Dávao[3][4][5][6][7][8][9] (Dakbayan sa Dabaw en cebuano, fundada como Nueva Vergara) ye la ciudá más grande, tocantes a superficie y población, na islla filipina de Mindanao, y la tercera más poblada del país. Forma'l centru del Área Metropolitana de Dávao y ye tamién la capital de la Rexón de Dávao. Tocantes a superficie ye una de les ciudaes más estenses de Filipines(2 443,61 km²) ; el censu del añu 2000 indicó una población de 1 147 116 persones y de 240 057 llares.

Dávao
Alministración
PaísBandera de Filipines Filipines
Rexón Rexón de Davao
Tipu d'entidá highly urbanized city (en) Traducir[1]
Alcalde de Davao Sebastián Duterte
Nome oficial City of Davao (en)
Lungsod ng Dabaw (tl)
Códigu postal 8000
Xeografía
Coordenaes 7°04′N 125°36′E / 7.07°N 125.6°E / 7.07; 125.6
Dávao alcuéntrase en Filipines
Dávao
Dávao
Dávao (Filipines)
Superficie 2443.61 km²
Altitú 13 m[2]
Llenda con Arakan y Santa Cruz
Demografía
Población 1 776 949 hab. (1r mayu 2020)
Porcentaxe 100% de Rexón de Davao
1.63% de Filipines
Densidá 727,18 hab/km²
Viviendes 476 278 (1r mayu 2020)
Más información
Fundación 29 xunu 1848
Prefixu telefónicu 82
Estaya horaria UTC+08:00
Llocalidaes hermaniaes Keelung
davaocity.gov.ph
Cambiar los datos en Wikidata

Etimoloxía editar

La ciudá recibe'l nome del ríu Dávao, una vía d'agua principal na rexón que desagua na badea conocida como Senu de Dávao.

Dellos historiadores locales de Dávao indiquen que la pallabra podría ser la fusión de tres dialeutos de tribus locales. Los Obos, aboríxenes de la rexón, llamen al ríu Dabah, los Clatta o Guiangans llamar Duhwow, o Davau, y d'últimes los Tagabawa, llamar Dabu. N'idioma Obos, podría traducise la pallabra davoh como más allá de les tierres altes.

Xeografía editar

Entorno al 50 % de la superficie de la ciudá foi construyida sobre marismas y selves. L'agricultura constitúi entá'l sector económicu dominante en Dávao. La ciudá alluga inmensos plantíos de plátanos, café y piña. Alredor del 10 % de la superficie del distritu consagrar a funciones alministratives, residenciales y comerciales, ente que el 15% ta en construcción. EL 18% del territoriu ta calteníu de la urbanización.

Les estaciones en Dávao nun son bien pronunciaes. Les temperatures oscillan ente 20 y 32 °C. Les precipitaciones añales son d'alredor de 2 000 mm.

Clima editar

   Parámetros climáticos permediu de Dávao, Filipines  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima media (°C) 30.9 31.2 32.3 33.0 33.0 31.6 31.4 31.6 31.8 32.1 32.1 31.4 31.9
Temperatura media (°C) 26.4 26.6 27.3 28.0 28.0 27.2 27.0 27.1 27.3 27.4 27.4 26.9 27.2
Temperatura mínima media (°C) 21.9 22.0 22.3 23.0 23.0 22.9 22.7 22.7 22.8 22.8 22.7 22.4 22.6
Lluvia (mm) 114.7 99.0 77.9 144.9 206.7 190.1 175.9 173.2 180.1 174.8 145.7 109.7 1792.7
Díes de lluvia (≥ 1 mm) 17 14 12 11 15 19 18 17 17 19 20 20 199
Humedá relativa (%) 81 80 78 78 81 81 82 81 81 80 81 82 81
Fonte: PAGASA[10]

Historia editar

La ciudá de Dávao foi fundada en 1848. Enantes la presencia española ye escasa na rexón, o nun ta documentada. Nesi añu de 1848, una espedición de 70 homes y muyeres liderada por Don José Cruz de Oyanguren, vascu orixinariu de Vergara, en Guipúzcoa, llegó cola cuenta d'establecer un asentamientu cristianu nes marismas de lo que güei ye la rivera de Bolton. El xefe tribal rexonal yera nesa dómina Datu Daupan, con quien Uyanguren aliar pa ganar a otru cacique local llamáu Datu Bago qu'imponía tributu a los Mandayas. Uyanguren foi ganáu nun primer momentu, pero finalmente cola ayuda de Don Manuel Quesada, qu'apurrió un pequeñu exércitu d'infantería y un sofitu naval consiguieron ganar al Datu Bago y destruyir el so asentamientu.

Darréu a les batalles, Uyanguren renombró la rexón como Nueva Guipúzcoa y fundó en 1848 Nueva Vergara, que se convertiría en Dávao. Uyanguren, convertir nel so primer gobernador informando de que se conquistara pacíficamente tol golfu de Dávao, a la fin d'esi añu. Intentó axustar y faer les paces coles tribus locales, los Bagobos, los Mansakas, los Aetas etc..., sicasí los sos esfuercios nun dieron grandes frutos.

Monumentos editar

Unu de los edificios más interesantes de la ciudá ye la catedral católica.

Idiomes editar

El cebuano ye l'idioma principal de la ciudá. Tamién se falen otros idiomes filipinos, siendo'l tagalu el más notable. La interacción de los tagalohablantes qu'intenten aprender el cebuano y los cebuanohablantes que yá aprendieron el tagalu na escuela resulta a un fenómenu que se llama bisalog (de bisaya y tagalog). Fálase inglés pa les coses formales. Persiste con enclín a la estinción, sobremanera ente la población d'orixe chinu y xaponés, una variante de chabacano (criollu español-ilongo). Tienen una pequeña minoría hispana

Educación editar

Dávao alluga dalgunes de les universidaes más prestixoses de Filipines: Universidá de Mindanao Universidad Ateneo de Dávao Universidá de la Inmaculada Concepción Colexu de San Pedro Colexu Brokenshire.


Tresporte editar

En Dávao atopar dende 1940 l'Aeropuertu Internacional Francisco Bangoy.

Ciudaes hermaniaes editar

Referencies editar