Distritu d'Augsburgu

El distritu d'Augsburgu (n'alemán: Augsburg) ye unu de los 71 distritos en que ta estremáu alministrativamente l'estáu alemán de Baviera. Ye colindante (nel sentíu de les manes del reló, empezando dende l'este) cola ciudá d'Augsburgu y los distritos d'Aichach-Friedberg, Landsberg, Algovia Oriental, Baxa Algovia, Gunzburgu, Dilinga y Danubiu-Ries. La ciudá d'Augsburg ta arrodiada pol distritu, pero nun pertenez a él. Magar ello, ye la capital alministrativa del mesmu.

Distritu d'Augsburgu
Alministración
PaísBandera d'Alemaña Alemaña
Estáu federáu Baviera
Regierungsbezirk[[d:Special:EntityPage/Q10557|{{{2}}}
Tipu d'entidá rural district of Bavaria (en) Traducir
Capital Augsburgu
Cabezaleru/a del gobiernu Martin Sailer
Nome oficial Landkreis Augsburg (de)
División
Xeografía
Coordenaes 48°25′N 10°50′E / 48.42°N 10.83°E / 48.42; 10.83
Superficie 1071 km²
Llenda con Algovia Oriental (es) Traducir, Baja Algovia (es) Traducir, Gunzburgo (es) Traducir, Dilinga (es) Traducir, Danubio-Ries (es) Traducir, Aichach-Friedberg (es) Traducir, Augsburgu, Landsberg (es) Traducir, Kaufbeuren (en) Traducir, Schwabmünchen (en) Traducir, Krumbach (en) Traducir, Mindelheim (en) Traducir, Q854180 Traducir, Wertingen (en) Traducir, Aichach (en) Traducir, Friedberg (en) Traducir y Landsberg (es) Traducir
Altitú media 521 m
Demografía
Población 251 534 hab. (31 avientu 2018)
Densidá 234,86 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00 y UTC+02:00
Fundación 1r xunetu 1862
landkreis-augsburg.de
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

En tiempos del Imperiu romanu, la Via Claudia Augusta conectaba lo que na actualidá ye la ciudá d'Augsburgu con Italia. Nel añu 233, los alamanes travesaron los Limes y la soberanía romana en Suabia terminó. Mientres el Sacru Imperiu Romanu Xermánicu Augsburg foi un obispáu-principáu. Tanto la ciudá d'Augsburg como les rexones colindantes pasaron a ser subordinaes de Baviera tres les Guerres Napoleóniques.

Col doble d'antigüedá que Núremberg o Múnich, Augsburg foi fundada nel añu 15 e. C. polos comandantes romanos Drusu y Tiberio. So les órdenes del so padrastru, l'emperador Augusto, esclavizaron a los celtes y a los habitantes de los Alpes y fundaron el campamentu militar de Augusta Vindelicum nel allugamientu que güei ocupa la ciudá d'Augsburgu. El campamentu llueu sería la capital de la provincia romana de Recia (Ræetia).

Nel sieglu XIII, Augsburgu convertir en Ciudá Imperial Llibre, calteniendo esta categoría mientres los quinientos años siguientes. Augsburgu foi sede d'un obispáu mientres más de 1.250 años.[1]

El distritu actual foi establecíu en 1972, tres la unión de los antiguos distritos d'Augsburgu y Schwabmünchen y partes d'otros distritos colindantes.

Xeografía editar

El distritu ta al oeste de la ciudá d'Augsburgu. El 90% del área del distritu ta dientro del Parque Natural Augsburgu-Montes orientales (Naturpark Augsburg-Westliche Wälder), una rexón montascosa cubierta de montes. Ta chiscáu por diversu regueros que flúin escontra l'este, en direición al ríu Lech o escontra'l norte, escontra'l Danubiu. El Lech forma la frontera este del distritu.

Escudu d'armes editar

L'escudu d'armes amuesa:

  • Na parte cimera, los colores coloráu y blancu d'Augsburgu;
  • na parte inferior esquierda, la cruz del escudu d'armes del antiguu distritu de Schwabmünchen;
  • na parte inferior derecha, el blasón de la familia Fugger.

Composición del Distritu editar

Ciudaes Comunidaes con derechu de mercáu Conceyos
  1. Bobingen
  2. Gersthofen
  3. Königsbrunn
  4. Neusäß
  5. Schwabmünchen
  6. Stadtbergen
  1. Biberbach
  2. Diedorf
  3. Dinkelscherben
  4. Fischach
  5. Meitingen
  6. Thierhaupten
  7. Welden
  8. Zusmarshausen
  1. Adelsried
  2. Allmannshofen
  3. Altenmünster
  4. Aystetten
  5. Bonstetten
  6. Ehingen
  7. Ellgau
  8. Emersacker
  9. Gablingen
  10. Gessertshausen
  11. Graben
  12. Großaitingen
  13. Heretsried
  14. Hiltenfingen
  15. Horgau
  16. Kleinaitingen
  17. Klosterlechfeld
  18. Kühlenthal
  19. Kutzenhausen
  20. Langenneufnach
  21. Langerringen
  22. Langweid am Lech
  23. Mickhausen
  24. Mittelneufnach
  25. Nordendorf
  26. Oberottmarshausen
  27. Scherstetten
  28. Untermeitingen
  29. Ustersbach
  30. Walkertshofen
  31. Wehringen
  32. Westendorf

Referencies editar

  1. Mooyer, Ernst Friedrich. «Verzeichnisse der deutschen Bischöfe seit dem Jahr 800 nach Chr. Geb» (alemán). Minden.

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar