dos Secretarios/es, asistíos pol Lletráu Mayor, qu'ha de tar presente en toles reuniones. La composición de la mesa de les Cortes Valencianes al aniciu de la llexislatura foi:

 
Mesa de les Cortes Valencianes (X legislatura)
Cargu Titular Llista
Presidente Enric Morera i Catalá   Compromís
Vicepresidenta primera María José Salvador Rubert   Partíu Socialista del País Valencianu
Vicepresidente segundu Jorge Bellver Casaña   Partíu Popular de la Comunidá Valenciana
Secretaria primera Cristina Cabedo Laborda   Unides Podem
Secretariu segundu Luis Arquillos Cruz   Ciudadanos
Fonte: Cortes ValencianesError de cita: Falta </ref> pa la etiqueta <ref>

La Xunta de Voceros editar

La composición actual de la Xunta de Voceros de les Cortes Valencianes ye:

 
Xunta de Voceros de les Cortes Valencianes (X llexislatura)
Cargu Titular Llista
Presidente Enric Morera   Compromís
Vicepresidenta primera María José Salvador   Partíu Socialista del País Valencianu
Vicepresidente segundu Jorge Bellver Casaña   Partíu Popular de la Comunidá Valenciana
Secretariu primeru Cristina Cabedo   Unides Podem
Secretariu segundu Luis Arquillos   Ciudadanos
Voceru del GP Socialista Manuel Mata   Partíu Socialista del País Valencianu
Voceru del GP Popular Isabel Bonig   Partíu Popular de la Comunidá Valenciana
Voceru del GP Ciudadanos Toni Cantó   Ciudadanos
Voceru del GP Compromís Francesc Xavier Ferri Fayos   Compromís
Voceru del GP Vox Ana Vega   Vox
Voceru del GP Unides Podem Rubén Martínez Dalmau   Unides Podem
Fonte: Cortes Valencianes[3]

La Diputación Permanente editar

Nos periodos en que les Cortes Valencianes nun tan reunides, por vacaciones parllamentaries o por finar el mandatu, la Diputación Permanente tien la función de velar polos poderes de la Cámara, y caltién la esistencia, como espresión del poder llexislativu, mediante la Diputación Permanente.

La Diputación Permanente la formen dieciocho Diputaos/es, amás del Presidente/a de les Cortes Valencianes y el restu de miembros de la Mesa de les Cortes. Tanto na Diputación Permanente como nes Comisiones tán representaes proporcionalmente los Grupos Parllamentarios.

 
Diputación Permanente de les Cortes Valencies (X llexislatura)
Mesa de les Cortes
Cargu Titular Llista
Presidente Enric Morera   Compromís
Vicepresidenta primera María José Salvador   Partíu Socialista del País Valencianu
Vicepresidente segundu Jorge Bellver   Partíu Popular de la Comunidá Valenciana
Secretaria primera Cristina Cabedo   Unides Podem
Secretario segundu Luis Arquillos   Ciudadanos
Titulares
Númberu de diputaos Titular Llista
5 Alfredo Miguel Boix Pastor   Partíu Socialista del País Valencianu
María Sabina Escrig Monzó
Carmen Martínez Ramírez
Manuel Mata Gómez
Antonia Serna Serrano
3 Miguel Barrachina Ros   Partíu Popular de la Comunidá Valenciana
Isabel Bonig Trigueros
Eva Ortiz Vilella
3 Toni Cantó García del Moral   Ciudadanos
Ruth María Merino Peña
Mercedes Ventura Campos
3 Mónica Álvaro Cerezo   Compromís
Francesc Xavier Ferri Fayos
Aitana Joana Mas Mas
2 José María Llanos Pitarch   Vox
Ana Vega Campos
2 Rubén Martínez Dalmau   Unides Podem
Rosa María Pérez Garijo
Fonte: Cortes Valencianas[4]

Les funciones que correspuenden a les Comisiones son conocer los proyeutos, proposiciones o asuntos que se-yos encamienten d'alcuerdu cola so respeutiva competencia per parte de la Mesa del Parllamentu oyida la Xunta de Voceres. El Reglamentu de les Cortes Valencianes establez que cada comisión tenga un Presidente, un Vicepresidente y un Secretariu, escoyéndose per un sitiu al presidente y, per otru llau, y de manera conxunta, al Vicepresidente y al Secretariu, dexándose asina que les minoríes tean representaes tamién nes meses de toles comisiones.

Nel Parllamentu esisten Comisiones Permanentes y Comisiones non Permanentes. Son Comisiones Permanentes aquelles constituyíes pa toa una llexislatura y previstes con calter necesariu nel Reglamentu, estremándose ente Comisiones Permanentes Llexislatives y Comisiones Permanentes non Llexislatives. A les Comisiones Permanentes Llexislatives correspuénde-yos, esencialmente, ellaborar el dictame de los Proyeutos y Proposiciones de llei ya inclusive puen llegar a aprobar lleis. Les Comisiones Permanentes non Llexislatives son aquelles, a les que nun-yos correspuenden realizar actuaciones empobinaes a l'aprobación de lleis. Son Comisiones non Permanentes les que pueen crease eventualmente, con un fin concretu, quedando escastaes al rematar el so trabayu, y, seya que non, al rematar la Llexislatura. Dientro de les Comisiones non Permanentes cabo destacar Comisiones d'Investigación que la so finalidá ye la de fiscalizar l'actuación del Gobiernu, constituyendo unu de los preseos de control del Gobiernu per parte del Parllamentu.

Son comisiones permanentes llexislatives les siguientes:

  • Comisión de Coordinación, Organización y Réxime de les Instituciones de La Generalitat.
  • Comisión de Xusticia, Gobernación y Alministración Llocal.
  • Comisión d'Educación y Cultura.
  • Comisión d'Industria y Comerciu, Turismu y Nueves Teunoloxíes.
  • Comisión d'Agricultura, Ganadería y Pesca.
  • Comisión d'Obres Públiques, Infraestructures y Tresportes.
  • Comisión de Política Social y Ocupación.
  • Comisión de Sanidá y Consumu.
  • Comisión de Mediu Ambiente, Agua y Ordenación del Territoriu.
  • Comisión de Polítiques d'Igualdá de Xéneru y del Coleutivu LGTBI.
  • Comisión de Radiotelevisión Valenciana y del Espaciu Audiovisual.
  • Comisión de Polítiques d'Igualdá de Xéneru y del Coleutivu LGTBI.
  • Comisión de Radiotelevisión Valenciana y del Espaciu Audiovisual.

Referencies editar

Referencies editar

  1. name=GVA_resultados>Generalitat Valenciana (2019). «Eleccions Corts Valencianes 2019» (catalán). resultats2019.gva.es. Consultáu'l 29 d'abril de 2019.
  2. name="Presidente"
  3. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes j_portavoces
  4. «Diputación Permanente - Corts Valencianes».