Economía de Paquistán

La economía de Paquistán ta en rápida crecedera. Asemeyáu al qu'asocede a los BRICS el país tien un grande potencial de crecedera mientres el sieglu XXI. A pesar d'eso, décades de disputes polítiques internes y amenorgaes inversiones estranxeres llevaron a una baxa crecedera y al subdesarrollu del país.[1]

Economía de Paquistán
Moneda Rupia paquistanina
Organizaciones comerciales de les que ye parte OMC, OCE, ASEAN, SAARC, OMPI
Datos estadísticos[1]
PIB nominal 304 951 818 494,07 $ [2]
PIB nominal per cápita 1547 $ [3]
Posición del PIB 25ª nel mundu[4]
Crecimientu del PIB 4,7 % [5]
PIB por sector agricultura 24,4%, industria 19,1%, servicios 56,5%
Inflación 3,2 % (2016)[6]
Población per baxo de la llinia de la probeza 29,5% (2013)
Total de la fuercia de trabayu 63 890 000% (2017)
Fuercia de trabayu por sector Agricultura 42,3%, industria 22,6%, servicios 35,1%
Industries testil y ropes, procesamientu d'alimentos, fármacos, materiales de construcción, productos de papel, fertilizantes, camarón
Datos comerciales[1]
Esportaciones 32,88 mil millones (2017)
Destín d'esportaciones Estaos Xuníos 17,7%, Reinu Xuníu 7,7%, República Popular de China 6%, Alemaña 5,8%, Afganistán 5,2%, Emiratos Árabes Xuníos 4,5%, España 4,1% (2017)
Importaciones 53,11 mil millones (2017)
Destín d'importaciones República Popular de China 27,4%, Emiratos Árabes Xuníos 13,7%, Estaos Xuníos 4,9%, Indonesia 4,3% Arabia Saudí 4,2% (2017)
Finances públiques[1]
Deuda esterna 82,19 mil millones (2017)
Ingresos 46,81 mil millones (2017)
Gastu públicu 64,49 mil millones (2017)
Cambiar los datos en Wikidata
Cai I. I. Chundrigar, nel centru financieru de Karachi.

Los testiles representen la mayoría de los productos esportaos, y el fracasu de Paquistán en diversificar les sos esportaciones dexen el país vulnerable a les flotaciones de los mercaos esternos.[1] N'años recién una baxa crecedera económica y una inflación elevada aumentaron el númberu de probes del país.[1] El desemplegu ye 6.6% según les estadístiques oficiales, pero esti númberu nun representa la realidá, pos la mayor parte de la economía ye informal, y el subemplegu sigue eleváu.[1]

Referencies editar