Cortes de Pallás ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Valle de Ayora-Cofrentes. Cuenta con 968 habitantes (INE 2016).

Cortes de Pallás
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Valle de Ayora (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Cortes de Pallás (es) Traducir Alberto Enrique Saez Serrano (es) Traducir
Nome oficial Cortes de Pallás (es)[1]
Nome llocal Cortes de Pallás (es)
Códigu postal 46199
Xeografía
Coordenaes 39°14′35″N 0°56′33″W / 39.243055555556°N 0.9425°O / 39.243055555556; -0.9425
Cortes de Pallás alcuéntrase n'España
Cortes de Pallás
Cortes de Pallás
Cortes de Pallás (España)
Superficie 234.63 km²
Altitú 450 m
Llenda con
Demografía
Población 753 hab. (2023)
- 447 homes (2019)

- 367 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Valle de Ayora (es) Traducir
0.03% de provincia de Valencia
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 3,21 hab/km²
cortesdepallas.es
Cambiar los datos en Wikidata

Símbolos editar

 
Escudu heráldicu de Cortes de Pallás

L'escudu heráldicu que representa al conceyu foi aprobáu'l 10 de marzu de 2011 col siguiente blasón

«Escudu cuadrilongo de punta redonda. Partíu y mediu cortáu. Nel primer cuartel, de sinople, un castiellu de tres homenaje abiertu d'oru, mazonado de sable, sobre cuatro ondes de plata y azur. Nel segundu cuartel, d'oru una águila bicéfala esplayada de sable, coronada d'oru cargada al pechu d'un escusón de gules con trés pajuelas en banda d'oru. Nel tercer cuartel, de plata una cabra pasante heráldica de sable. Por timbre corona real abierta.»
 
Les agües del ríu Júcar represadas nel banzáu de Cortes de Pallás

Xeografía editar

Cortes de Pallás ta dafechu apoderáu y arrodiáu pola so orografía; al norte atopa la Sierra Martés col Picu Martés de 1085 msnm y vértiz xeodésicu de primer orde, siendo'l máximu altor del conceyu. Na so parte central apodera la Muela d'Albeitre y al Sur la Muela de Cortes, declarada en 1973 Coto Nacional de Caza Mayor.

El ríu Júcar, que ye'l más caudalosu de la Comunidá Valenciana corta'l territoriu creando un cañón nel que les sos agües son aprovechaes pol Banzáu del Naranxeru y la Presa de Cortes II, con central hidroeléctrica.

Pela so parte, la central termonuclear de Cofrentes utiliza parte de la so producción nocherniega d'enerxía pa bombiar agua al banzáu de la Muela de Cortes para dende ellí alimentar una central hidroeléctrica allugada cerca de la mesma población de Cortes.

Aportar a esti pueblu, dende Valencia, al traviés de l'A-3 tomando depués la CV-425 y darréu la CV-428. El senderu de Gran Percorríu GR-7 traviesa les sos tierres entrando pola Sierra Martés y, cruciando'l pueblu, sale per un llateral de la Muela de Cortes.

Barrios y pedaníes editar

Dientro del so términu municipal tán les aldegues de Castilblanques, L'Oru, La Cabezuela, Los Herreros, Otonel, Venta de Gaeta y Viñuelas.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Cortes de Pallás parte coles siguientes llocalidaes:

Bicorp, Cofrentes, Dos Aguas, Jalance, Jarafuel, Millares, Requena, Teresa de Cofrentes y Yátova, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia editar

Los datos arqueolóxicos más antiguos pueden remontase a la Edá del Bronce pol afayu d'un hachu d'esti metal, atopada nun puntu non determináu del términu. Tamién hai noticies de que nel caserío de Otonel apaecieron fragmentos de cerámica y un craniu humanu, pero pola vaguedad de los datos que se tener nun puede dase una clasificación d'esti afayu. Sábese tamién que na partida de Chaparro, nos Carrascones, xunto al camín de Castilblanques, atopáronse centenar y mediu de monedes, 11 d'elles denarios de plata republicanu fechables ente los años 73 a 31 e.C. y restu de bronce, coloniales.

Mientres la ocupación musulmana tuvo muncha importancia. Tres la conquista Xaime I impúnxo-y una contribución de 400 besantes. La población siguió habitada principalmente por moriscos. En 1609 al ser decretada'l so espulsión, producióse una rebelión, abellugándose los moriscos nel apartaz natural de la Muela de Cortes, onde aguantaron los ataques reales, hasta que fueron amenorgaos nel mes de payares del mesmu añu. Llograron oponese a los tercios mientres cuasi un mes. Tres la espulsión, el términu quedó cuasi despoblado. En 1646 cuntaba solamente con 40 cases habitaes. El señoríu de Cortes foi apurríu por Xaime I d'Aragón al so fíu bastardo Pedro, calteniendo la población árabe hasta la so espulsión en 1609. L'apellíu Pallás apaez nel sieglu XIV tres numberoses disputes llegales y en pasando la baronía por distintos propietarios.

A finales del sieglu XVIII visita estes tierres el botánicu Cavanilles.

Hasta 1932, Cortes nun tuvo comunicación direuta per carretera col esterior. Enantes, solo'l corredor de les aldegues que s'asitiaba na base de la Sierra Martés cuntaba con un camín qu'enllazaba por Macastre con Valencia y, por Los Pedrones cola carretera d'Almansa a Requena (N-330).

Anque se construyeron dellos saltos y banzaos nesti tramu del Júcar dende principios del sieglu XX, nun ye hasta 1988 cuando entra en funcionamientu la central hidroeléctrica Cortes II d'Iberdrola. La so entrada en serviciu revitalizó a tol conceyu y ta dexando una llixera recuperación demográfica y económica.

Demografía editar

Cortes de Pallás cunta con 968 habitantes (INE 2016).

Evolución demográfica de Cortes de Pallás
1609 1620 1713 1857 1940 1970 1996 2000 2004 2006 2007 2013 2015
1500 (2) 160 433 949 2.400 1.068 602 792 999 978 962 981 993

(2) Antes de la espulsión de los moriscos.

Economía editar

La so economía ta basada na agricultura del olivo y l'almendral, principalmente, y en menor proporción viñeos y llabores de secanu. La ganadería basar na cabra y oveya. Merez mención especial l'apicultura, destacando la calidá de les mieles y derivaos (L'Oru).

Pero'l verdaderu motor d'ingresos entra polos impuestos a Iberdrola y el so complexu hídricu. Invirtióse n'ameyorar les dotaciones del pueblu y de les aldegues. Toos y cada unu cunten con casa social, piscina municipal, parque infantil... Autobús que los coneuta y, serviciu médicu y farmacéuticu con visites periódiques a les aldegues.

El Conceyu convirtióse en patronu, usando la mano d'obra pa curiar el monte, los pueblos y les infraestructures.

El turismu viose favorecíu peles nuevu carreteres y les obres d'infraestructura que se construyeron nel términu municipal. La ruta fluvial de los cañones del Júcar, que se realiza en llanches turístiques ente Cofrentes y Cortes vieno contribuyir nel florecimientu de les actividaes turístiques basaes nes carauterístiques impresionantes del paisaxe abrupto llabráu pel ríu.

Monumentos editar

  • Ilesia Parroquial. Dedicada a La nuesa Señora de los Ánxeles. El templu foi edificáu en 1775.
  • Castiellu de Chirel. Reconstruyíu nel sieglu XV, asítiase sobre un monte que se topa flanqueado polos gargüelu del ríu Júcar, de forma que ye fácilmente visible dende munchos llugares del territoriu. L'accesu tien de realizase a cuerpu, por sienda, una y bones la carretera remata a los pies del macizu onde ta asitiáu.

Mientres la Edá Media, la frontera ente los reinos de Castiella y Valencia topar nel Valle de Ayora, valle vecín al castiellu, de forma que ésti podía utilizase pa controlar el tránsitu pela vía del Júcar. Amás, la so posición otorgar una situación defensiva privilexada: nel sur topa un cantil de daqué más de 300 metros d'altitú, ente que l'accesu realizar pol lladral Norte, cara al cual topábase una doble muralla.

La proteición del castiellu constaba, amás del difícil accesu a ésti, l'entueyu de pasar al traviés d'ésti, por necesidá de travesar un pasu de aprox. 1 metru de fondura. Tres él abría un pequeñu zaguán y el recodo escontra la derecha enllazaba col pasiellu ente la doble muralla, amás de dos torrexones qu'hai nos estremos occidental y oriental.

Magar que nel castiellu podemos ver la tradición musulmana, tamién atopamos col estilu góticu y con escudos d'orixe claramente cristianu y señorial asitiaos enriba de los accesos. Fácilmente añader a esti monumentu, amás la función defensiva, la de residencia de forma significativa.

Ye'l meyor calteníu del términu y tópase nel Inventariu de Proteición del Patrimoniu Cultural Européu.

El castiellu de La Pileta ye d'orixe musulmán y guarda el lladral norte de la población de Cortes, ellí por onde llegaben los caminos de Buñol y Requena. Reparar de los sos restos una torre d'observación de base cuadrada con almenes.

 
Castiellu de Chirel
 
Vista del banzáu de Cortes de Pallás. Puede trate una embarcación de la ruta turística de Los Cañones del Júcar

Llugares d'interés editar

  • Conxuntu Hidroeléctricu de Cortes y La Muela. Con visites empuestes alcordaes con Iberdrola.
  • Cueva Formosa. Cueva de formación cárstica con ensame de sales.
  • Les Poces del Ral. Poces d'agua de singular guapura causaes pola erosión fluvial.
  • Los Chorradores de Otonel. Conxuntu de continues cascaes que desaguan nel ríu Júcar.
  • Los Cañones del Júcar. Visible en paséu fluvial turísticu dende Cofrentes a Cortes de Pallás a Cofrentes y dende Cofrentes a Cortes de Pallás.

Disponen de la única Ruta Fluvial de la Comunidá Valenciana con un percorríu de 14 km. d'ida y otros tantos de vuelta percorriendo los "Cañones del Júcar" nuna moderna embarcación col mesmu nome, que percuerre estes paraxes de singular guapura. Esta embarcación trabaya tol añu gracies a disponer d'aire acondicionáu y calefacción, siendo xestionada pola empresa Rutes Fluviales del Júcar, S.L. (626.22.00.22), na actualidá son miles de visitantes los que pudieron esfrutar de la flora, la fauna, pudiendo reparar cabres monteses, muflones, xabalinos o águiles pescadores nos cortaos d'espectacular guapura que s'acolumbren dende la embarcación.

Política editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Bernardino Serrano Carrión  
1983-1987 José Gras Serrano  
1987-1991 José Gras Serrano  
1991-1995 José Gras Serrano  
1995-1999 José Gras Serrano  
1999-2003 José Gras Serrano  
2003-2007 José Gras Serrano (por fallecimientu)
José Moltó Navarro(dende'l 27/07/2004)
 
2007-2011 Alberto Enrique Saez Serrano  
2011-2015 Alberto Enrique Saez Serrano  
2015-2019 Fernando Navarro Pardo  
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

El Cronista Oficial ye Don Miguel Aparici Navarro.

Fiestes llocales editar

Celebra les sos fiestes patronales la segunda selmana d'agostu, a Nuesa Señora del Rosario, l'Asunción, Cristu de la Vida y San Isidro Llabrador.

Gastronomía editar

Por cuenta de la durez del clima pel hibiernu, los sos platos son clásicos de zones de monte. Podemos destacar la Olla de Pueblu, Gachamiga, Farrapes, Mojete d'Agua, Mojete Arrastrao y ayu arrieru. Na dómina veraniega pueden saborguiase platos como Gazpachos, Arroz con yerbes o Trigu Picáu.

Nos fornos podemos atopar les tortas de sardina, xamón, llonganiza o chorizu. Mientres la festividá de la patrona (del pueblu o les aldegues) realízase pan bendito.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar

Web Oficial de Conceyu de Cortes de Pallás