Diagrama de Hertzsprung-Russell

El diagrama de Hertzsprung-Russell (comúnmente embrivíu como diagrama H-R) ye un gráficu de dispersión d'estrelles indicando la rellación ente les magnitúes absolutes o luminosidad de les estrelles en comparanza coles sos clasificaciones espectrales o les temperatures efeutives. De forma más senciella, nel gráficu trázase cada estrella pa midir el so rellumu en comparanza cola so temperatura (color).

Diagrama de Hertzsprung-Russell.

La diagrama foi creáu alredor del añu 1910 por Ejnar Hertzsprung y Henry Norris Russell y representa un pasu importante escontra la comprensión de la evolución estelar o "la forma en que les estrelles pasen por secuencies de cambeos dinámicos y radicales al traviés del tiempu".

Foi realizáu en 1905 pol astrónomu Ejnar Hertzsprung y, de manera independiente, en 1913 por Henry Norris Russell. La diagrama de Hertzsprung amosaba la lluminosidá de les estrelles en función del so color, ente que la diagrama inicial de Russell amosaba la lluminosidá en función del tipu espectral. Dambes diagrames son equivalentes.

Antecedentes históricos editar

A finales del sieglu XIX l'estudiu espectroscópico y fotográficu a gran escala de les estrelles llevar a cabu pol Observatoriu del Harvard College, onde se realizaron clasificaciones espectrales pa decenes de miles d'estrelles, rematando finalmente nel Catálogu Henry Draper. Nun segmentu d'esta obra, Antonia Maury incluyó divisiones de les estrelles pol anchu de los sos llinies espectrales. Hertzsprung señaló que les estrelles descrites con llinies estreches tendíen a tener movimientos propios más pequeños que les otres de la mesma clasificación espectral. Entendió esto como una indicación de mayor lluminosidá pa les estrelles de llinia estrecha, calculando asina los paralaxs seculares pa dellos grupos d'elles, lo que dexó envalorar la so magnitú absoluta.

En 1910 Hans Rosenberg publicó una diagrama trazando la magnitú aparente de les estrelles nel cúmulu de Les Pléyades en contra de los puntos fuertes de la llinia K de calciu y los dos llinies de Balmer del hidróxenu. Estes llinies espectrales sirven como un indicador de la temperatura de la estrella, una forma temprana de la clasificación espectral. La magnitú aparente de les estrelles nel mesmu cúmulu ye equivalente a la so magnitú absoluta y por tanto, esta diagrama ceo yera efeutivamente un gráficu de la lluminosidá frente a la temperatura. El mesmu tipu de diagrama utilízase anguaño como un mediu p'amosar les estrelles asitiaes en cúmulos ensin tener que conocer la so distancia y lluminosidá. Hertzsprung yá tuviera trabayando con esti tipu de diagrama, pero les sos primeres publicaciones amosaron que nun foi hasta 1911. Esta foi tamién la forma de la diagrama na que se taben utilizando magnitúes aparentes d'un grupu d'estrelles toes allugaes a la mesma distancia.

Les primeres versiones de la diagrama de Russell (1913) incluyíen a les estrelles xigantes de Maury identificaes por Hertzsprung, que yeren aquelles estrelles próximes con paralaxs midíos entós daquella, estrelles procedentes de les Híades (un cúmulu abiertu cercanu), y dellos grupos en movimientu, pol cual el métodu del cúmulu en movimientu podía ser utilizáu pa llograr distancies y collo llograr les magnitúes absolutes d'eses estrelles.

Formes de la diagrama editar

Hai delles formes de la diagrama de Hertzsprung-Russell, y la nomenclatura nun ta perbién definida. Toles formes comparten el mesmu diseñu polo xeneral: les estrelles de mayor lluminosidá tán asitiaes na parte cimera de la diagrama, y les estrelles con una temperatura superficial elevada tán nel llau esquierdu.

La diagrama orixinal amosaba'l tipu espectral de les estrelles sobre la exa horizontal y la magnitú visual absoluta na exa vertical. El tipu espectral nun ye una cantidá numbérica, sinón que la secuencia de tipos espectrales ye una serie monótona que reflexa la temperatura superficial estelar. Versiones observacionales modernes de la tabla de tipos espectrales fueron reemplazaes por un índiz de color pa les estrelles (les diagrames que se realizaben a mediaos del sieglu 20 yeren de cutiu de color B-V). Esti tipu de diagrama ye lo que se suel denominar como una diagrama Hertzsprung–Russell observacional o una diagrama color-magnitud. En casos en que les estrelles son conocíes por tar a distancies iguales, como dientro d'un cúmulu estelar, utilízase de cutiu una diagrama color-magnitud pa describir les estrelles del cúmulu con un trazáu onde la exa vertical ye la magnitú aparente de les estrelles. Pa miembros del cúmulu, hai una sola diferencia constante aditiva ente les sos magnitúes aparente y absolutu, llamada módulu de distancia, pa toes aquelles estrelles de los cúmulos. Los primeros estudios de cúmulos cercanos abiertos (como les Híades y Les Pléyades) realizaos Hertzsprung y Rosenberg producieron el primer diagrama color-magnitud, anterior per unos años a la síntesis influyente de Russell de la diagrama qu'arrexuntaba datos pa toles estrelles que les sos magnitúes absolutes pudieron determinase.

Otra forma de diagrama traza la temperatura superficial efeutiva de la estrella nuna exa y la lluminosidá nel otru, cuasi invariablemente nun gráficu de representación logarítmica. Los cálculos teóricos de la superficie estelar y l'evolución de les estrelles producen gráficos que concuerden colos de les observaciones. Esti tipu de diagrama podría ser llamáu diagrama de temperatura-lluminosidá, pero esti términu cuasi nunca s'utiliza; cuando se fai la distinción, esta forma ye llamada nel so llugar diagrama teóricu Hertzsprung–Russell. Una carauterística peculiar d'esta forma de diagrama HR ye que les temperatures tán representaes dende una temperatura elevao a una baxa temperatura, qu'ayuda na comparanza d'esta forma de diagrama HR cola forma observacional.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar