Derechu alministrativu

El derechu alministrativu (del llatín ad "al pie de", y ministrare, "remanar les coses comunes") ye aquella caña del derechu públicu que regula l'Alministración pública, la función alministrativa y la rellación ente los particulares y amás, ye'l conxuntu de casos reales que regula la organización, el funcionamientu y los poderes y deberes de l'Alministración pública nes sos rellaciones con otros suxetos.

N'otres pallabres, el derechu alministrativu ye aquel qu'entama la organización y el funcionamientu de les Alministraciones públiques. Por estensión, suel ser tamién aplicable a l'actuación materialmente alministrativa de los demás poderes del Estáu y de too esos entes del sector públicu. Y tou ello, dende la doble perspeutiva de procurar la eficacia de les Alministraciones pero tamién garantizar los derechos de los particulares nes sos rellaciones con elles.

Tradicionalmente, entendióse que alministración ye una subfunción del desenvolvimientu humanu del mundu encargada del bon funcionamientu de los servicios públicos encargaos de caltener el bienestar, la seguridá y d'apurrir a la población diverses llabores de diversa índole (económiques, educatives, sociales, etc).

Carauterístiques editar

Xeneralmente, carauterizar por ser:

  • Común: tien esta carauterística en toles actividaes (municipales, tributaries, etc.) y los sos principios son aplicables a diverses materies.
  • Autónomu: tien los sos propios principios xenerales.
  • Local: derechu de naturaleza llocal, pola organización política de cada país.
  • Exorbitante: entepasa la órbita del derechu priváu, polo qu'onde hai una organización estatal, hai derechu alministrativu.

Cañes del Derechu alministrativu editar

Evolución histórica editar

El Derechu alministrativu modernu tien el so orixe coles revoluciones lliberales de los sieglos XVIII y XIX.

El pasu del Antiguu Réxime al Estáu lliberal supón el tránsitu d'un sistema de normes que s'atopaben a disposición del monarca a un sistema carauterizáu por:

  1. la esistencia d'unes normes xurídiques, aprobaes por asamblees representatives, con calter astractu, xeneral y permanente que regulen cómo tien de rellacionase l'Estáu colos ciudadanos;
  2. la esistencia d'un treme institucional de controles, independiente del monarca;
  3. l'apaición d'una afirmación con calter constitutivu y venceyante de los derechos individuales, tales como la Declaración de los Derechos del Home y del Ciudadanu de 1789.

Tres esti procesu y sobremanera a partir de les revoluciones lliberales surdi lo que se conoz como Estáu lliberal. Antes d'estes revoluciones nun se reconocía la igualdá de tolos homes como principiu xurídicu; a partir d'elles, estos van dexar de ser súbditos pa pasar a ser ciudadanos, con derechos y obligaciones iguales.

Con posterioridá a la instalación del réxime alministrativu, surde en Francia la entruga de quién tien de xulgar a l'Alministración. Cuestiónase si, per una parte, teníen de ser los xueces ordinarios pertenecientes al Poder Xudicial quien xulgaren a l'Alministración, o si, per otra parte, tenía de ser la mesma Alministración quien exerciera esa función. El raigañu del problema atópase en que los xueces ordinarios yeren aquellos del Antiguu Réxime, nobles que quedaríen dotaos de poder d'anular les decisiones del Nuevu Réxime. Por tal razón, resabiábase por demás. En Francia resolvióse'l problema cola creación del Conseyu d'Estáu, que va ser l'órganu encargáu de xulgar a los entes alministrativos, coles mesmes que va ser dependiente del Xefe de Gobiernu.

Ámbitu d'aplicación editar

Tocantes a normes d'organización, el Derechu alministrativu establez los órganos ya instituciones al traviés de los qu'actúen l'Alministración Pública, dende los servicios centrales, los órganos desconcentrados, descentralizaos y organismos autónomos dependientes d'otres instituciones y, nel so casu, los Conseyos de Ministros, los Ministerios, Secretaríes Xenerales, Direiciones xenerales, Subsecretaríes, órganos representativos de les entidaes que componen l'Alministración llocal, d'empreses públiques, ente otros que nun sían los mesmos.

La mayoría d'estos órganos tienen como carauterística común, la competencia p'actuar con prerrogativas o poderes cimeros a los que tienen los particulares (imperium). No que fai a les normes de funcionamientu, ye precisu señalar que'l Derechu Alministrativu namái regula aquelles actuaciones de l'Alministración Pública nes que los órganos alministrativos actúen investidos de potestaes públiques, esto ye, tán revistíos de imperium.

'En cuantes que na vida privada los derechos y obligaciones créanse cuasi siempres per vía contractual, l'Alministración debe, n'interés del serviciu públicu, poder imponer, unilateralmente, ensin necesidá de previu pronunciamientu xudicial, obligaciones a los particulares, y la so decisión tien de ser tenida como jurídicamente válida en cuantes que'l comenenciudu non promueva la so anulación pol xuez'.
Prosper Weil, Derechu Alministrativu 1986, Civitas, páx. 50color

Suelse estremar ente Alministración territorial (con distintes subdivisiones que tiende a ser coincidente cola división territorial del Estáu) y Alministración institucional, que, en distintos graos en función del ordenamientu xurídicu de que se trate, nun exerz nenguna potestá alministrativa. Cuando, nestos casos, l'Alministración Pública actúa como un pixín particular y son-y d'aplicación les normes del derechu común. Sicasí, siempres va haber na so actuación un nucleu puramente alministrativu, anque solo seya a los efeutos del procedimientu pa la formación de la voluntá del órganu alministrativu (unipersonal o colexáu) y les normes d'atribución de competencies del órganu implicáu. La llei orgánica de l'alministración pública federal ye l'ordenamientu llegal que s'encarga de regular la estructura, facultaes y atribuciones de los organismos integrantes de l'alministración pública.

El derechu Alministrativu ye una caña del derechu publico bien importante pos sirve por qu'esista rellación de les persones coles instituciones y entidaes publiques. Dientro del derechu alministrativu la principal función que se realiza ye l'Actu alministrativu. L'actu alministrativu nun ye mas que la declaración de les entidaes publiques como los conceyos, los gobiernos rexonales y locales, que van xenerar efeutos xurídicos dientro del marcu llegal. por que se lleve a cabu esti actu precísase indispensablemente de requisitos fundamentales les cualos tán establecíos en determinaes lleis.

El principal ámbitu d'aplicación del derechu alministrativu va dar ente la entidá y usuariu por aciu documentos, que van ser de suma importancia tantu pa la persona como pa la entidá pos por aciu ellos prevaleceráse los derechos y deberes, que tien que ser cumplíos ininterrumpida y respetando tolos parámetros llegales impuestos pola norma.

Rellación de l'Alministración Pública con otres Ciencies editar

  • a) L'Alministración Pública y el Derechu Constitucional
  • b) L'Alministración Pública y la Socioloxía
  • c) L'Alministración Pública y l'Economía
  • d) L'Alministración Pública y la Ciencia Política
  • y) L'Alministración Pública y la Psicoloxía
  • f) L'Alministración Pública y el Derechu internacional
  • g) L'Alministración Pública y el Derechu penal.

Na alministración pública y el derechu constitucional, l'alministración tien el so conteníu d'orixe na Constitución y el derechu constitucional, determinen la naturaleza, organización, funcionamientu, fines y xustificación del estáu, lo que significa la fusión del órganu que lleva a cabu l'alministración pública.

Na alministración pública y la socioloxía, en razón de qu'esta ye la madre de les ciencies sociales y estudia al home en tolos sos aspeutos de rellación ya interaición colos sos asemeyaos, como base y fundamentu de les sos regles; al traviés de l'alministración publica llevar a cabu toles actividaes necesaries cola cuenta de satisfaer les necesidaes de la sociedá.

Na alministración publica y l'economía, esta rellación derivar del fechu que pa realizar les actividaes, atribución ye, xeres o encomiendes de l'alministración publica ye necesariu tener conocencia de los recursos con que cunta la mesma.

Na alministración publica y la ciencia política, l'alministración pública materializa y concreta los proyeutos que plantega la ciencia política, pos rescampla qu'antes de l'alministración publica esta la ciencia política que determina y programa.

Na alministración publica y la Psicoloxía, una y bones esta estudia los fenómenos de la mente humana, el so comportamientu.

Nel derechu alministrativu y el derechu internacional, hai rellación por que les actividaes diplomátiques y constes son los trataos y convenios siendo'l titular el poder executivo.

Nel derechu alministrativu y el derechu penal, les bases pa cometer figures delictives poder dirimir el ministeriu públicu que ye'l poder sancionador.

