Cristina de Markyate

Cristina of Markyate (1097 (greg.) – 1161 (greg.)) foi una cenobita y monxa inglesa.

Cristina de Markyate
abadesa

Vida
Nacimientu 1097 (greg.)
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda
Muerte 1161 (greg.) (63/64 años)
Oficiu monxa
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Orde relixosa Orde de San Benitu
Cambiar los datos en Wikidata

Siendo bien nuevu, o adolescente, llamada Teodora, nuna familia rica, visitó l'abadía de St. Albans y fixo votu de castidá. Na so mocedá, Ralph Flambard, obispu de Durham, intentó seducila. Cuando ella aguantó él comprometer con un amigu, Burhtred, col asentimientu de los sos parientes, el prior agustino de Huntingdon, y l'obispu de Lincoln. Col sofitu del arzobispu de Canterbury y una eremita llamada Eadwine, xunir a Alwen, un recluyíu en Flamstead, mientres unos dos años, y más tarde Roger, un monxu y diáconu de l'abadía de St. Albans y eremita en Caddington, por cuatro más. A la fin l'abá Geoffrey de St. Albans construyir un conventu en Markyate, na parroquia de Caddington, Hertfordshire.[1] Mientres esti periodu de secretu confinamientu, esperimentó les sos primeres visiones de la Virxe María y Xesucristu.

Dempués d'un procesu, el so maríu lliberar de les sos obligaciones maritales, y pudo dexar d'escondese. Mientres la fama de la so santidá y les sos visiones conociéronse cada vez más, una serie d'otres muyeres xunir a ella en Markyate, que Roger dexó-y al morrer en 1121 o 1122. La so comunidá recibió considerable sofitu financieru per parte de Godofredo de Gorham o Gorron, abá de St Albans, y profesó formalmente como monxa, alredor del añu 1130 o 1131. En 1145, la tierra na que taba Markyate foi formalmente apurrida a les monxes polos canónigos de la catedral de San Pablo, Londres, que yera la propietaria, en cuenta de una renta nominal, y la so comunidá foi formalmente consagrada como'l prioratu de Markyate y dedicar a la Sagrada Trinidá.

Hai tres documento importantes sobre la so vida:

  • un manuscritu en llatín que contién un rellatu de la so vida escrita por un biógrafu masculín oficial (primero editáu por C. H. Talbot; reemplazada pola edición de Hermite-Leclercq).
  • dellos detalles biográficos nes crónic as de l'abadía de St. Albans.
  • l'asina llamáu Salteriu de St. Albans, que probablemente-y perteneció.

Tamién-y la menta en dos documentos que daten de 1155 que suxuren, pero nun prueben, qu'entá vivía naquella dómina.[ensin referencies]

Pa saber más editar

  • Dyckhoff, Peter, Christina, Ein Klosterleben im Mittelalter, J. F. Steinkopf Verlag, Kiel, ISBN 3-7984-0769-X

Referencies editar

  1. B Stock, After Augustine: The Meditative Reader and the Text, (Philadelphia, 2001), p63

Enllaces esternos editar