Economía d'Azerbaixán

L'economía d'Azerbaixán pese a los abondantes recursos petrolíferos, el país nun pudo hasta agora salir del marasmu económicu que siguió al esborru de la Xunión Soviética.

Economía d'Azerbaixán
Moneda manat
Organizaciones comerciales de les que ye parte CIS, ECO, GUAM, WTO (observer)
Datos estadísticos[1]
PIB nominal 78 721 058 820 $ [2]
PIB nominal per cápita 7736,7 $ [3]
Posición del PIB 76ª nel mundu[4]
Crecimientu del PIB −3,8 % [5]
PIB por sector agricultura 5.7%, industria 61.2%, servicios 33.2% (2014)
Inflación 13,3 % (2016)[6]
Población per baxo de la llinia de la probeza 33.7% (2011)
Fuercia de trabayu por sector agricultura 38.3%, industria 12.1%, servicios 49.6% (2008)
Datos comerciales[1]
Esportaciones 30.89 millones (2014)
Destín d'esportaciones ()
Importaciones 10.68 millones (2014)
Destín d'importaciones ()
Finances públiques[1]
Cambiar los datos en Wikidata

La economía ta basada na industria, incluyendo construcción de maquinaria, refináu de petroleu (del que'l país ye un productor mui importante), industria testil y química.

Azerbaixán esportaciones 2006
Azpetrol

L'agricultura respresenta un terciu del PIB. Los regadíos tan perestendios. Nes tierres baxes, al llau del Mar Caspiu'l clima permite'l cultivu d'algodón, frutes, , tabacu y otros cultivos típicos de los climes subtropicales. El guxán de seda cultívase pal so aprovechamientu na industria testil. Nes zones monteses del norte y del oeste prautícase la ganadería: vaques, oveyes y cabres. Nel Mar Caspiu praútícase la pesca, ente la qu'hai que citar la del esturión.

Ye la capital Bakú y ciudá más poblada d'Azerbaixán, del mar Caspiu y d'El Cáucasu. Bakú estrema n'once distritos alministrativos (raiones) y 48 conceyos. Ente estos atópense los conceyos de les islles de la badea de Bakú y Neft Daşları construyíes sobro pilotes nel Mar Caspiu, a 60 km de Bakú. Munches instituciones importantes d'Azerbaixán tienen la so sede ellí, incluyendo SOCAR, una de les cien principales empreses del mundu, ente otres.[7] El Puertu de Comerciu Marítimu Internacional de Bakú, protexíu poles islles del archipiélagu Bakú escontra l'este y la península d'Absheron al norte, ye capaz de tresportar dos millones de tonelaes de carga xeneral y ensuga a granel per añu.[8]

Referencies editar

  1. CIA. «The World Factbook». Consultáu'l 2015.
  2. URL de la referencia: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD?locations=AZ. Data de consulta: 13 avientu 2023.
  3. URL de la referencia: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.PCAP.CD?locations=AZ. Data de consulta: 13 avientu 2023.
  4. https://www.cia.gov/the-world-factbook/field/real-gdp-per-capita/country-comparison/
  5. URL de la referencia: http://www.imf.org/external/datamapper/NGDP_RPCH@WEO?year=2016.
  6. URL de la referencia: http://www.imf.org/external/datamapper/PCPIEPCH@WEO?year=2016.
  7. «State Oil Company of Azerbaijan Republic: Transition from National to Transnational Company or Demand of Time?». Turkishweekly.net (28 de xineru de 2011). Consultáu'l 17 d'avientu de 2011.
  8. «Port of Baku». World Port Source. Consultáu'l 23 d'avientu de 2010.

Enllaces esternos editar