Impautu de les nueves teunoloxíes editar

Nos últimos años el derechu alministrativu tuvo qu'asumir la incorporación de les nueves teunoloxíes na Alministración pública o lo que ye lo mesmo: l'apaición de l'Alministración pública electrónica.

El principal desafíu pal derechu alministrativu ante estos cambeos foi afaer y ampliar el marcu llegal esistente pa caltener les mesmes garantíes xurídiques qu'esisten nel papel tamién na vía electrónica.

En dellos casos, como España, foise más allá alzando la rellación per medios electrónicos a un derechu pal ciudadanu y obligación pa l'Alministración. Esti exemplu concretar cola entrada a valir de la Llei d'Accesu Electrónicu de los Ciudadanos a los Servicios Públicos que reconoz esti derechu dende'l 31 d'avientu de 2009. A partir del 2 d'ochobre de 2016, dicha norma ye derogada pola nuevu Llei del Procedimientu Alministrativu Común, que da un pasu más y establez la tramitación electrónica como l'actuación habitual de les Alministraciones.

Regulación per país editar

Arxentina editar

El Derechu alministrativu arxentín, al tratase d'un Estáu federal, ta reguláu primordialmente poles normes de cada provincia. Polo que namái se fadrá referencia a la cara nacional del mesmu, esto ye, a les normes qu'arreyen a l'Alministración pública nacional centralizada y descentralizada, a los entes autárquicos, a les sociedá y empreses del Estáu, a les sociedaes anónimes con participación estatal mayoritaria y a los entes de derechu públicu non estatales del ámbitu federal.

Según l'art. 99.1 de la Constitución Nacional, el Presidente ye'l responsable políticu de l'alministración xeneral del país, pero quien verdaderamente exerz la mesma ye'l Xefe de Gabinete de Ministros (art. 100.1, Constitución).

El Presidente emite diversos tipos de reglamentos (llamaos actos alministrativos d'algame xeneral na Llei de Procedimientos Alministrativos), a los cualos la doctrina clasifica en:

  • Reglamentos autónomos (art. 99.1, CN);
  • Reglamentos de lleis sancionaes pol Congresu (art. 99.2, CN);
  • Reglamentos de necesidá y urxencia, en condiciones bien estrictes (art. 99.3, CN);
  • Reglamentos qu'exercen atribuciones delegaes pol [Congresu de la Nación Arxentina|Congresu Nacional]], cumpliéndose ciertos requisitos (art. 76, CN);
  • Reglamentos de promulgación parcial de lleis, válidos en tantu nun alterien la naturaleza y esencia d'éstes (art. 80, CN).

De la mesma, el Xefe de Gabinete de Ministros emiti "resoluciones alministrativos".

A esto tien de sumase'l marayu d'actos alministrativos stricto sensu (actos alministrativos d'algame particular) que cotidianamente dicta'l Gobiernu Federal.

L'actu alministrativu tien de cumplir los requisitos consagraos nel art. 7 de la Llei 19.549, esto ye: competencia, causa, oxetu, procedimientu, motivación y finalidá. Nun deben d'escaecese les formalidaes estrínseques del actu (art. 8 de la mesma Llei). La so falta acarreta nulidá o anulabilidad, según el casu, nos términos de la mesma Llei. Los actos que carezan de vicios que los faen anulables pueden ser saniaos sobre la base de diversos medios (ratificación, confirmación, conversión).

Arxentina consagra na so llexislación un sistema mistu d'impugnación d'actos alministrativos: de primeres, el procedimientu alministrativu puramente dichu (consagráu na Llei de Procedimientos Alministrativos 19.549),[1] que'l so escosamientu abre la segunda vía -siempres que l'actu revistiera calter de definitivu-; ésta consiste na posibilidá d'allegar ante la Xusticia Federal no Contencioso Alministrativu con cuenta de demandar al Estáu federal, anque les sentencies contraries a ésti son inexequibles nel testu de la Llei de Demandes contra la Nación 3.952, teniendo namái efeutu declaratorio (art. 7 de la llei). Esta postrera ye la fase del procesu alministrativu, especie dientro del xéneru procedimientu alministrativu (en sentíu ampliu), al cual tamién pertenez el procedimientu alministrativu en sentíu estrictu previu a la demanda xudicial contra l'Estáu Federal.

