Diplomáticu

funcionariu públicu dedicáu a la diplomacia

Un diplomáticu ye un funcionariu públicu, seya de carrera o por designación política, qu'exerz la representación del Estáu nes rellaciones internacionales.

Diplomáticu
profesión y títulu corporativu
cargu
Cambiar los datos en Wikidata

Les funciones básiques d'un diplomáticu son la representación del Estáu al que pertenez, la negociación y l'información.

Esti oficiu puede exercela nuna misión diplomática o consular, ante un organismu internacional, nel Ministeriu de Rellaciones Esteriores al que pertenez o destacáu ante cualesquier repartición estatal nel interior del so país.

Son tantos les temes a tratar por un diplomáticu nel intre de la so carrera que resulta materialmente imposible apoderalos toos. Basta dicir que'l Programa de les Naciones Xuníes pal Desarrollu (PNUD) nel so momentu clasificó más de diez mil tarrezas a ser llevaos por una Cancillería. Por ello, los diplomáticos suelen especializase solo en delles temes. Arriendes d'ello, por seguridá nel siguimientu de cada tema, cada Ministeriu de Rellaciones Esteriores tien de tener un especialista mayor nel mesmu y un collaborador, el que col tiempu convertir n'especialista.

Dende la dómina antigua les rellaciones diplomátiques ocuparon a filósofos, políticos y monarques, que s'esforciaron por caltener rellaciones estables colos sos estaos vecinos, refugando confrontamientos armaos - o provocándolos según seya más provechosu - enxareyando económicamente los Estaos primitivos. Como munchos otros, el diplomáticu francés Paul Claudel considera al rei San Esteban I d'Hungría como'l más grande diplomáticu de l'alloñada Edá Media, pos el llibru de conseyos que dexó al so fíu aconseyándo-y como reinar apropiadamente incluyía ente dalgunos de los sos puntos l'enferronase a la Ilesia católica, recibir incondicionalmente a los foresteros, reinar ensin odiu, sobeyosa y roxura sobre los sos nobles y gobernadores, y enferronase a un códigu moral basáu na humildá y bondá.[1]

Alemaña editar

N'Alemaña los diplomáticos son funcionarios que son escoyíos ente titulaos universitarios superiores. Tres esos estudios universitarios tienen de realizar un cursu de 14 meses, antes d'incorporase al serviciu. Tán suxetos a una clasificación de niveles esistentes pa tolos funcionarios civil y militar, llamada Besoldungsordnung A. Dependiendo de les sos responsabilidaes pueden tar clasificaos nel nivel A13, en funciones de cónsul. A manera comparativa nel nivel 13 atopamos funcionarios d'otros cuerpos como médicos, capitanes de navío o profesores d'institutu. El nivel 14 algamar col puestu de cónsul de primer clase. Nesti nivel inclúyense otros funcionarios como médicos en puestos especiales, direutores d'escueles o catedráticos de secundaria. El nivel 15 algamar como embaxadores en ciertos destinos, y el 16, el máximu de la clasificación xeneral de funcionarios n'Alemaña, como embaxadores en destinos cimeros o cónsules xeneral. Nel nivel 16 atópense, a manera comparativa, otros funcionarios como médicos xefe, capitanes de navios de grau cimeru, direutores de muséu o direutores d'institutos de enseñaza secundaria. Como colofón a la carrera, dellos embaxadores pueden ser catalogaos fora de la clasificación xeneral, acutada a los más altos funcionarios.

Arxentina editar

N'Arxentina, la Llei Orgánica 20.957 del Serviciu Esterior de la Nación estrema 7 categoríes de diplomáticos:

  1. Embaxador Estraordinariu y Plenipotenciario
  2. Ministru Plenipotenciario de primer Clase #

Ministru Plenipotenciario de Segunda Clase # Conseyeru y Cónsul Xeneral

  1. Secretariu d'Embaxada y Cónsul de primer Clase #

Secretariu d'Embaxada y Cónsul de Segunda Clase # Secretariu d'Embaxada y Cónsul de Tercer Clase

La única vía d'accesu al Serviciu Esterior d'Arxentina, ye al traviés del Institutu del Serviciu Esterior de la Nación (ISEN).

Chile editar

En Chile, según el D.F.L. Nᵘ33,vixente dende'l 9 de marzu de 1979, llamáu «Estatutu del Personal del Ministeriu de Rellaciones Esteriores», la Planta de Serviciu Esterior ta conformada polos siguiente graos diplomáticos:

  1. Embaxador
  2. Ministru Conseyeru o Cónsul Xeneral
  3. Conseyeru o Cónsul Xeneral
  4. Primer Secretariu o Cónsul
  5. Segundu Secretariu o Cónsul
  6. Tercer Secretariu o Cónsul

La única vía d'accesu al Serviciu Esterior de Chile, ye al traviés del so Academia Diplomática (artículu Nᵘ12, del D.F.L. 33). Acordies con l'artículu Nᵘ y 11, del referíu D.F.L. los(as) Embaxadores(as) son persones d'esclusivu enfotu del Presidente de la República.

Colombia editar

Entender por serviciu esterior a l'actividá alministrada pol Ministeriu de Rellaciones Esteriores, en desenvolvimientu de la política esterior de Colombia, dientro o fora del territoriu de la República, col fin de representar los intereses del Estáu y de protexer y asistir a los sos nacionales nel esterior. Pela so parte, la Carrera Diplomática y Consular ye un réxime especial y xerarquizáu que regula l'ingresu, l'ascensu, la permanencia y el retiru de los funcionarios pertenecientes a la mesma, teniendo en cuenta'l méritu; nesti sentíu, l'ingresu a la Carrera Diplomática y Consular facer por concursu abiertu. La única vía d'accesu al Serviciu Esterior de Colombia, ye al traviés de l'Academia Diplomática Augusto Ramírez Ocampo.

Categoríes na carrera diplomática y consular:

  1. Embaxador
  2. Ministru Plenipotenciario
  3. Ministru Conseyeru #

Conseyeru # Primer Secretariu # Segundu Secretariu # Tercer Secretariu

España editar

N'España esisten distintes categoríes de diplomáticos según el escalafón. El escalafón fórmase tomando en considerancia l'orde d'ingresu nes oposiciones a la Carrera Diplomática de les promociones socesives, siendo cuasi fiel reflexu de l'antigüedá na Carrera. Les categoríes son les siguientes:

  1. Embaxador.
  2. Ministru plenipotenciario (de 1ª, de 2ª y de 3ª clase).
  3. Conseyeru d'Embaxada.
  4. Secretariu d'Embaxada (de 1ª, de 2ª y de 3ª clase).

Requisitos editar

P'aportar a la carrera diplomática n'España deber de superar una oposición que convoca davezu'l Ministeriu d'Asuntos Esteriores y de Cooperación. Los candidatos han de ser españoles, tener cumplíos los 18 años y tar en posesión d'un títulu cimeru universitariu (Llicenciáu, Arquiteutu o Inxenieru). Tendrán De superar una serie d'exercicios eliminatorios. Esíxese conocencia obligatoria d'inglés y otru idioma a escoyer ente los siguientes: francés, alemán, rusu, chinu y árabe. Esamínase alrodiu de temes de Derechu Internacional Públicu, Derechu Internacional Priváu, Derechu Civil y Derechu mercantil; temes de Sistemes sociopolíticos, Derechu Constitucional, Derechu Alministrativu, Organismos Internacionales y Xunión Europea; temes de Teoría Económica, Economía Mundial, Economía Española, Economía de la Xunión Europea y Cooperación al Desarrollu; y temes de Socioloxía, Historia Moderna y Contemporánea, Rellaciones Internacionales y Política Esterior. [2]

Méxicu editar

Según la Llei del Serviciu Esterior Mexicanu, el escalafón ye'l siguiente:

  1. Embaxador
  2. Ministru #

Conseyeru # Primer Secretariu # Segundu Secretariu # Tercer Secretariu # Agregáu Diplomáticu

Perú editar

Nel Perú, según la Llei del Serviciu Diplomáticu de la República, el escalafón ye'l siguiente:

  1. Embaxador
  2. Ministru #Ministru Conseyeru #Conseyeru #Primer


Secretariu #Segundu Secretariu #Tercer

Secretariu

La única vía d'accesu al Serviciu Diplomáticu de Perú, ye al traviés del so Academia Diplomática.

Venezuela editar

En Venezuela les categoríes de los diplomáticos son seis. Del mayor a menor rangu atópense:

  1. Embaxador estraordinariu y plenipotenciario
  2. Ministru Conseyeru #Conseyeru #Primer

Secretariu #Segundu Secretariu #Tercer

Secretariu

Referencies editar

  1. Bollók János, Kristó Gyula (2010). Szent István király intelmei és törvényei. Szent István Társulat. Budapest: Hungría
  2. ¿Quies ser diplomáticu? Ministeriu d'Asuntos Esteriores y de Cooperación, Gobiernu d'España

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar