El Dixieland ye unu de los estilos de jazz-hot, con predominiu de los preseos de metal y de la improvisación. Desenvolver na década de 1910.

Etimoloxía editar

El Dixieland ye'l subxéneru musical de jazz del sur de los Estaos Xuníos. Por ello, el so nome ta formáu por dixie- que significa sur y -land, tierra.

Historia editar

A pocu d'empezar el sieglu XX, los blancos y criollos probes del Delta del Mississippi empezaron a interesase pol Hot y la so influencia produció delles variaciones na forma de tocar de les bandes de Nueva Orleans: desenvolviéronse más les improvisaciones, entaináronse los tempos y buscáronse estructures rítmiques menos "africanes". El nuevu estilu yera "menos espresivu, pero con mayores recursos téunicos", con melodíes más pulíes y harmoníes "llimpies". Amás, introduciéronse'l pianu y el saxofón, y desenvolviéronse téuniques instrumentales nueves, como'l estilu tailgate de los trombonistas.

Mientres la Primer Guerra Mundial, xente d'otros países, sobremanera d'Europa tuvo que camudase a Estaos Xuníos. L'amiestu ente los blancos y negros desenvolvió esti xéneru, que ye productu del amiestu ente l'estilu Nueva Orleans (1890-1910) y la música europea. Por eso nesti tipu de música suel predominar la etnia blanca.

Les sos principales figures fueron, nuna primer dómina, la corneta Papa Jack Laine, que se reputa como'l "padre del dixieland";37 el trompetista y cornetista Nick La Rocca y la so Original Dixieland Jazz Band; los Luisiana Five d'Anton Lada; el trombonista Edward "Kid" Ory; o los "New Orleans Rhythm Kings" del cornetista Paul Mares. Na década de los 40, el Dixieland esfrutó d'un poderosu revival, llogrando ésitu mundial grupos como los Dukes of Dixieland, de los hermanos Frank y Fred Assunto, y entá anguaño esisten bandes con nomes como Tuxedo Jass Band, Onward Jazz Band, Canal Street Jazz Band o Bohème Ragtime Band.

Carauterístiques editar

Nel dixieland, tres instrumentos destaquen sobre los demás: la tuba, la corneta y el pianu. El ritmu y la base harmónica cuerren al cargu de la batería, el baxu, el clarinete y el trombón, anque munches vegaes tomen un papel protagonista (interpretáu solos improvisaos). Nel dixieland desenvolviéronse téuniques instrumentales específiques, como'l estilu tailgate de los Trombonistas.

Xeneralmente esti tipu de música tocar na cai, inclusive s'utilizaba pa desfilar. En delles ocasiones, los preseos más pesaos ya imposibles de treslladar al campu, como'l pianu, el contrabaxu, o la batería, sustituyir pola tuba y otros instrumentos de percusión, como la caxa y los platillos.

El dixieland, tocar músicos blancos, qu'asonsañaben l'estilu "Nueva Orleans", que lo tocaben preferentemente músicos negros.

Festivales editar

Nel mundu esisten numberosos festivales dedicaos a esti estilu del jazz más tradicional. N'Europa son especialmente importantes pola so trayeutoria los de Breda (Países Baxos), Dresde (Alemaña), Miskolc (Hungría) y Tarragona (España).

El Festival Internacional de Dixieland de Tarragona ye l'únicu especializáu dedicáu a esti xéneru qu'esiste n'España.

Ver tamién editar


Referencies editar

Enllaces esternos editar