De toes formes, tien de tenese en cuenta que l'art. 7 de la llei 3.952 foi relativizado al estremu pola Corte Suprema de Xusticia de la Nación in re "Pietranera" (publicáu en Fallos 265:291)[2] (1966), cuando afirmó qu'esa norma nun puede asitiar al Estáu al marxe del orde xurídicu, respectu del cual ye'l principal garante del so cumplimientu. Darréu, el Congresu Nacional consolidó les deldes del Estáu nacional, dando plazos pal so cumplimientu (llei 23.982, de 1991).

Coles mesmes, los Estaos provinciales son demandables ante la Xusticia no Contencioso Alministrativu llocal de cada unu d'ellos, salvu en determinaos casos nos cualos ye competente la Corte Suprema de Xusticia pola so competencia orixinaria, que tópense numberaos nos arts. 116 y 117 de la Constitución Nacional. Estos supuestos inclúin:

  • Les causes que s'amenen ente dos o más provincies;
  • Los asuntos ente una provincia y los vecinos d'otra;
  • Discutinios ente una provincia, contra un Estáu o ciudadanu estranxeru.

En tou lo que la Llei de Procedimientos Alministrativos federal faiga silenciu, va ser aplicable'l Códigu Procesal Civil y Comercial de la Nación. Nel casu de qu'una llei federal especial regule similares materies a les rexíes por aquélla, va ser aplicable la llei especial, pol principiu xeneral del derechu lex specialis derogat lex generalis.

Chile editar

Los principios fundamentales del derechu alministrativu son afitaos pola Constitución. Ente ellos atópense non yá los principios clásicos de llegalidá y responsabilidá, sinón tamién los de publicidá y probidad, xunto a los de "primacía de la persona"[3] y servicialidad del Estáu.

La función alministrativa ye exercida pol Presidente de la República, en collaboración con dellos Ministerios o otres autoridaes con rangu ministerial. Cada Ministeriu tien una o más subsecretaríes que, de la mesma rellaciónase o tien so la so dependencia a los distintos servicios públicos que tienen encamentada'l prestu de les necesidaes de los ciudadanos.

Tolos Ministerios y servicios públicos tán dotaos d'un cuerpu de funcionarios públicos suxetos al Estatutu Alministrativu.

Tolos entes públicos actúen al traviés del procedimientu alministrativu, que garantiza a los comenenciudos oportunidaes pa rindir prueba y pa realizar impugnaciones.

Anque nun esisten tribunales contenciosu-alministrativos competentes pa conocer de les aiciones contra l'Alministración, los tribunales ordinarios pueden conocer d'aquelles aiciones que la llei nun atribúi a un tribunal especial, tales como la responsabilidá civil y la nulidá de los actos alministrativos.

Un importante llabor de control correspuénde-y tamién a la Contraloría Xeneral de la República (Chile), qu'exerz un control de llegalidá y constitucionalidá preventivu sobre los decretos y resoluciones.

España editar

N'España esisten múltiples y esvalixaes normes que regulen el Derechu alministrativu. Amás de la Constitución, a nivel estatal esisten una serie de lleis ente les que cabo citar:

  • La Llei 39/2015, de 1 d'ochobre, del Procedimientu Alministrativu Común de les Alministraciones Públiques, qu'a partir de la so entrada a valir, el 2 d'ochobre de 2016, deroga ente otres disposiciones la Llei 30/1992, de 26 de payares, reguladora del Réxime Xurídicu de les Alministraciones Públiques y del Procedimientu Alministrativu Común y la Llei 11/2007, de 22 de xunu, d'accesu electrónicu de los ciudadanos a los Servicios Públicos (conocida coloquialmente como la Llei d'Alministración Electrónica); esta derogación complétase'l 2 d'ochobre de 2017, cola entrada a valir les previsiones relatives al rexistru electrónicu d'apoderamientos, rexistru electrónicu, rexistru d'emplegaos públicos habilitaos, puntu d'accesu xeneral electrónicu de l'Alministración y archivu únicu electrónicu.
  • La Llei 40/2015, de 1 d'ochobre, del Sector Públicu, qu'a partir de la so entrada a valir, el 2 d'ochobre de 2016, deroga ente otres disposiciones la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organización y Funcionamientu de l'Alministración Xeneral del Estáu.
  • La Llei 29/1998, de 13 de xunu, reguladora de la Xurisdicción Contenciosu Alministrativa.
  • Otres llexislaciones sobre temes variaes ente les que podemos atopar el réxime del suelu, valoraciones y espropiación forzosa, contratos alministrativos, función pública, la Llei Orgánica reguladora de los Cuerpos y Fuercies de Seguridá, la Llei Orgánica de Proteición de la Seguridá Ciudadana (conocida como «Llei Corcuera») y un llargu etcétera.

Les Alministraciones Públiques gocien de personalidá xurídica pal cumplimientu de les funciones que tienen llegalmente atribuyíes. Clasificar en trés niveles: Estatal, autonómicu y llocal (Alministración del Estáu, de les comunidaes autónomes y entidaes que componen l'Alministración Local).

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Llei de Procedimientos Alministrativos 19.549
  2. Fallu "Pietranera"
  3. Sotu Kloss, Eduardo (1996). Derechu Alministrativu: bases fundamentales. Tomu II El Principiu de Juridicidad, Santiago de Chile: Editorial Xurídica de Chile. https://books.google.cl/books?id=OyHrwEfMyw4C&printsec=frontcover&source=gbs_gue_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false.

Bibliografía editar

Clásicos

  • MONTESQUIEU, Barón de – Del Espíritu de les Lleis. Madrid: Tecnos, 1980, 516 p.

Arxentina

  • BALBÍN, Carlos F. - Tratáu de derechu alministrativu. Buenos Aires: La Llei, 2011.
  • BARRA, Rodolfo - Tratáu de derechu alministrativu. Buenos Aires: Ábaco, 2002.
  • BIELSA, Rafael - Derechu Alministrativu. Buenos Aires: L'Atenéu, 1947.
  • BOSCH, Jorge T. - ¿Tribunales xudiciales o tribunales alministrativos pa xulgar a l'Alministración Pública?. Buenos Aires: Zavalia, 1951.
  • CASSAGNE, Juan Carlos – Derechu Alministrativu I. Buenos Aires: Abeledo-Perrot, 1997.
  • COMADIRA, Julio R. – Derechu Alministrativu. Buenos Aires: Abeledo-Perrot, 1996.
  • DIEZ, Manuel María – Derechu Alministrativu. Buenos Aires: Plus ultra, 1971.
  • DROMI, Roberto - Derechu alministrativu. Buenos Aires: Ciudá arxentina, 2000.
  • ESCOLA, Héctor Jorge – Compendiu de Derechu Alministrativu. Buenos Aires: Depalma, 1984.
  • GORDILLO, Agustín - Tratáu de derechu alministrativu. Buenos Aires: Fundación de derechu alministrativu, 1998-2000.
  • FIORINI, Bartolomé - Derechu alministrativu. Buenos Aires: Abeledo Perrot, 1976.
  • HUTCHINSON, Tomás - Réxime de procedimientos alministrativos. Llei 19.549. Buenos Aires: Astrea, 2010.
  • LLINARES, Juan Francisco. Derechu Alministrativu. Buenos Aires: Astrea, 1986.
  • MARIENHOFF, Miguel S. - Tratáu de Derechu Alministrativu, 6 tomos, Buenos Aires: Abeledo-Perrot, 1996.
  • REIRIZ, María Graciela - Responsabilidá del Estáu. Buenos Aires: Eudeba, 1969.
  • VILLEGAS BASAVILBASO, Benjamin - Derechu Alministrativu. Buenos Aires: TEA, 1949.

Chile

Colombia

  • RODRIGUEZ, Libardo – Derechu Alministrativu. Santa Fe de Bogotá: Temis, 1995. 470 p.

España

  • BOQUERA OLIVER, José María - Derechu alministrativu. Madrid: Civitas, 1992.
  • COSCULLUELA MONTANER, Luis - Manual de derechu alministrativu. Madrid: Civitas, 1993.
  • DÍEZ SÁNCHEZ, Juan José - El procedimientu alministrativu común y la doctrina constitucional. Madrid: Civitas, 1992.
  • ENTRENA CUESTA, Rafael - Cursu de Derechu Alministrativu. Madrid: Tecnos, 1988.
  • ESCUIN PALOP, Catalina - Cursu de derechu alministrativu. Valencia: Tirant lo Blanch, 2005.
  • GARCÍA DE ENTERRÍA, Eduardo y FERNÁNDEZ, Tomás-Ramón. Cursu de Derechu Alministrativu. Madrid: Civitas, 2000, 2 Tomos.
  • GARRIDO FALLA, Fernando - Tratáu de Derechu Alministrativu. Madrid: Tecnos, 1987.
  • GONZÁLEZ PÉREZ, Jesús – Manual de Procedimientu Alministrativu. Madrid: Civitas, 2000.
  • MARTÍN MATEO, Ramón - Manual de Derechu Alministrativu. Madrid: Trivium, 1995.
  • MARTÍN RETORTILLO, Sebastián - Derechu alministrativu económicu. Madrid: La Llei, 1991, 2 Tomos.
  • MORELL OCAÑA, Luis – Cursu de Derechu Alministrativu II. Pamplona: Aranzadi, 1998.
  • PARADA VÁZQUEZ, Ramón - Derechu alministrativu. Madrid: Marcial Pons, 2002, 3 Tomos.
  • SANTAMARÍA PASTOR, Juan Alfonso – Principios de Derechu Alministrativu. Madrid: Centru d'Estudio Ramón Areces, 2000.
  • VAQUER CABALLERÍA, Marcos - El discretu encantu del Derechu Alministrativu. Valencia: Tirant lo Blanch, 2016.

Méxicu

  • FRAGA, Gabino - Derechu alministrativu. Méxicu: Porrúa, 1999.
  • FERRUCHA COLORAES, Andrés - Derechu alministrativu: doctrina, llexislación y xurisprudencia.Méxicu: Porrúa, 1997. Valls Hernández, Sergio y Matute González, Carlos. "Nuevu Derechu Alministrativu", Méxicu: Porrúa, 2003.

Amás de los autores enantes citaos, atópase'l Lic. Arellano García cola so obra Derechu Alministrativu, Ed. Porrua.

Panamá

  • JOVANÉ BURGOS, Jaime - La contratación pública nel derechu español y panamiegu. Madrid: Marcial Pons, 2009.
  • JOVANÉ BURGOS, JAIME JAVIER (2011). Derechu Alministrativu (Tomu I - Principios Xenerales de Derechu Alministrativu). Panamá (República de Panamá): Editorial Cultural Portobelo. ISBN 978-9962-52-641-4.

JOVANÉ BURGOS, JAIME JAVIER (2011). Les midíes de retorsión na contratación pública. Revista de la Facultá de Derechu y Ciencies Polítiques de la Universidá Católica Santa María L'Antigua, volume Nº. 25, páxines 19-40. ISSN 1607-4319. JOVANÉ BURGOS, JAIME JAVIER (2012). Los principios del enfotu llexítimu y la bona fe nel derechu alministrativu. Revista de la Facultá de Derechu y Ciencies Polítiques de la Universidá Católica Santa María L'Antigua, volume Nº. 26, páxines 51-131. ISSN 1607-4319. JOVANÉ BURGOS, JAIME JAVIER (2012). Estractos jurisprudenciales en materia Contencioso-Alministrativa de la Sala Tercer de la Corte Suprema de Xusticia (Años 2001-2002). Panamá: Editorial L'Antigua USMA (Centru d'Investigaciones Xurídiques de la USMA). ISBN 978-9962-605-08-9. JOVANÉ BURGOS, JAIME JAVIER (2012). Estractos jurisprudenciales en materia Contencioso-Alministrativa de la Sala Tercer de la Corte Suprema de Xusticia (Xineru-Avientu 2000). Panamá: Editorial L'Antigua USMA (Centru d'Investigaciones Xurídiques de la USMA). ISBN 978-9962-605-16-4.

Perú GUZMAN NAPURI, Christian - L'Alministración Pública y el Procedimientu Alministrativu Xeneral. Lima: Páxina Blanca, 2004. GUZMAN NAPURI, Christian - El Procedimientu Alministrativu. Lima: Llabra Editores, 2007. GUZMAN NAPURI, Christian - Tratáu de l'Alministración Pública y el Procedimientu Alministrativu. Lima: Edición Caballero Bustamante, 2011. MORON URBINA, Juan Carlos - Derechu procesal alministrativu. Lima: Páxina Blanca Editores, 1997. MORON URBINA, Juan Carlos - Comentarios a la Llei del Procedimientu Alministrativu Xeneral. Lima: Gaceta Xurídica S.A., 2001.

Uruguái SAYAGUES LASO, Enrique - "Tratáu de Derechu Alministrativu". Montevideo: Depalma, 1952. GIORGI, Héctor - "El Contenciosu Alministrativu d'Anulación". Montevideo: FCU, 1960. DURÁN MARTÍNEZ, Augusto - "Contenciosu Alministrativu". Montevideo, FCU, 2007. CAJARVILLE PELUFO, Juan Pablo - "Sobre Derechu Alministrativu". Montevideo: FCU, 2007.

Enllaces esternos editar